Anar al contingut

Mando Aliat de Transformació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Emblema del Mando Aliat de Transformació.

El Mando Aliat de Transformació (en inglés: Allied Command Transformation, ACT) és un mando militar de l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN), creat en 2003 despuix de la seua reestructuració.

El seu objectiu és liderar la transformació militar de les forces i les capacitats de l'aliança, utilisant nous conceptes com la Força de Resposta de la OTAN i noves doctrines per a millorar l'eficàcia militar dels països membres de l'Aliança. Des de que França es va reincorporar a l'Estructura Militar Integrada de la OTAN a mitan de 2009, es va produir un canvi significatiu en el que el comandant suprem aliat de Transformació (Supreme Allied Commander Transformation, SACT) va passar a ser un oficial francés. El primer oficial francés en servir com SACT va ser el general del Eixèrcit de l'Aire francés, Stéphane Abrial (2009-2012).

Història

Mane Aliat Atlàntic 1952-2003

El Mando Aliat de Transformació va ser precedit pel Mando Aliat Atlàntic establit en 1952 baix la direcció general del comandant suprem aliat de l'Atlàntic (SACLANT), en quarter general en Norfolk, Virginia. El propòsit del Mando Aliat Atlàntic era protegir les llínees marítimes de comunicació entre Norteamérica i Europa per a reforçar als països europeus de la OTAN en tropes i suministraments nortamericans en cas d'una invasió del Pacte de Varsòvia d'Europa Occidental. Despuix del final de la Guerra Freda, el Mando Aliat Atlàntic es va vore reduït, i molts dels seus quarters generals subordinats repartits per tota la zona atlàntica varen perdre la seua condició de quarter general de la OTAN i la seua finançació. No obstant, l'estructura bàsica es va mantindre fins a la Cim de Praga en la República Checa en 2002. En eixe cim es va acordar el desmantellament del Mando Aliat Atlàntic, a partir de el 19 de juny de 2003, i l'establiment d'un nou Mando Aliat de Transformació com el seu successor.[1]

L'almirant Edmund Giambastiani, de l'Armada dels Estats Units, va anar l'últim SACLANT i el primer SACT. Va ser comandant de el ACLANT fins al 19 de juny de 2003, després va eixercitar el càrrec de comandant suprem aliat de Transformació, fins a l'1 d'agost de 2005.

Despuix de la Guerra Freda

En el Cim de Praga de 2002 es va decidir que la OTAN devia canviar les seues estructures i conceptes militars i adquirir nous tipos d'equipament per a fer front als reptes operatius de la guerra de coalició contra les amenaces del nou mileni. Aixina es va reorganisar l'Estructura de Mando Militar de la OTAN en dos mandos estratègics: Un mando estratègic, el Mando Aliat de Transformació (ACT), es va centrar en la transformació de la OTAN, mentres que l'atre mando estratègic, el Mando Aliat d'Operacions (ACO/SHAPE), es va centrar en les operacions de la OTAN. Els informes inicials sobre un Mando Aliat de Transformació de la OTAN varen començar a aparéixer en juliol de 2002[2] i el ACT es va establir formalment el 19 de juny de 2003.


Es va dissenyar un conjunt de programes informàtics[3] en resposta a la solicitut d'informació sobre la situació marítima. Esta solicitut, producte d'iniciatives internacionals i interinstitucionales d'Estats Units denominades «consciència del domini marítim», servix per a contrarrestar les amenaces als bens comuns marítims, incloent el terrorisme, el contrabando de persones o drogues, la pirateria i l'espionage.

Des de que el Mando Aliat Atlàntic es va convertir en el Mando Aliat de Transformació, els comandants han inclós oficials no navals. El general Llance L. Smith de la Força Aérea dels Estats Units comandó el ACT des del 10 de novembre de 2005 fins al 9 de novembre de 2007.[4] Va ser succeït pel general Jim Mattis del Cos de Marines dels Estats Units, qui va ocupar el càrrec del 9 de novembre de 2007 al 8 de setembre de 2009.[5]

Un canvi significatiu va ser l'assunció del mando per un oficial francés, en acabant de que França es reincorporara a l'Estructura de Mando de la OTAN a mitan de 2009. El general Stéphane Abrial, antic cap del Eixèrcit de l'Aire de França, va assumir el mando en 2009.[6] El general de l'Eixèrcit de l'Aire francés Jean-Paul Paloméros va substituir a Abrial a finals de setembre de 2012.[7] El 30 de setembre de 2015, el general de l'Eixèrcit de l'Aire francés Denis Mercier va succeir al general Paloméros.[8] I l'11 de setembre de 2018, el general de l'Eixèrcit de l'Aire francés André Lanata va succeir al general Mercier.[9]

Responsabilitats

La missió del Mando Aliat de Transformació té dos alvertents:[10]

  • Permetre al Mando Aliat d'Operacions portar a terme eficaçment les operacions en curs;
  • Preparar les futures operacions de la OTAN.

El Mando Aliat de Transformació s'organisa entorn a quatre funcions principals:[10]

  • Pensament estratègic;
  • Desenroll de capacitats;
  • Educació, capacitació i eixercicis;
  • Cooperació i compromís.

Referències

  1. ↑ American Forces Press Service (ed.): «New NATO Transformation Command Established in Norfolk» (en en). United States Department of Defense (19 de juny de 2003). Archivat des de l'original, el 17 de setembre de 2008.
  2. ↑ Colin Robinson, 'NATO's Command Structure Prepares for Shakeup', Center for Defense Information, 2 de juliol de 2002.
  3. ↑ «Baseline for Rapid Iterative Transformational Experimentation (BRITE)».Consultat el 25 d'agost de 2018.(en en)
  4. ↑ «New Transformation Commander takes up duties» (en en). OTAN (4 de novembre de 2008).
  5. ↑ «Change of NATO's transformation commander» (en en). OTAN (20 d'agost de 2008).
  6. ↑ «Appointment of General Stéphane Abrial to the post of Supreme Allied Commander Transformation» (en en). OTAN (30 de juliol de 2009).
  7. ↑ «Press briefing with General Jean-Paul Paloméros, Supreme Allied Commander Transformation (SACT)» (en en). OTAN (14 de giner de 2013).
  8. ↑ «NATO Secretary General, Ambassadors and Military Commanders attend ACT change-of-command ceremony» (en en). OTAN (30 de setembre de 2015).
  9. ↑ «NATO welcomes new Supreme Allied Commander Transformation» (en en). OTAN (12 de setembre de 2018).
  10. ↑ 10,0 10,1 «Allied Command Transformation» (en en). OTAN (9 de febrer de 2018).


Referències