Anar al contingut

Clickworkers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Clickworkers va utilisar voluntaris per a identificar i determinar l'edat dels cràters en Mart.

El terme clickworkers prové originalment d'un proyecte de la NASA en el que un gran grup de científics profans varen evaluar fotografies de la superfície de Mart en Internet. Alguns usuaris d'Internet ara també es coneixen com clickworkers, ya que treballen en tasques i proyectes per a empreses d'acort en el principi del crowdsourcing sense ser contractats permanentment per elles.

Orige: NASA clickworkers

Clickworkers va ser un experiment portat a terme per la NASA que va utilisar voluntaris, malnomenats "clickworkers", per a identificar, classificar i establir l'edat dels cràters en Mart a partir de la base de senyes d'imàgens proporcionada pel programa Viking. Este proyecte pilot va ser finançat per el "NASA Ames Director's Discretionary Fund". La tasca, a pesar de no requerir grans coneiximents tècnic-científics, requeria certs coneiximents previs i una bona capacitat analítica i de percepció visual. que s'aplicarien a tasques dispostes de tal forma que pogueren dividir-se en activitats que pogueren realisar-se en uns 5 minuts, No es va impondre una rutina preestablida als voluntaris, solament instruccions sobre cóm procedir en certes tasques i documentació bàsica. La pàgina del proyecte i la base de senyes varen ser supervisades per l'ingenier Bob Kanefsky i mantingudes per les científiques de l'agència Nadine Barlow i Virginia Gulick.[1] Els clickworkers de la NASA varen treballar sense paga. Totes les gravacions es varen evaluar vàries voltes: la massa de clickworkers garantisava l'exactitut dels resultats.

Objectius i resultats

L'objectiu del proyecte era donar resposta a dos preguntes inicials: ¿La població està capacitada, disposta i disponible per a ajudar en proyectes científics? ¿Són els nous mijos per a millorar l'anàlisis científic efectivament capaços de produir resultats tan bons com els conseguits pels mijos tradicionals? La resposta a abdós preguntes va ser positiva,[2][3] considerant que ya s'havia realisat una catalogació prèvia dels cràters per part dels propis empleats de l'agència espacial i, per tant, ya existia una expectativa sobre quins resultats es considerarien adequats. Açò va terminar encorajant a l'agència espacial a invertir en proyectes similars basats en noves bases de senyes i, més àmpliament, a establir la "Oficina d'Exploració Participativa" ("Participatory Exploration Office"), una instància dins de l'agència responsable d'encorajar a les persones a contribuir en les seues capacitats i creativitat en les missions de la NASA i invitar-los a compartir el seu entusiasme per construir el futur.[4]


En novembre de 2009 es va anunciar que la NASA havia desenrollat un nou sitie web per a permetre als usuaris voluntaris ajudar en el mapage marcianà. El lloc "Be a Martian" es va llançar el 17 de novembre de 2009 i permet als usuaris mapear característiques o contar cràters en Mart.[5] En març de 2020, el lloc web "Be a Martian" sembla haver desaparegut.

L'aprenentage profunt i l'ètica de recopilació de senyes

La majoria dels sistemes d'aprenentage profunt es basen en senyes de capacitació i verificació generats i/o anotats per humans.[6] S'ha argumentat en els estudis dels mijos, que no solament el treball dels clickworkers està mal pagat (per eixemple, en Amazon Mechanical Turk) a on s'implementa regularment per a este propòsit, sino que també formes implícites de microtrabajo humà que a sovint no es reconeixen com a tals.[7] El filòsof Rainer Mühlhoff distinguix cinc tipos de "captura mecànica" de microtrabajo humà per a generar senyes d'entrenament: 

Ludificació (l'incorporació de tasques d'anotació o computació en el fluix d'un joc)
"Atrapament i seguiment" (p. eix. CAPTCHA per a reconeiximent d'imàgens o seguiment de clics en les pàgines de resultats de busca de Google) 
Explotació de motivacions socials (p. eix. , etiquetat de rostres en Facebook per a obtindre imàgens facials categorizadas) 
Extracció d'informació (p. eix., per mig de l'aprofitament de dispositius quantificats com rastrejadors d'activitat ) 
Clickwork[7]

