Anar al contingut

Cobitis vettonica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
colmilleja del Alagón (Cobitis vettonica)

La colmilleja del Alagón (Cobitis vettonica) és una espècie de peix de la família Cobitidae, endèmic de les conques dels rius Alagón i Águeda,[1] en les províncies de Càceres i Salamanca (Espanya). El nom científic fa referència als habitants prerromanos que ocupaven eixes terres: els vetones.[2] Abans li la considerava una subespecie de Cobitis paludica, pero des de finals del sigle XX és tractada com una espècie diferenciada sorgida pel aïllament geogràfic.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Com les atres espècies del gènero és un peix relativament comprimit lateralment, en forma filiforme, de coloració parda en taques més obscures a lo llarc del cos, boca ínfera i espina suborbital bífida retràctil. La seua llongitut és menor de 10 centímetros. Es diferencia de les atres espècies del gènero en que els tres parells de barbillones bucals són molt curts, a voltes casi inapreciables. Els seus aletes, en general, són també més curtes.

L'espècie presenta un marcat dimorfisme sexual, sent les femelles molt majors que els mascles que posseïxen les aletes pectorals i ventrales més llargues. També els mascles posseïxen la denominada escama de Canestrini, una escama circular en la base del segon radi de la cara interna de les aletes pectorals. La freza té lloc entre abril i juny.[4] Són ovípars i no realisen cap tipo de conte parental cap a les seues crío.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie endèmica de la península ibèrica. La seua àrea de distribució comprén les conques dels rius Alagón i Águeda a on habita preferentment en els trams en fondos pedregosos dels cursos mijos i alts.[5] Preferix, per tant, aigües clares i oxigenadas que, ademés, estan més a resguart de l'intervenció humana.

La seua presència ha segut confirmada en els rius Alagón (fins a Còria), França, Cos d'Home, Batuecas, Ladrillar, dels Àngels, Ambroz, Jerte i Arrago en la conca del Tajo i Águeda, Agadón i Mayas en la del Duero.[6]

Conservació

[editar | editar còdic]

Per la seua poca capacitat de dispersió, a la degradació del seu hàbitat per part de l'home i a la seua utilisació com a esc viu i en acuariofilia, les seues poblacions han sofrit un gravíssim decliu. Açò, agravat per la seua exclusivitat i per la presència d'espècies exòtiques competidores, ha propiciat que la Junta d'Extremadura l'incloga en la llista d'espècies amenaçades, catalogant-la com a «Sensible a l'alteració del seu hàbitat»[7] i que es trobe catalogada com EN (Endangered, amenaçada) per la UICN en la seua Llesta Roja.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. Velasco et ál. (2005); Morales et ál. (2004)
  2. Doadrio & Perdices (1997)
  3. Pérez-Bote, J.L., Estatus i conservació de la ictiofauna en Extremadura
  4. Viciopesca.net. Colmillejas: Colmilleja del Alagón [1] archivat en Wayback Machine..
  5. Ministeri de Mig ambient: Banc de Senyes de la Naturalea
  6. Velasco et ál. (2005); Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí. Inventari Nacional de Biodiversitat (2010)
  7. Catàlec Regional d'Espècies Amenaçades d'Extremadura
  8. IUCN Ret List of Threatened Species (2009)

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons