Anatomia dels peixos

Anatomia dels peixos

Diagrama que mostra diversos òrguens d'un peix

L'anatomia dels peixos està determinada per característiques físiques del aigua, molt més densa que l'aire, en menys oxigen dissolt i una absorció major de la llum, i pel component evolutiu de cada espècie dins de la superclase Pisces.

Cos

Lampanyctodes hectoris
(1) - Opèrcul (coberta de les agallas), (2) Llínea lateral, (3) - Aleta dorsal, (4) - Aleta adiposa, (5) - Pedúncul cabal, (6) - Aleta cabal, (7) - Aleta anal, (8) - Fotóforos, (9) - Aletes pèlviques (parells), (10) - Aletes pectorals (pareadas)

Seguixen el mateix pla corporal que el restant de vertebrats, encara que en característiques pròpies segons les famílies i espècies. El seu cos es pot dividir en cap, tronc i coa. El cap ocupa des del morro fins al final del opèrcul o dels clavills branquiales en els elasmobranquios. A continuació es troba el tronc, a on s'estagen la majoria dels òrguens, ademés de les aletes pares, i aplega fins al ano. La coa comprén des del pedúncul cabal fins al final de l'aleta cabal.

Les aletes pares són les toràciques o pectorals, dispostes en la cintura escapular que partixen dels ossos pterigióforos i les pelvianas. Els peixos no posseïxen cintura pelviana—, per lo que estes últimes aletes poden no aparéixer —peixos ápodos—, trobar-se per davant de les pectorals —peixos yugulares— o trobar-se prop de l'ano —peixos toràcics—.

El cos és generalment fusiforme, molt més en els peixos de natació ràpida que posseïxen un pla molt hidrodinàmic del cos. Pero també poden ser filiformes o vermiformes —anguiles, morenes—, comprimits lateralment —peix àngel, dorada— o deprimits verticalment —rape, ralles—. Els peixos plans són peixos comprimits lateralment que naden gitats sobre un dels seus flancs.

El pedúncul cabal és la part angosta que unix el cos en la coa i a continuació es troba l'articulació hipural és la que apareix entre l'aleta cabal i l'última vèrtebra, i a sovint té forma de palmito.

la llínea lateral és un orgue sensorial usat per a detectar moviment i vibració en l'aigua circumdant. En la majoria de les espècies consistix en una llínea de receptors a lo llarc de cada costat del peix, estajats en un tipo de escates especials.

Alguns peixos que habiten ambients obscurs posseïxen fotóforos que són òrguens que emeten llum i que apareixen com a punts lluminosos. La llum pot ser produïda per composts durant la digestió de l'assut, per part de cèlules mitocondrials especialisades cridades fotocitos, o associada a bactèries simbiòtiques, i són usats per a atraure a l'assut o confondre als depredadors.

Les ampolles de Lorenzini són òrguens sensorials especials dels elasmobranquios, formats per una ret de canals en electrorreceptores.

Cap

Posiciones de la boca en els peixos:
(a) - Terminal,
(b) - Superior,
(c) - Subterminal, inferior

El cap inclou el hocico, des de l'ull fins a la part més anterior de la mandíbula superior, el opèrcul o coberta de les brànquies (absent en taburons), i la galta, la que s'estén des de l'ull al preopérculo. L'opèrcul i el preopérculo poden tindre o no espines. La mandíbula inferior definix una barbeta.

En les lamprees, la boca té forma d'un disc oral. En la majoria dels peixos en mandíbula, no obstant, hi ha tres configuracions generals. La boca pot estar en l'extrem anterior del cap (terminal), pot estar dirigida cap a dalt (superior), o pot estar dirigida cap a avall o baix el peix (subterminal o inferior). La boca pot estar modificada com una boca succionadora adaptada per a aferrar-se sobre objectes en aigües ràpides.

Pot tindre moltes estructures carnosas conegudes com bigot (també conegudes com a barbes), les que poden ser molt llargues. Moltes espècies de peixos tenen també protrusión o espines en el cap. Les narius de casi tots els peixos no conecten en la cavitat oral, pero són forats que varien en forma i profunditat.

Molts peixos tenen dents. Alguns tenen dents faríngees ubicades en la seua gola.