Anar al contingut

Clorur de ferro(III)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Clorur de ferro(III)

El clorur de ferro(III) o triclorur de ferro (tradicionalment cridat clorur fèrric) és un compost químic utilisat a escala industrial pertanyent al grup dels halurs metàlics, la fòrmula dels quals és FeCl3. També se li denomina equivocadamente perclorur de ferro i inclús perclorur fèrric. El color dels cristals de clorur de ferro(III) depenen de l'àngul de visió: quan reflectixen la llum els cristals tenen un color vert obscur, pero quan transmeten la llum el seu color és roig purpúreu. Per una atra part, l'hexahidrato (FeCl3·6 H2O) és de color groc o groc ataronjat. El clorur de ferro(III) anhidre és delicuescente i forma una boira terrera de clorur d'hidrogen en presència d'aire humit. S'observa molt rarament en la seua forma natural, el mineral molisita, que pot trobar-se en algunes fumaroles. El clorur fèrric en solució al 40% s'utilisa com coagulante per a tractament d'aigües i efluents, es comercialisa habitualment a granel.

Caràcter de l'enllaç i propietats

És un sòlit, prou volàtil puix el seu enllaç és principalment iònic i per tant direccional. Forma cristals moleculars de tipo laminar per lo que presenta un aspecte de escates lluents de color vert obscur o roig púrpura depenent de l'àngul en el que es mire.[1] Té una pressió de vapor alta per lo que els seus punts de fusió, ebullició, i sublimació són relativament baixos degut a que solament cal trencar forces de Van der Waals per a passar d'un estat a un atre. Si es calfa suaument, sublima a 280 °C. Si el calfament és més ràpit, fon a 306 °C. Si no es controla la temperatura, es descompon formant diclorur de ferro.[1]

El percentage d'enllaç covalent és gran pel poder polarisant del catió. Els cations de major càrrega, menor tamany i menor índex de coordinació presenten major poder polarisant i major tendència a l'hidròlisis). El catió Fe(III) és chicotet i posseïx gran càrrega per lo que es hidroliza fàcilment en l'aigua formant un complex de coordinació en 6 molècules d'aigua, Fe(H2O)63+, de color groc; per tant es deurà tindre precaució per a la síntesis del triclorur de ferro de que no entre en contacte en aire o aigua.

Dissolució

Pel seu caràcter covalente, és soluble en dissolvents orgànics. En dissolució alcohòlica li'l coneix com a tintura de ferro.

Quan es dissol en aigua, el clorur de ferro(III) sofrix hidròlisis i llibera calor en una reacció exotèrmica. D'això resulta una solució àcida i corroent de color marró que s'utilisa com coagulante en el tractament d'aigües residuals, per a la potabilisació de l'aigua, i en l'indústria electrònica per al gravat químic de plaques de circuit imprés. En dissoldre's en aigua, deuria precipitar formant hidròxit de ferro(III) Fe(OH)3, insoluble; no obstant, forma una dissolució coloidal d'eixe compost, que presenta el típic color pardo de les dissolució de sales de ferro(III).[2]

El clorur de ferro(III) anhidre és un àcit de Lewis prou dèbil, i s'ampra com a catalisador en síntesis orgànica.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Química inorgànica. Enrique Gutierrez Rius. Editorial Reverté. Barcelona, 1978.ISBN 84-291-7215-7
  2. ↑ Química general moderna. Joseph Babor i José Ibarz. Barcelona, 1973. ISBN 84-7102-997-9