Mühlhoff argumenta que en la majoria de les aplicacions comercials d'aprenentage profunt per a usuaris finals, com el sistema de reconeiximent facial de Facebook (DeepFace), la necessitat de senyes d'entrenament no es deté una volta que s'entrena una Ret neuronal artificial (RNA). Més be, existix una demanda contínua de senyes de verificació generats per humans per a calibrar i actualisar constantment la RNA. Per a este propòsit, Facebook va introduir la funció de que una volta que un usuari és reconegut automàticament en una image, rep una notificació. Poden elegir si li agrada ser etiquetats públicament en l'image o dir-li a Facebook que no.[8] Este interfaç d'usuari és un mecanisme per a generar "un fluix constant de senyes de verificació" [9] per a entrenar encara més la ret en temps real. Com argumenta Mühlhoff, la participació d'usuaris humans per a generar senyes de capacitació i verificació és tan típica per a la majoria de les aplicacions comercials d'aprenentage profunt per a usuaris finals que dits sistemes poden denominar-se "inteligència artificial assistida per humans".[9]

Clickworkers com pseudoautónomos

El terme clickworker es va convertir en un terme general per a designar als usuaris d'Internet que, d'acort en el principi del crowdsourcing pagat, realisen chicotets treballs de forma independent i, en la seua majoria, de forma paralela. Els treballadors de clics i les empreses que desigen transmetre órdens de treball es reunixen en plataformes especials de colaboració colectiva. Les empreses professionals de crowdsourcing s'encarreguen de reclutar nous clickworkers, processar els demanats, garantisar la calitat dels resultats i pagar als clickworkers.[10]


Segons l'empresa humangrid GmbH en Essen, que opera en esta zona baix el domini clickworker.com, els productors de text poden guanyar més de 10 € despuix de la formació (a partir de 2012).[11] En un eixemple en Streetspotr, els contractistes varen rebre 1 € per punt de venda de revistes les estanteries de les quals varen fotografiar segons especificacions específiques. Els guanys reals d'un treballador són 3 € per hora.[12][13] Els crítics del clickworkerismo veuen el perill del dumping salarial en açò.[14]

Crítica

Ya que la cantitat de treball i els salaris no es correlacionan en absolut i no s'alcança el salari mínim, el treball colaboratiu és objecte de forts crítiques.[15] Els salaris per hora són de menys de $ 3 per hora,[16] en un salari promig en Mechanical Turk de $ 1,25, molt per baix del salari mínim de EE. UU. Per la falta de normes de seguritat i salut ocupacional[17] i la falta de seguritat social[18] (per eixemple, no hi ha seguritat en la vellea, en cas de malaltia o embaràs ),[19] la política alemana Andrea Nahles va iniciar el Diàlec "Treball 4.0", en el que sindicats, associacions empresarials i científics assessoren sobre cóm pot ser el treball digne en el futur.[20]


Mary L. Gray i Siddharth Suri de Microsoft Research descriuen en el seu llibre How to Stop Silicon Valley from Building a New Global Underclass (Cóm evitar que Silicon Valley construïxca una nova subclasse global) les conseqüències del model empresarial basat en els clickworkers i moderadors de contingut.[21] Els experts assumixen que hi ha moltes decenes de mills, provablement més de 100.000 moderadors de contingut en tot lo món. Ademés, hi ha millons de clickworkers autònoms sol en Europa i EE. UU. No tenen cabildeo efectiu, no tenen poder, treballen per eixemple en barris marginals argentins o en presons finlandeses. A les grans empreses tecnològiques no els agrada parlar sobre ells i guarden silenci sobre els detalls.[22]

Bibliografia

Isa Jahnke i Michael Prilla: Crowdsourcing. En: Andrea Back, Norbert Gronau i Klaus man filla: Web 2.0 en la pràctica empresarial. Conceptes bàsics, casos pràctics i tendències en l'us de software social. 2. Edició, Munich 2009.
Mary L. Gray i Siddharth Suri, Ghost Work: How to Stop Silicon Valley from Building a New Global Underclass (English Edition). Houghton Mifflin Harcourt, 2019

