Anar al contingut

Claudetita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Claudetita

La claudetita és una de les formes minerals del trióxido d'arsènic (As2O3). Deu el seu nom al químic francés Frederic Just Claudet (1826-1906), quí va descriure per primera volta este material natural.[1][2]

Propietats

La claudetita és un mineral transparent, incoloro o de color blanc, en lluentor vítreo o nacarado. És elàstic i bla, de durea 2,5 en l'escala de Mohs, per lo que es pot rayar en l'ungla. Té una densitat de 4,14 - 4,15 g/cm³ i és molt soluble tant en àcit clorhídric com en hidròxit sòdic.[3][1]

És dimorfo de l'arsenolita, d'idèntica composició química; pero mentres que la arsenolita cristalisa en el sistema cúbic, la clausetita ho fa en el monoclínic, classe prismàtica (2/m).[2] Per una atra part, és el membre principal del grup mineralógico que du el seu nom (grup de la claudetita).[4]

La claudetita conté arsènic en una forma molt soluble. Donada la toxicitat d'este element, sempre cal llavar-se les mans despuix de la seua manipulació, evitant inhalar la pols en manipular-ho o trencar-ho, i en cap cas llepar o ingerir el mineral.[1]

Morfologia i formació

La claudetita es presenta com a plaques primes en {010} i allargades segons [001] —en {111} i {111} prominents—, l'aspecte de les quals és semblant a les del algeps. Són comuns les macles de penetració o de contacte en {100}.[1]

És un mineral secundari producte de l'oxidació de rejalgar, arsenopirita o un atre mineral d'arsènic, pero també es produïx com sublimado en els incendis de mines. Se li troba a associat a arsenolita, rejalgar, oropimente i sofre.[5]


Referències