Compres de pànic


Es coneix com a compres de pànic o acaparament basat en el por, a l'acte de comprar cantitats inusualment grans d'un producte anticipant-se a, o despuix de, un desastre efectiu o percebut, o en anticipació davant un gran aumente de preu o escassea.
Este fenomen és d'interés en teoria de comportament del consumidor, ampli camp d'estudi econòmic que tracta de buscar explicacions per a la «acció colectiva com fads i modes, moviments de mercats de valors, aument en compres de bens consumibles, compres desmesurades, acaparament, i pànics bancaris».[1]
Les compres de pànic poden conduir a escassea genuïnes, independentment de si el risc és real o percebut, com una forma de profecia autocomplida.[2]
Eixemples
Abans, durant o despuix dels següents incidents s'ha registrat l'ocurrència de compres de pànic:
- Hambruna en Bengala de 1943.[3]
- Crisis dels missils en Cuba de 1962, dirigit a les compres de menjars enlatades en els Estats Units.[4]
- La crisis del petròleu de 1979 va conduir a pànic per comprar este hidrocarbur per part de Japó.[5]
- Problema de l'any 2000.[6][7]
- En giner i febrer de 2003, durant el brot de SARS, vàries rondes de compres de pànic de varis productes (incloent sal, arròs, vinagre, oli vegetal, antibiòtics, caraces, i medicines tradicionals) varen tindre lloc en la província chinenca de Cantón i en àrees veïnes com Hainan i Hong Kong.[8]
- Protestes per alces de combustibles en 2000 i 2005 en Regne Unit.[9][10]
- Explosions en la planta química de Jilin de 2005 en China: compres de pànic per aigua i menjar.[11]
- Incendi de Buncefield de 2005.[12][13]
- Pandèmia de malaltia per coronavirus de 2019-2020: mascarillas, alcohol en gel, menjar i paper higiènic.[14][15]
- Apagó en la península ibèrica de 2025: fresca, aigua, aliments no peridors, etc.
Vore també
Referències
- ↑ William M. Strahle & I. H. Bonfield. Understanding Consumer Panic: a Sociological Perspective
- Archivat el 12 de giner de 2021 archivat en Wayback Machine., Advances in Consumer Research, Volume 16, 1989, eds. Thomas K. Srull, Provo, UT: Association for Consumer Research, pp. 567-573.
- ↑ «Toxic leak threat to Chinese city», 8 de març de 2020. Consultat el 12 de març de 2020.
- ↑ Archibald Percival Wavell (1973). Moon, Penderel (ed.). Wavell: The Viceroy's Journal, Oxford University Press, p. 34.
- ↑ Alice L. George (2003). Awaiting Armageddon: How Americans Faced the Cuban Missile Crisis, The University of North Carolina Press, p. 78. ISBN 0807828289.
- ↑ Mamdouch G. Salameh, "Oil Crises, Historical Perspective" in Concise Encyclopedia of the History of Energy (ed. Cutler J. Cleveland: Elsevier, 2009), p. 196.
- ↑ Lohr, Steve. «Technology and 2000 – Momentous Relief; Computers Prevail in First Hours of '00», 1 de giner de 2000.
- ↑ «The Millenium Bug threatens food supply systems – developing countries llaure also vulnerable, FAO warns», Food and Agriculture Organization, 19 d'abril de 1999. Consultat el 12 de març de 2020.
- ↑ Huiling Ding, Rhetoric of a Global Epidemic: Transcultural Communication about SARS (Southern Illinois University Press, 2014), pp. 70, 72, 83, 103, 111.
- ↑ Collins, Nick. «EU ban on traditional lightbulbs prompts panic buying», 25 d'agost de 2009.
- ↑ «UK fuel blockades tumble», BBC News, 14 de setembre de 2000. Consultat el 12 de giner de 2008.
- ↑ «Toxic leak threat to Chinese city», BBC News, 23 de novembre de 2005.
- ↑ «Massive blaze rages at fuel depot», BBC News, 12 de decembre de 2005. Consultat el 19 d'octubre de 2009.
- ↑ «Fire Rages After Blasts At Oil Depot», 11 de decembre de 2005. Consultat el 19 d'octubre de 2009.
- ↑ Sirletti (24 de febrer de 2020). «Virus Outbreak Drives Italians to Panic-Buying of Masks and Food». Bloomberg. Consultat el 29 de febrer de 2020.
- ↑ «Coles and Woolworths further limit toilet paper purchases as supply sells out in an hour». smh. com. au (8 de març de 2020). Consultat el 11 de març de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compras de pánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.