Anar al contingut

Comte Drácula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Comte Drácula
Per a la novela de terror vore Drácula.

El Comte Drácula és el protagoniste de la novela homònima d'horror gòtic de l'escritor irlandés Bram Stoker, de 1897. Se li considera el vampir prototípico i arquetípico en obres de ficció posteriors, que va donar lloc a una llarga llista de versions del personage en cine, còmics i teatre.

En la creació del personage, alguns consideren que certs aspectes del personage estan basats en Vlad III, el Empalador, també conegut com Vlad Drácula, príncip de Valaquia de el XV; i per Sir Henry Irving, un actor de qui Stoker era el seu assistent personal.[1] També es diu que Stoker va ser assessorat pel erudit en temes orientals Ármin Vámbéry.

Sol aparéixer junt als seus “Nóvies de Drácula” i un dels poders més emblemàtics és la seua capacitat de convertir a uns atres en vampirs mossegant-los i infectant-los en la malaltia vampírica. A través dels anys, s'han afegit o alterat els seus poders originals, en obres de ficció posteriors, incloent películes i dibuixos animats.

El Drácula històric

[editar | editar còdic]

Per algunes noveles i versions cinematogràfiques de Drácula, molta gent pensa que Stoker va basar el seu personage en una figura històrica: Vlad Tepes, o Vlad "el Empalador", i en llegendes de vampirs que circulaven en Europa oriental. Pero en realitat Vlad va viure en el XV i va ser príncip de Valaquia (que junt en Moldàvia i Transilvania va constituir el regne de Romania).


Vlad Tepes

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Vlad Tepes.

Des de molt menut, Vlad III va mostrar una fascinació morbosa per les masmorras del castell del seu pare. És un héroe en la seua terra, per la resistència feroç que va opondre a l'alvanç dels otomans. No obstant, va anar extremadament cruel en els seus enemics, als que condenava a la pena capital d'empalamiento. Conta l'història, i de fet hi ha gravats que ho avalen, que Vlad El Empalador tirava en un bol la sanc de les seues víctimes i mullava en ella el pa mentres menjava. El terme Drácula deriva del rumà «dráculea», que significa «fill de Drácul», nom en el que es coneixia al seu pare, qui integrava l'Orde del Dragó, fundada pel rei Segismundo I de Luxemburc, i el parament del qual era una capa negra, després popularisada en les películes. A la seua volta, el terme rumà «drácul» significa «diable», pero en sentit que ací traduiríem per «fenomen» o «expert» en alguna cosa. En la Romania moderna, el castell de Bran i la regió en la que va viure este personage són hui en dia un important destí turístic.

Referències a Vlad "Tepes"

[editar | editar còdic]

Bram Stoker va trobar una breu referència al voivoda Drácula en un llibre sobre Valaquia i Moldàvia, en el que el seu autor dia en un peu de pàgina: «Drácula, en la llengua nativa de Valaquia, significa 'diable'». La sonoritat d'este nom li va agradar a Stoker, que havia cridat originalment al seu vampir «comte Wampyr». Va decidir llavors cridar-ho «comte Drácula». No obstant, Stoker no coneixia res sobre la vida del verdader "Tepes" (de fet inclús hui en dia es desconeixen molts aspectes de la seua vida i de la seua mort). En realitat, la novela Drácula no té relació en la vida de Vlad el Empalador. Tampoc se sap res sobre la personalitat, la visió i filosofia de Vlad, per lo que faríem mal en pensar que el personage de Stoker està basat en la personalitat d'esta figura històrica. Si be es diu que Ármin Vámbéry va donar àmplia informació sobre Transilvania i sobre Vlad Drácula a Stoker, la veritat és que Stoker i Vambéry es varen reunir poques voltes en Londres, i no va anar necessàriament per a parlar de vampirs. Mai varen mantindre correspondència, i no existixen proves de que Stoker coneguera alguna cosa sobre "Tepes".

La creació de Stoker

[editar | editar còdic]

La novela de Bram Stoker adopta la forma d'una conte epistolar, en la que les característiques, poders, habilitats i debilitats del comte Drácula són narrades per múltiples narradors, des de diferents perspectives.[2]

Comte Drácula és un no mort, vampir centenari, i un transilvano noble que afirma ser un Székely descendent d'Atila el Huno.[3] Habita en un decadent castell en els Montes Cárpatos prop del Pas de Borgo dels Cárpatos orientals. A diferència dels vampirs del folclore d'Europa de l'Est, que són retratats com a criatures repulsivas i cadavéricas, Drácula és aposte i carismàtic, en un barniz d'encant aristocràtic. En les seues conversacions en Jonathan Harker, es mostra profundament orgullós de la seua herència boyarda i nostàlgic del passat, que admet que en els temps moderns s'ha convertit només en un recort de heroísmo, honor i valor.

