Clorur de nitrosilo
El clorur de nitrosilo és un compost químic la fòrmula del qual és NOCl. És un gas groc que sol trobar-se com a component del aigua regio, una mescla de tres parts d'àcit clorhídric concentrat i una part d'àcit nítric concentrat. És un fort electrófilo i agent oxidant. A voltes se li crida reactiu de Tilden, en honor a William A. Tilden, que va anar el primer en produir-ho com un compost pur.[1]
Estructura i síntesis
[editar | editar còdic]El N és l'àtom central de la molècula. Té hibridació sp2 i forma un doble enllaç en l'O i un enllaç simple en el Cl.
S'ha determinat per mig d'estudis de difracció d'electrons que les distàncies d'enllaç són 1.14 Å (N=O) i 1.95 Å (N-Cl), aixina com l'àngul d'enllaç de 116º. Estes senyes evidencien que el NOCl presenta resonància entre la forma covalente normal i la forma iònica Cl- NO+. L'elevada energia total dels enllaços d'esta molècula reforça esta teoria.
Este compost es descompon parcialment per efecte de la llum visible, i presenta bandes fortes en la seua espectre d'absorció per baix dels 530 nm. No es detecta la seua estructura fina per mig de mides espectroscópicas.[2]
El clorur de nitrosilo es pot sintetisar a partir de numeroses reaccions.[3]
- Aigua regio
l'aigua regio és un compost format per àcit nítric i àcit clorhídric. L'equilibri de la reacció de formació és el següent:
L'interés de l'aigua regio residix que és un dels pocs composts capaços de dissoldre metals nobles, com l'or. El HNO3 oxida l'or i a continuació es forma [AuCl4]-, que és un ion complex estable. cal destacar que el Au no es dissol en HNO3 o en HCl aïllats.
La deshidratació de el HNO2 també genera NOCl.
- Clorur metàlics
El NOCl es pot sintetisar a partir de clorur metàlics com el NaCl.[3]
També es produïx NOCl a partir d'àcit nítric en molts atres clorur, com el clorur de potassi (KCl), el clorur d'amoni (NH4Cl) o el clorur de titani (III) (TiCl3).
És possible obtindre clorur de nitrosilo a partir de clorur de sodi en suspensió en l'aire (hidratado o sec) i diòxit de nitrogen:
Esta reacció és especialment rellevant en llocs en contaminació per NO2 com les grans ciutats.[4]
- Clor molecular
Es pot obtindre clorur de nitrosilo en la reacció de clor molecular en monòxit de nitrogen[3]
Esta reacció es pot catalizar en composts com a carbó activat o alumini.
- Nitrit
Els nitrit de llogue poden reaccionar en clorur d'hidrogen i donar, entre atres productes, NOCl.[3] Esta reacció és d'especial importància perque permet sintetisar NOCl in situ per a la seua utilisació en atres reaccions d'interés, com la transformació de dimetilanilina en nitrosodimetilanilina. Este compost s'ampra com a fertilisant, aixina com en l'indústria textil
També se sintetisa clorur de nitrosilo aplicant altes temperatures a mescles de clorur d'alumini i nitrit de sodi.
- Reacció de Tilden
Tilden, que dona nom a el NOCl, ho va sintetisar a partir de clorur de sodi sec (NaCl) i àcit nitrosilsulfúrico.[3] Esta reacció s'ampra actualment per a obtindre NOCl industrialment.
Reaccions
[editar | editar còdic]El NOCl es comporta com un electrófilo i un oxidant en la majoria de les seues reaccions. En aceptores halogenados, com per eixemple el pentacloruro d'antimoni, dona lloc a les sals de nitrosonio:
En una atra reacció similar, l'àcit sulfúric produïx àcit nitrosilsulfúrico, un anhídrit àcit mixt dels àcit nitroso i sulfúric:
El NOCl reacciona en el tiocianato d'argent per a formar clorur d'argent i el pseudohalógeno nitrosil tiocianato:
De la mateixa manera, també reacciona en el cianur d'argent per a donar cianur de nitrosilo.[5]
El clorur de nitrosilo s'usa per a preparar complexos metàlics de nitrosilo. En el hexacarbonilo de molibdeno, el NOCl produïx el complex dinitrosildicloruro:[6]
Aplicacions en la síntesis orgànica
[editar | editar còdic]Ademés del seu paper en la producció de caprolactama, el NOCl troba atres usos en la síntesis orgànica. S'afig als alquenos per a proporcionar α-clor oximas.[8] L'adició de NOCl seguix les regles de Markovnikov. El NOCl, unint-se en etenona també pot donar derivats del nitrosilo.
Els epóxidos reaccionen en NOCl per a donar derivats de α-cloronitritoalquilo. En el cas de l'òxit de propileno, l'adició ocorre en alta regioquímica.[9]
Convertix les amidas en derivats N-nitroso.[10] El NOCl convertix algunes amina cíclicas en els alquenos. Per eixemple, l'aziridina reacciona en NOCl per a donar etileno, òxit nitroso i clorur d'hidrogen
Archiu:Electrophilic addition of Cl to propylene oxide.png
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Journal of the Chemical Society.27(0)
- 630–636.ISSN 0368-1769.doi:10.1039/JS8742700630.Consultat el 2023-04-06.
- ↑ Journal of the American Chemical Society.doi:10.1021/ja01364a016.Consultat el 29-03-2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Chemical Reviews.doi:10.1021/cr60151a001.Consultat el 29-03-2023.
- ↑ Environmental Science & Technology.doi:10.1021/és60093a015.Consultat el 29-03-2023.
- ↑ Chemical Society Reviews.6(1)
- 1–24.ISSN 1460-4744.doi:10.1039/CS9770600001.Consultat el 2023-04-06.
- ↑ Johnson, B. F. G.; Al-Obadi, {{{nom2}}}; Paine, Robert T. (2007-01-05). Dihalogenodinitrosylmolybdenum and Dihalogenodinitrosyltungsten, John Wiley & Sons, Inc., pp. 264–266. doi:10.1002/9780470132432.ch47. ISBN 978-0-470-13243-2.
- ↑ Moravek, Richard T.; Kauffman, George B.; Mahmood, {{{nom3}}} (2007-01-05). Nitrosyl Hexachloroplatinate(IV), John Wiley & Sons, Inc., pp. 217–220. doi:10.1002/9780470132555.ch63. ISBN 978-0-470-13255-5.
- ↑ «Organic Syntheses Procedure» (en en). orgsyn.org. Consultat el 2023-05-15.
- ↑ Internet Archive (1953). Journal of General Chemistry of the USSR 1953: Vol 23 Index (en anglés), Springer Science & Business Mija.
- ↑ «Organic Syntheses Procedure» (en en). orgsyn.org. Consultat el 2023-05-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloruro de nitrosilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.