Compostador
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Un compostador o compostadora és un recipient o depòsit en les característiques adequades per a realisar la pràctica del compostage, és dir, la transformació dels residus orgànics en compost, a nivell domèstic.
En el mercat existixen numerosos models de distintes capacitats i formes. Normalment estan fabricats en plàstic, pero també els hi ha de fusta i inclús metàlics, si ben els de plàstic són els més recomanables, ya que el plàstic no és biodegradable i resistix millor el pas del temps.
Tipos de compostadores
[editar | editar còdic]
El compostador “ideal” és aquell que pot deixar-se a la ras sense que es deteriore, fàcilment manipulable i accessible per la seua banda superior per a depositar els restants orgànics, i per la part inferior o el lateral sancer per a l'extracció del producte final, el compost. Per a optimisar el procés de compostage, deu garantisar un sistema d'aïllament tèrmic en unes parets dures i resistents, i la suficient ventilació.
Hi ha varis tipos de compostador, en funció de l'us, l'ubicació i la seua construcció:[1]
- Compostador urbà o vermicompostador: és un sistema desenrollat per a reciclar, en l'ajuda de cucs roges, restants vegetals de cuina en espais reduïts. Ideal per al compostage en ciutats. Es pot tindre dins de casa, en el balcó o en el terrat. Sempre a l'ombra.[2]
- Compostador domèstic: depòsit en o sense base, que s'instala directament sobre la terra, en el jardí o el hort.
- Compostador modular: fabricat en materials plàstics resistents com a polietileno o polipropileno, es compon de panels ensamblables que permeten ajustar la seua capacitat segons el volum de residus. Solen contar en tapa superior, sistema de ventilació i comporta inferior d'extracció.[3]
- Obert sobre el terreny: sense base ni laterals fixos, requerix de major manteniment manual i és més vulnerable a condicions climàtiques o animals.
- Obert en un pou: consistix en excavar directament en el sol, depositant matèria orgànica que es mescla periòdicament.
- Caixó semicerrado: estructura simple de fusta o plàstic en tres costats tancats, un d'obert per a remoure el contingut.
- Tancat, tipo bidó: sistema completament sagellat que aïlla el contingut de l'entorn, útil per a climes extrems o compostage accelerat per mig de gir manual.
Alguns models moderns inclouen compartimento separats per a facilitar la rotació del compost per etapes, favorint un fluix continu de producció orgànica.
Utilitat del compostador per al compostage domèstic
[editar | editar còdic]És evident que es pot fer compost fora d'un compostador, com s'ha fet tota la vida en els estercoleros, pero lo més comú és no dispondre de tant terreny com necessiten les piles de compostage.
En un compostador els restants estan resguardats de les inclemències del temps (sol, pluja, vent); per tant, no serà necessari prestar-los una atenció ni dedicació especial i el procés serà 3 o 4 voltes més ràpit. Ademés, no es tindrà que usar aigua per a regar-los quan estiguen secs i no causaran tant impacte visual. Per un atre costat, el compostador pot instalar-se en qualsevol lloc sense que moleste als veïns.
El procés de descomposició dels restants vegetals dins d'un compostador ben mantingut desprén una olor característica i no desagradable que podem percebre quan obrim el compostador per a aportar nous restants o remoure. Recorda l'olor que desprén el bosc humit. Açò es deu a que els millons d'organismes que s'alimenten dels restants que es depositen en el compostador no permeten que passe molt temps abans de transformar-los en compost.
Si es mesclen els restants de tant en tant —una volta per semana— no apareixeran insectes molests, com a mosques de la fruta, per eixemple. De totes maneres, estos organismes també ajudaran en el procés de compostage i, en tot cas, la seua presència sempre estarà llimitada a l'interior del compostador.
En cas que apareguen formigues, açò indicarà que han tingut semanes per a construir el niu perque no s'ha remogut lo suficient. La solució serà mesclar be els restants i possiblement humir millor la pila.
Les bavosas o atres organismes, que abans es menjaven les plantes, ara les deixaran de costat per a anar cap al compostador; aixina el seu efecte en el jardí es fa més lleu.
Els animals, com goss, gats o rates, no poden entrar en el compostador ya que es tracta d'un recipient tancat dissenyat per a evitar que puguen entrar. És necessari, no obstant, instalar-ho a nivell de la superfície, sense deixar recalats.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tipos de compostadores i problemes més comuns» (en és). Agromática.
- ↑ «Compostador urbà i tipos disponibles» (en és). compostcasero.com.
- ↑ «Compostador per a terra» (en és). contenur.mx.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compostador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.