Primers anys

[editar | editar còdic]

Esbosse de l'història de Drácula en la novela precuela de 2017 Dracul, escrita per Dacre Stoker a partir dels manuscrits de Bram Stoker. Els detalls dels seus primers anys no s'han revelat, pero es menciona que, {En vida va ser un home maravellós. Soldat, estadiste i alquimiste. Este últim va ser el més alt desenroll del coneiximent científic del seu temps. Tenia un cervell poderós, un saber incomparable, i un cor que no coneixia la por ni el remordiment... no hi havia branca del saber de la seua época que ell no ensajara.[4]


Drácula va estudiar arts negres en l'acadèmia de Scholomance en els Cárpatos, en vistes a la ciutat de Sibiu (també coneguda com Hermannstadt) i té profunts coneiximents d'alquímia i màgia. [5] Prenent les armes, com corresponia al seu ranc i condició de voivoda, va dirigir tropes contra el Turcs a través del Danubio. Segons el seu némesis Abraham Van Helsing, "Deu haver segut eixe Voivoda Drácula que es va guanyar el seu nom contra els turcs, sobre el gran riu en la mateixa frontera de Turquia-terra. Si és aixina, llavors no era un home comú: perque en eixa época, i durant sigles despuix, es parlava d'ell com el més inteligent i astut, aixina com el més valent dels fills de la terra més allà del bosc. "[6] Mort i enterrat en una gran tomba en la capella del seu castell, Drácula retorna de la mort com a vampir i viu durant varis sigles en el seu castell en tres vampireses aterradoramente belles al seu costat.[7]

Narrativa

[editar | editar còdic]

Conte curt

[editar | editar còdic]

El personage de Drácula ha segut filmat moltes voltes, des de curts i llarcmetrages, passant per musicals, miniseries de televisió i fins a paròdies. Per a això vejau l'artícul:

Anex:Versions en cine i televisió de Drácula

Historieta gràfica

[editar | editar còdic]

Entre les innumerables adaptacions, versions i desenrolls del personage portats a terme en esta art, el món dels còmics, destaca la del dibuixant, ilustrador i pintor espanyol Fernando Fernández, aixina com l'adaptació de l'italià Guido Crepax. També es podria parlar del còmic Tomb of Dracula de Marv Wolfman i Gene Colan editat per Marvel Comics, que va posar les bases de l'associació entre Vlad Tepes i el Drácula de Stoker. Destaca també la novela gràfica "Batman & Drácula: pluja roja" de Doug Moench i Kelley Jones, publicada per l'editorial DC Comics en 1991.

La banda nortamericana de thrash metal Iced Earth, ha dedicat algunes cançons al personage: "Diary", del seu àlbum Burnt Offerings, i "Dracula", inclosa en Horror Show.

La banda espanyola Terra Santa també va dedicar una cançó a este personage en el seu nom en el títul.

Videojocs

[editar | editar còdic]
  • La coneguda saga de videojocs Castlevania: Drácula es mostra com un vampir que ha existit des de el XI, i al que cada volta que reviu se li enfronten membres de la família Belmont, o atres personages.
  • En el joc Castlevania Bloodlines, Drácula s'enfronta al fill de Quincey Morris, John Morris.
  • Es va fer una adaptació de videojocs de les películes de Nosferatu i la versió de la película de Coppola
  • També hi ha un atre Drácula en dos parts. La primera se centra en Transilvania i el rapte de Mina i la segona, L'últim santuari, ocorre en Londres, sobretot en la mansió de Drácula, el manicomio i les catacumbas d'est. Es tracta d'una aventura gràfica en 1.ª persona, de trobar i utilisar objectes.
  • Drácula apareix en alguns dels videojocs de Disney, com:
    • 1988 - Mickey Mouse: The Computer Game, en el segon nivell de la torre, apareix el Comte Drácula, que inventa als cràneus vius.
    • 1989 - DuckTales, es basa en el nom com Dracula Duck o Comte Patoso, a on llança en els #rat penat, pero va ser derrotat per Ric McPato.
    • 1991 - Quackshot, En Transilvania, basa com l'Ànet Antromorfico, es llança pels #rat penat, pero va ser derrotat per l'Ànet Donald en el Sopapo.
  • En els videojocs Els Sims 2: Noctàmbuls i Els Sims 3: En caure la nit, un personage es pot convertir en vampir si és mossegat per un atre.
  • 1984 - Atic Atac
  • 1986 - Castlevania
  • 1987 - Castlevania II: Simon's Quest
  • 1987 - Nosferatu (màquines de 8 bits).
  • 1991 - Night Hunter (PC)
  • 1993 - Castlevania: Ronde of Blood
  • 1993 - Drácula
  • 1993 - Dracula in London
  • 1994 - Castlevania: Bloodlines
  • 1995 - Castlevania: Dracula X
  • 1997 - Akumajô Dracula Shikkoku taru zensôkyoku
  • 1997 - Castlevania: Symphony of the Night
  • 1999 - Castlevania: Legacy of Darkness

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Warren, Louis S.. “Buffalo Bill Meets Dracula: William F. Cody, Bram Stoker, and the Frontiers of Racial Decay”. The American Historical Review 107 (4): 1124–57. Washington DC: American Historical Association. doi:10.1086/ahr/107.4.1124. ISSN 0002-8762.
  2. Senf, Carol N.. “Drácula: La cara invisible en l'espill”. Journal of Narrative Technique 9 (3): 160-70. Ypsilanti, Michigan: Eastern Michigan University.
  3. google.com/books?aneu=-sg-DwAAQBAJ&pg=PA101 The Cambridge Companion to 'Dracula', Cambridge University Press, p. 101. ISBN 9781107153172.
  4. «Capítul 23», Dracula, p. 434.
  5. Drácula Capítul 18 i Capítul 23
  6. Diari de Mina Harker, 30 de setembre, Drácula, Capítul 18
  7. Drácula Capítul 27

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Clive Leatherdale (1985) Dracula: the Novell and the Legend. Desert Island Books.
  • Bram Stoker (1897) Dracula. Norton Critical Edition (1997) editat per Nina Auerbach i David J. Skal.
  • Senf, Carol. Dracula: Between Tradition and Modernism (Twayne, 1998).
  • Senf, Carol A. Bram Stoker. University of Wales Press, 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]