Clima d'Astúries

El clima general en Astúries és oceànic, en precipitacions abundants repartides a lo llarc de l'any i temperatures suaus tant en hivern com en estiu. Per lo abrupte de la geografia asturiana hi ha infinitat d'microclima, encara que es poden distinguir tres microclima principals en el Principat: oceànic plujós, oceànic interior i de montanya.

Les zones climàtiques distinguibles són:

• la franja climàtica del llitoral, molt influïda per la mar;
• una atra franja climàtica en el suroest del Principat, en un clima més continentalizado;
• la franja central que, encara que oceànica, no està tan influenciada per la mar com la llitoral;

Descripció

Astúries té un clima oceànic, plujós, ya que rep l'influència dels vents dominants de l'oest que duen masses d'aire humides, ya siguen estes polars o tropicals. l'efecte barrera que causa la cordillera Cantàbrica dona als valors del clima un fort gradient entre el nort i el sur. Els centres d'acció que definixen el clima asturià són el front polar i l'anticiclón de les Azores.

És aixina mateix un clima de temperatures suaus, no superant la mija del més més càlit els 20 °C, en una amplitut tèrmica reduïda (entre 8 i 15 °C). En estiu no existixen mesos d'aridez. Les miges de les temperatures mínimes es donen en hivern. Es dona un fort gradient de nort a sur. Les temperatures més càlides es donen en la costa entre, Gijón i Villaviciosa (Astúries), uns 19 °C. El restant de llitoral té unes temperatures miges anuals entorn als 13 °C. A partir d'ací el descens de la temperatura a causa de l'altitut és ràpidíssima (0,5 °C per cada 100 m d'elevació): en els cims més alts de Somiedo i dels Picos d'Europa les temperatures miges anuals estan entorn als 2 °C, i inclús menors. En estes característiques s'establix una diferència molt important entre el llitoral, a on no hi ha cap més de gelades segures, encara que sí hi ha dos mesos de gelades provables, i les montanyes, en les que hi ha dos, tres, i fins a quatre mesos de gelades segures. Açò implica que en els cims, bona part de les precipitacions siguen en forma de neu.

Les precipitacions són abundants, sempre per damunt dels 800 mm. El màxim s'alcança en hivern i el mínim en estiu, encara que en la costa hi ha un màxim secundari en primavera. La zona menys plujosa és la conca mija-alta del Narcea, especialment en l'entorn de Cangas del Narcea capital. Després és la costa, des de Villaviciosa fins a Vegadeo (Astúries); i s'estén fins a Oviedo, en la que cauen menys de 1000 mm. A mida que s'ascendix en les montanyes l'efecte barrera fa que les precipitacions aumenten ràpidament fins a alcançar més de 1600 mm anuals en tot el sector montanyós del sur.

Les zones costeres estan someses a vents constants, que freqüentment apleguen a ser forts. Durant els mesos d'autumne i alguns dies en hivern, quan els vents bufen del replanell, del sur, l'efecte foehn desplega tota la seua potència. Són vents ya de per sí secs, pero que es resecan encara més en deixar la humitat en la vertent sur. Despuix de passar pels cims de la cordillera a més de 1800 metros d'altitut, comença a descendir ràpidament i a recalentarse fins a aplegar al nivell de l'mar. Són vents molt forts i inesperats. Este meteor pot canviar el tipo de temps en qüestió d'hores, i passar d'un temps nuvolat i fresca (8 °C) a un atre solejat, ventoso i càlit (entre 20-25 °C). És una situació deguda a la circulació dels vents provocats per les borrascas procedents del sur.

En tota la regió són freqüents les boiras matinals en primavera, sobretot en el fondo de les valls i la costa. En estiu és normal que amanecer nuvolat pero que es vaja rebujant a mida que alvança el dia, en l'aument de les temperatures.

Récorts climàtics

Cal tindre en conte que la font de les senyes és l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i que solament oferix les senyes de Gijón, Oviedo, Mieres i l'aeroport d'Astúries per al Principat d'Astúries. Per això les senyes visualisades ací corresponen a dites fonts, no hi ha senyes oficials d'atres llocs del Principat, a lo manco públics. Si be, per eixemple, l'AEMET conta en una estació meteorològica automàtica en l'urbanisació de Valgrande-El Brañillín, en l'estació hivernal de Valgrande-Palleres a una altitut de 1480 m s. n. m., a on cada hivern és fàcil vore registres inferiors als -16,4 °C, encara que no es disponen séries històriques de dita estació meteorològica.

Temperatura màxima: 41,5 °C (17 de juliol de 2022 en Baíña) Temperatura mínima: -16,4 °C (3 de febrer de 1942 en Mieres) Precipitació màxima en 24 hores: 149,6 mm (26 de setembre de 1987 en Gijón) Precipitació màxima en un més: 387,2 mm (octubre de 1992 en l'aeroport d'Astúries) Racha màxima de vent: 190 km/h (novembre de 1978 en Oviedo) Màxim de dies de pluja en un més: 29 (octubre de 1972 en Gijón) Màxim de dies de neu en un més: 19 (giner de 1967 en Mieres) Màxim de dies de tormenta en un més: 11 (juliol de 1986 en Oviedo)

Les senyes climàtiques oficials aportats anteriorment ajuden a caracterisar el clima asturià d'una forma molt llimitada, més be se centra en una descripció de les traces climàtiques del centre de la regió. Mentres orient i occident queden totalment desprovistos per estacions d'observació de primer orde sent encara més greu sobretot en el cas de l'occident quan en dita ala de la regió es localisen les característiques micro-climàtiques més destacades de la comunitat autònoma, Ibias i Cangas del Narcea.