Con de tràfic
Els cons de tràfic (també cridats cons de carretera o cons de seguritat)[1] són cons de plàstic de colors lluents usats en carreteres per a avisar als conductors de zones en obres o accidents.
A sovint s'utilisen per a establir la separació temporal entre els carrils d'una carretera, i per a balizar zones de precaució en cas d'accidentes de tràfic, encara que s'utilisen marcadors o senyals més pesats i permanents (com a barreres de seguritat provisionals) si la desviació es deu mantindre durant un periodo prolongat.
Història
El primer con de senyalisació va ser patentat en 1943 per Charles D. Scanlon,[2][3] un nortamericà que treballava com a pintor per al Departament de Pintura de Carrers de la Ciutat de Los Àngeles, que no estava satisfet en els trípodes i barreres de fusta tradicionals que s'usaven per a senyalisar les carreteres en mal estat o en procés de repintado. Considerava que estes estructures de fusta es trencaven fàcilment, eren difícils de vore i representaven un perill per al tràfic.[4] El con de goma de Scanlon va ser dissenyat per a tornar a la seua posició vertical en rebre un colp de refilón.
Fins a 1952, en Alemània s'utilisaven barrils pintats de roig i blanc, llastrats en una pedra, per a bloquejar les carreteres. Eixe mateix any, un accident mortal va ocórrer quan un conductor va chocar contra un d'estos barrils. La força de l'impacte va llançar la pedra a través del parabrises, causant la mort del conductor. Este accident va inspirar a Ewald Kongsbak a inventar els cons de Lübeck, fabricats en caucho en franges travesseres roges i blanques.[5]
Els cons de tràfic es varen utilisar per primera volta en el Regne Unit en 1958, en l'inauguració de l'autopista M6. Estos cons varen substituir a les llanternes roges alimentades en querosén que s'utilisaven durant la construcció de la circumvalació de Preston.[6] David Morgan, de Burford, Oxfordshire, Regne Unit, afirma haver fabricat els primers cons de tràfic experimentals de plàstic en 1961, mentres treballava en Imperial Chemical Industries. Estos cons varen reemplaçar als cons de fusta piramidals que s'usaven anteriorment.[7]
En Estats Units, l'1 de maig de 1959, la Pacific Gas and Electric Company en Oakland (Califòrnia) va adoptar la política de colocar cons de seguritat taronges en els cantons davantera i atrassera esquerres dels seus camions de servici quan estaven estacionats en el carrer, per a aumentar la visibilitat i la seguritat dels treballadors. Esta política es va instaurar a raïl d'una sugerència del seu empleat, Russell Storch, un empalmador de cables, que va ser recompensat en 45 dólars per la seua sugerència. Este procediment s'ha seguit utilisant des de llavors.[8]
Els cons de tràfic moderns solen estar fets de termoplàstic de colors lluents. El PVC procedent de les botelles de plàstic es pot reciclar per a fer cons de tràfic.[9]
Forma i color
Els cons de tràfic s'utilisen en tot lo món i solen tindre diferents formes i colors per les distintes normes i estàndars. En la seua fabricació s'ampren diversos plàstics (reciclats), com Gummi, PVC o PE. Un con de tràfic generalment consta d'una base estable i un cos cònic. La base és considerablement més ampla i pesada que el cos, lo que li conferix un centre de gravetat més baix i reduïx el risc de que es bolque o esvare.[10]
La superfície del con de tràfic té una textura Warnfarbe, i el cos pot realçar-se en una o més franges per a millorar el contrast. Segons l'us previst, s'establixen diferents requisits sobre el color i la textura dels cons.[11]
La Norma Europea EN 13422 especifica diverses propietats per a la fabricació de cons de tràfic. Açò inclou les classes de pes (W1 a W3) en relació en l'altura del con, els valors de color i la luminancia de les superfícies reflectantes i no reflectantes, aixina com els requisits mecànics com l'estabilitat, la resistència a l'impacte a baixes temperatures i la resistència a les caigudes. La norma distinguix entre cons de tràfic retrorreflectors (Classe A) i cons parcialment retrorreflectores (Classe B). El patró de colors dels cons de tràfic de Classe B s'obté de combinar anells retrorreflectantes sobre una base d'un atre color. Allumenats per focs en l'obscuritat, presenten una apariència diferent a la del dia. Si solament les franges són retrorreflectoras, estes resalten sobre els anells no reflectantes formats per la base de color del con.[12]
Segons la norma EN 13422, també es permeten bases de con grogues. Ademés de les superfícies retrorreflectantes blanques i roges, també s'estandardisen els colors groc i blau. Per lo tant, un con de tràfic groc en anells blaus retrorreflectantes compliria, en principi, els requisits de producció segons les normes de la UE. Els requisits per a l'apariència dels cons de tràfic per al seu us en les zones de tràfic d'un Estat membre de la UE es definixen en reglaments i directrius nacionals complementaris.[13] Fins a la data, també es comercialisen cons de tràfic el color del qual es conseguix únicament per mig del color taronja i blanc, generalment fluorescent, del cos de plàstic. Si ben encara es troben en freqüència en les vies públiques, per lo general no complixen ni en la norma EN 13422 ni en els reglaments nacionals.[12]
Tipos i tamanys
Els cons de tràfic estan dissenyats per a ser molt visibles i fàcils de moure. S'utilisen diversos tamanys, generalment des de 30 cm (11.8 plg) fins a una miqueta més de 1 m (39.4 plg). Solen ser fluorescents, de color taronja de seguritat, pero també s'usen atres colors lluents com a groc, rosa, roig i verda llima, depenent del context en alguns països. Solen tindre una tira retrorreflectante (coneguda comunament com "cinta reflectante") per a aumentar la seua visibilitat nocturna.