Enllaços externs

Dawn Mission, pàgina d'inici oficial de la NASA, visitada el 08.04. abril de 2011
Treball 4.0: plataforma del govern federal alemà sobre el futur del treball, inclós el treball en clics

Referències

  1. ↑ Kanefsky, B.. “Ca Distributed Volunteers Accomplish Massive Data Analysis Tasks?”: 1272.
  2. ↑ «CLICKWORKERS (Classic)». Consultat el 16-7-2023.
  3. ↑ «American Scientist:». Archivat des d'el original, el 2013-01-15. Consultat el 2012-11-29.
  4. ↑ «NASA - Flagship Initiatives». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2023. Consultat el 2023-07-16.
  5. ↑ How to explore Mars and have fun (in (en-GB)).
  6. ↑ «Whose intelligence is artificial intelligence?».Global Dialogue.
    38.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Human-aided artificial intelligence: Or, how to run large computations in human brains? Toward a mija sociology of machine learning».New Mija & Society.22(10)
    1868–1884.ISSN 1461-4448.doi:10.1177/1461444819885334.
  8. ↑ «Facebook Ca Now Find Your Face, Even When It's Not Tagged».ISSN 1059-1028.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Human-aided artificial intelligence: Or, how to run large computations in human brains? Toward a mija sociology of machine learning».New Mija & Society.22(10)
    1868–1884.ISSN 1461-4448.doi:10.1177/1461444819885334.
  10. ↑ Back, Andrea (2009). Web 2.0 in der Unternehmenspraxis: Grundlagen, Fallstudien und Trends zoom Einsatz von Social-Software (en de), Oldenbourg. ISBN 978-3-486-59121-7.
  11. ↑ «[1]». Consultat el 2023-07-16 (en de-DE).
  12. ↑ Crowd Guru, Clickworker & Co. Dones App-Proletariat [2] archivat en Wayback Machine., Berliner Zeitung, 21.
  13. ↑ «Zusatzverdienst über „Clickworker“: Kleine Klicks bringen kein großés Geld» (en de). Kölner Stadt-Anzeiger. Consultat el 2023-07-16.
  14. ↑ Die Mär vom Clickworker, Frankfurter Allgemeine Zeitung, 2.
  15. ↑ Plantilla:Internetquelle
  16. ↑ Plantilla:Internetquelle
  17. ↑ Plantilla:Internetquelle
  18. ↑ Plantilla:Internetquelle
  19. ↑ Plantilla:Internetquelle
  20. ↑ Plantilla:Internetquelle
  21. ↑ Esther Paniagua. «Silicon Valley no va a destruir l'ocupació, va a generar una nova classe superprecaria: la tesis de Mary Gray, investigadora de Microsoft». Xataca. Consultat el 16-7-2023. «Mentres seguixca a l'ombra, sense definició i amagada als consumidors que es beneficien d'ella, els treballadors cariran de drets [...] Hi ha pocs dubtes de que l'economia baix demanda genera valor i aforra costs per a les empreses. En el procés, elimina les formes tradicionals d'estabilitat i seguritat associades a les despeses generals de l'ocupació a temps complet. L'agitació social que ve en tal inestabilitat comporta el seu propi preu. ¿És eixe el futur que volem per a nosatres i per als nostres sers volguts?»
  22. ↑ Patrick Beuth, Heiner Hoffmann i Max Hoppenstedt. «Dones sind die Menschen hinter der KI-Revolution» (en de). Der Spiegel. Consultat el 16-7-2023. «Experten gehen von inzwischen vielen zehntausend, vermutlich über 100.000 Content-Moderatoren weltweit aus. Hinzu kommen Millionen selbstständiger Clickworker allein in Europa und donen USA. Sie haben keine wirkungsvolle Lobby, keine Macht, arbeiten zoom Beispiel in argentinischen Slums oder in finnischen Gefängnissen . Die großen Techunternehmen reden nicht gerne über sie, zu Details schweigen sie sich aus.»


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Clickworkers&oldid=1376413»