Clactoniense

Clactoniense

El Clactoniense és una facies industrial del Paleolític Inferior descrita per Henri Breuil en 1932 a partir de materials del lloc epónimo de Clacton-on-Siga (Essex, Anglaterra).

Característiques

Encara que és contemporàneu del Achelense i compartix les seues mateixes traces tecnològiques, carix de bifaces. Es caracterisa, més be, per un procediment d'extracció de lascas que a sovint rep eixe mateix apelatiu (tècnica clactoniense) i que consistix en obtindre peces de gran tamany colpejant en grans percutores, en general passius (percutor durmiente).

Lasca clactoniense.

Usos

Les lascas aixina obtingudes es distinguixen pel taló gros, casi sempre pla o cortical, i en un contraconcoide molt prominent. Esta facies semblava estendre's per tota la Europa atlàntica.

Samuel H. Warren, revisant les idees de Breuil, matisa que no es tracta pròpiament d'una indústria només en lasques, sino que posseïx varis tipos de útils nuclears, fonamentalment, vores tallades, elaborats sobre blocs angulosos de sílex. Ademés, més de la mitat de les lascas que va poder estudiar del jaciment de Clacton no s'havien extret seguint el procés descrit per Breuil. Tècnica que, per una atra part es dona en atres cultures de l'Edat de Pedra.