Existix una variant de con tetrápodo (en 4 braços),[14] que té la ventaja de mantindre la seua visibilitat encara que es bolque, si ben no es pot almagasenar tan compactament com els cons convencionals.
Atres formes
Els cons són fàcils de moure o de llevar. Quan es necessiten marcadors més robusts (i de major tamany), en les obres de construcció s'utilisen barrils de plàstic taronja en franges reflectantes, normalment del mateix tamany que un tonel de 200 litros. Quan el tancament d'un carril també deu servir com a barrera física per a evitar que els coches ho creuen accidentalment, s'utilisen atenuadores d'impacte, els barrils del qual es reblixen en arena, o una barrera New Jersey.
En molts països, com Austràlia, i en alguns estats nortamericans, com Califòrnia, els barrils de tràfic són poc comuns. En el seu lloc, s'utilisen bolardos mòvils en forma de pilar quan es necessiten dispositius d'advertència o delimitació més grans i robusts. Per lo general, els bolardos són postes alts de color taronja fluorescent de 1150 mm d'altura en revestiment reflectante i bases de goma pesada. Es poden usar dispositius més grans, com les barreres de seguritat provisionals, quan es necessita delimitar àrees més extenses o durant periodos més prolongats.
Vore també
Referències
- ↑ «FHWA – MUTCD – 2003 Edition Revision 1 Fig.6F-7-1 Long Description». Administració Federal de Carreteres. Consultat el 25 de setembre de 2018.
- ↑ «US Patent US2333273 A». Consultat el 13 de decembre de 2013.
- ↑ «History of The Traffic Cone». Traffic Safety Store. Consultat el 29 d'agost de 2023.
- ↑ «INTERSTATE RUBBER PROD. CORP. v. RADIATOR SPECIALTY CO.». United States Court of Appeals, Fourth Circuit. 214 F.2d 546 (1954). Consultat el 13 de decembre de 2013.
- ↑ 50 Jahre Lübecker Hütchen
- ↑ «Cones». TPR Traffic Solutions. Consultat el 30 d'abril de 2012.
- ↑ (2005) Eccentric Britain, 2nd: The Bradt Guide to Britain's Follies and Foibles, Bradt Travel Guides, pp. 49–51. ISBN 9781841621227.
- ↑ PG&I file number 761.1, Suggestion number 1-1759 a letter dated May 1, 1959 from PG&I awarding Mr. Russell Storch an employee of PG&I $45.00 for his suggestion of the use of the cones
- ↑ «Plastic». Encyclopædia Britannica Online. Consultat el 25 de febrer de 2010. «PVC recovered from bottles may be used in traffic cones»
- ↑ Graham Booth (1999). World of science, Band 2, Kogan Page Publishers, p. 49. ISBN 0-19-914699-3.
- ↑ Department of Transportation (2003). Manual on Uniform Traffic Control Devices, Claitor's Law Books and Publishing, p. 6F-30. ISBN 1-57980-929-4.
- ↑ 12,0 12,1 Uli Korsch (ed.): «Verkehrsleitkegel/Leitkegel». rsa-online.com. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ Uli Korsch (ed.): «Faltleitkegel». rsa-online.com. Consultat el 21 de maig de 2021.
- ↑ «Con Tetrápodo» (en és). Cofan. Consultat el 25 d'abril de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cono de tráfico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.