Comarca de la Alpujarra Granadina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Situació de la comarca de la Alpujarra Granadina, dins de la província de Granada

La Comarca de la Alpujarra Granadina és una comarca espanyola situada en la part suroriental de la província de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia. Este territori llimita en les comarques granadines de Guadix al nort, la Vega de Granada al noroest, el Valle de Lecrín a l'oest, i la Costa Granadina al sur, aixina com en el Ponent Almeriense al surest, i la Alpujarra Almeriense a l'est, ya en la província d'Almeria.

Està formada per vinticinc municipis, dels quals el més poblat i extens és Órgiva; pel contrari, el municipi en menor número d'habitants és Lobras —el menys poblat també de tota la província—, i el de menor superfície és Carataunas. La seua capital tradicional i històrica és la vila de Órgiva.

Etimologia[editar | editar còdic]

Hi ha vàries teories sobre l'orige del nom Alpujarra, entre les que destaca la que ho fa provindre d'un dels primers colonisadors musulmans de la comarca, "al-Bujarra"; pero l'historiador malagueny Simonet en la seua obra de l'any 1860 Descripció del Regne de Granada baixe la dominació dels naseritas, es decantava pel significat de «alba serra».

Història[editar | editar còdic]

Entre els anys 1568 i 1571 va tindre lloc l'acontenyiment conegut com a "rebelión de las Alpujarras", en la que l'abundant població morisca del Regne de Granada es va alçar en protesta contra la Pragmàtica Sanció que llimitava les llibertats religioses i culturals de dita població.

Despuix de conseguir-se sofocar el tumult gràcies a l'intervenció de Don Juan d'Àustria, els musulmans que varen sobreviure —s'estimen uns 80.000 en tot el regne granadí— varen ser dispersats cap a atres llocs de la Corona de Castella, especialment per Andalusia i les Dos Castilles,​ per a evitar una atra sublevació. En l'any 1609 el rei Felip III va decretar la total expulsió dels moriscos espanyols, encara que esta mida no va afectar massa al Regne de Granada ya que a penes si quedava algun morisc en este territori despuix de 1571.

Per a suplir la despoblació que va haver com a conseqüència, ya en temps de Felip II es va fomentar l'assentament en tota La Alpujarra de llauradors procedents principalment d'atres llocs d'Andalusia Occidental (34%), Castella la Nova (25%), regnes de Valéncia (8%), de Múrcia (5%) i de Galícia (5%), i inclús del mateix Regne de Granada, a pesar de que les condicions establides prohibien que els colons tingueren el seu orige en el mateix. La presència de colonisadors originaris d'atres territoris de la corona va ser escassament significativa.

Geografia[editar | editar còdic]

Bubión, en la Alpujarra Granadina

La comarca es caracterisa pel seu accidentat relleu, ocupant la major part de la cara sur de Serra Nevada. En esta serra s'enquadren importants cims, destacant el Mulhacén, el més alt de la península ibèrica, al que s'encaramalla la localitat de Trevélez, i el Veleta, al que pugen escalonadament Pampaneira, Bubión i Capileira.

Economia[editar | editar còdic]

Es tracta d'una comarca en una important protecció com a patrimoni històric, en tindre declarades com Be d'Interés Cultural dos àmplies zones de la mateixa: El Conjunt Històric del Barranc del Poqueira i el Lloc Històric de la Alpujarra Mija i La Taha, conformant entre abdós, que són llimítrofes, l'espai protegit patrimonialment més ampli en Europa.

Els terraos (cobertes planes), estan fets en launa, una argila impermeable abundant en la comarca, estesa sobre el canyiç o sobre lloses de pedra o de pissarra, soportades per voltons de fusta. En els mesos d'autumne i hivern, poden vore's panolles de dacsa o atres productes de la terra estesos sobre estos terraos per al seu secat, o ristres de pimentons penjades junt a les finestres o en alguns fumerals. També destaquen els tinaos, llocs públics de trànsit, baix espais privats.

Lo més important i que conserva major tradició és la confecció de teixits, especialment jarapas. En els últims anys s'han instalat en la comarca numerosos tallers d'artesania que, ademés dels telers, han rellançat la ceràmica i inclús l'orfebreria. Açò ha fet que numerosos artistes i artesans, junt a músics, pintors i poetes hagen triat la Alpujarra Granadina com a lloc de residència.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Alvar, Carlos. A buen bocado. Volumen 1 de la Gran Enciclopedia Cervantina. 2005.
  • Cfr. Barrios Aguilera, Manuel (1996). «Historia, leyenda y mito en la Alpujarra». Pensar La Alpujarra. Granada: Diputación Provincial de Granada. p. 31
  • García de Cortázar, Fernando, Atlas de Historia de España, pág. 291

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Barragán Reina, Ramón (2004). Alcázar en la Contraviesa, un retrato en vivo de la Alpujarra baja. Muñoz Moya. p. 22. ISBN 978-84-8010-127-1.
  • Bernard Vincent. «La repoblación del Reino de Granada. Espacios y tiempos». pp. 114-115.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis i pedanies de la Comarca de la Alpujarra Granadina
Agustines y Tíjola | Alcázar | Alcútar | Almegíjar | Alpujarra de la Sierra | Atalbéitar | Bargís | Bargís | Bayacas | Bérchules | Bubión | Busquístar | Cádiar | Cáñar | Capileira | Capilerilla | Carataunas | Cástaras | Cerro Negro | Cherín | Cojáyar | Cuesta de Almendros | Ferreirola | Fondales | Fregenite | Golco | Jorairátar | Júbar | Juviles | La Dehesa | La Noria | La Rambla del Banco | La Solana | La Taha | La Umbría | Lanjarón | Laroles | Las Barreras | Las Canteras | Las Cañadillas | Lobras | Los Caballeros | Los Casimiros | Los Llanos | Los Montoros | Los Moras | Los Morones | Los Tablones | Mairena | Mecina | Mecina Alfahar | Mecina Bombarón | Mecina Tedel | Mecinilla | Montenegro | Murtas | Narila | Nechite | Nevada | Nieles | Notáez | Olías | Órgiva | Pago y Benisalte | Pampaneira | Picena | Pitres | Pórtugos | Salas-Contraviesa | Soportújar | Sortes-Abc-Rabiete | Tímar | Torvizcón | Trevélez | Turón | Ugíjar | Válor | Yátor | Yegen