Clàssic de tres caràcters
El Clàssic dels Tres Caràcters (chinencs simplificats：三字经chinencs tradicional：三字經 ） és un llibre de text tradicional chinenca per a l'allumenament dels chiquets, i entre els clàssics Història de China, el Clàssic dels Tres Caràcters és una de les llectures més senzilles i fàcils d'entendre que han perdurat durant anys. El Clàssic dels Tres Caràcters és ric en alusions a la lliteratura, l'història, la filosofia, l'astronomia i la geografia, la decència humana, la llealtat, la pietat filial i la rectitud, entre atres coses, de 5.000 anys de cultura tradicional chinenca. Mentres recites el Clàssic dels Tres Caràcters, deprendràs coneiximents generals, estudis tradicionals chinencs i relats històrics, aixina com els principis de ser un ser humà i fer coses en els contes.[1]
Durant les dinasties Ming i Qing, el va formar la base de l'educació primària, junt en i [2] El grup va aplegar a ser conegut com a Sant Bai Qian (Tres, Cent, Mil), pel primer caràcter dels seus títuls. Eren els texts introductoris d'alfabetisació casi universals per a estudiants, casi exclusivament chiquets, d'entorns d'èlit i inclús per a una série de parracs comuns. Cada u estava disponible en moltes versions, imprés a baix cost i disponible per a tots, ya que no varen ser reemplaçats. Quan un estudiant havia memorisat els tres, podia reconéixer i pronunciar, encara que no necessàriament escriure o entendre el significat d'aproximadament 2000 caràcters (va haver certa duplicació entre els texts). Ya que el chinenc no usava un alfabet, esta era una forma efectiva, encara que requeria molt temps, de donar un "curs intensiu" en el reconeiximent de caràcters abans de passar a comprendre texts i escriure caràcters.
Els primers quatre versos exponen el "credo" central del confucianisme, és dir, que la naturalea humana és intrínsecament bona, tal i com ho va desenrollar Mencio, considerat un dels filòsofs chinencs tradicionals més influents despuix de Confucio.
- 人之初 (rén zhī chū) Persones en nàixer,
- 性本善(xìng běn shàn') Són naturalment bons (de bon cor).
- 性相近 (xìng xiāng jìn) La seua naturalea és similar,
- 习相远 (xí xiāng yuǎn) (Pero) els seus hàbits els fan diferents (els uns d'uns atres).
El text
Vore també
Referències
- ↑ «... Clàssic de tres caràcters Interpretació dels llibres de text culturals ortodoxos». 益群書店股份有限公司. Consultat el 2012-11-12.
- ↑ Johnson, David. Popular Culture in Clapix Imperial China, University of Califòrnia Press, pp. 29. ISBN 9780520061729.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clásico de tres caracteres» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.