Comandant suprem aliat
Comandant suprem aliat és el títul que rep el comandant de més alt ranc dins de certes aliances militars multinacionals. Es va originar com un terme utilisat pels Aliats de la Primera Guerra Mundial i pels Aliats de la Segona Guerra Mundial. Actualment s'utilisa dins de l'OTAN (Comandant suprem aliat en Europa).
Usos
Primera Guerra Mundial
El 26 de març de 1918, el mariscal francés Ferdinand Foch va ser nomenat comandant suprem aliat, obtenint el mando de totes les forces aliades en tots els llocs, i va coordinar les forces franceses, britàniques, nortamericanes i italianes per a detindre l'ofensiva de primavera, l'última ofensiva massiva del Imperi alemà.[1] Va ser ell qui va acceptar el cessació de hostilitats alemà en el seu tren privat.[2]
Segona Guerra Mundial
El general de l'Eixèrcit Douglas MacArthur va ser nomenat comandant suprem aliat de l'Àrea del Pacífic Sudoccidental (SWPA) el 18 de juny de 1942. No obstant, va preferir usar el títul de comandant en cap.[3] Durant l'ocupació aliada de Japó despuix de la guerra, MacArthur va usar el títul de comandant suprem de les Potències Aliades (SCAP).[4]
Us actual per la OTAN
El terme va tornar a utilisar-se en la creació de l'OTAN en 1949. En 1952, es va establir el Mando Aliat en Europa, dirigit per Eisenhower. Es va convertir en el comandant suprem aliat en Europa (SACEUR). Poc despuix, es va establir en Norfolk, Virginia, el Mando Aliat Atlàntic, baix la direcció de Lynde McCormick, almirant de l'Armada dels Estats Units. El seu títul era comandant suprem aliat de l'Atlàntic (SACLANT).[5]
En juny de 2003, els mandos varen ser reorganisats. A un d'ells se li va assignar la responsabilitat de les operacions i a l'un atre la de transformar els components militars de l'aliança per a fer front als nous desafius. El Mando Aliat d'Operacions es va establir a partir de l'antic Mando Aliat d'Europa i se li va assignar la responsabilitat de totes les operacions militars de la OTAN en tot lo món. No obstant, el SACEUR ha conservat el seu nom, que fa referència a Europa. El Mando Aliat Atlàntic va ser desmantellat i substituït pel Mando Aliat de Transformació, en sèu Norfolk, dirigit pel comandant suprem aliat de Transformació (SACT).[6]
Vore també
Referències
- ↑ Messenger, Charles (2001). Reader's Guide to Military History (en en), pp. 170–71.
- ↑ María Carolina Pinya (15 de novembre de 2018). «A cent anys de l'Armistici». RFI.
- ↑ Milner, Samuel (1957). Victory in Papua (en en), United States Army Center of Military History, p. 22. OCLC 220484034.
- ↑ Juliol Martín Alarcón (19 d'agost de 2015). «L'abraç de la sumissió nipona». El Món.
- ↑ Ismay, Hastings (4 de setembre de 2001). «The Military Structure», NATO the first five years 1949-1954 (en en).
- ↑ «Who We Llaure» (en en). Allied Command Transformation.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comandante supremo aliado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.