Ciutat iberorromana fortificada La Carència

Erro al crear miniatura:

Ciutat iberorromana fortificada La Carència

Erro al crear miniatura:

Monedes de coure de Kili: unitats (150 a.  C.). a. C. Museu de Prehistòria de Valéncia.

La ciutat Iberorromana fortificada La Carència, també coneguda com poblat ibèric La Carència, és un jaciment ibero-romà que va ser descobert en 1887 i es troba situat a tres quilómetros del municipi de Turís, en la cordillera del Portell, en la comarca de la Ribera Alta de la província de Valéncia. Està considerat com Be d'interés cultural en número d'anotació ministerial: R-I-51-0012148, i data d'anotació 21 de juliol de 2008.

Història

La Carència de Turís és una antiga ciutat ibèrica, en més de huit hectàrees, que va iniciar la seua marcha en el IV pervivint fins a el II, en temps romans, encara que en un àrea més reduïda, i va seguir estant ocupada en época islàmica en una torre vigía. El jaciment de la Carència es va donar a conéixer en el XIX, pero no és fins a 1971 quan es fa la primera excavació que mostra materials de les cultures del bronze, ferro, romana i àrap(gràcies als treballs de l'investigadora Milacres Gil-Mascarrell en els anys 1971-72 es coneix la cronologia d'una part del jaciment aixina com el tipo de construccions i extensió d'una part del poblat, que té una ocupació des del Bronze Final, continuant en les époques Ibèrica, Romana Republicana i Roma Imperial fins a aplegar al periodo islàmic en la construcció d'una torre). Es va posar al descobert una reduïda part del conjunt en vàries habitacions i nivells d'ocupació dels sigles IV a l'I a. C. En l'any 2001 es va iniciar un proyecte de la Diputació de Valéncia, baix la direcció de la conservadora del Museu de Prehistòria de Valéncia, Rosa Albiach Descals, gràcies al com es va poder documentar tres muralles en torres construïdes per a defendre, tindre bona visibilitat del territori i donar monumentalitat al lloc, entre els sigles IV i III a. C. Els experts consideren que en el VI es va consolidar i es va estabilisar el poblat íbero en cinc assentaments, i més vesprada, en el IV, es considera el gran moment de la cultura íbera en el territori , ya que és en este moment quan es crea un recint fortificado en construccions en el seu interior. La troballa d'escultures reforça la seua entitat com a centre en una certa aristocràcia local. Dels sigles II i I a. C. s'han trobat un total de 22 jaciments en materials ceràmics íberos i romans, lo que posa en evidència un índex d'ocupació major que abans. Es poden trobar per tota la ciutat vestigis que mostren signes de defensa, resistència, incendi i destrucció. Per a l'arqueòloga Rosa Albiach, la Carència seria l'anomenada ciutat perduda, Kili, sent un dels elements que demostren la seua importància la ceràmica d'importació que demostra que el poblat mantenia comerç en Grècia i Roma.

Descripció

La Carència està en una àmplia planura en relleu càrstic, a on destaquen alguns massiços solcats pel riu Magro, en numerosos barrancs i fonts que emergixen a la vora de les montanyes. La proximitat al riu Magro, afluent del Xúquer, va condicionar la seua ubicació ya que d'esta manera podia contar en una ret comercial fluvial i terrestre de l'antiguetat en contacte directe en el comerç marítim. L'intensa activitat comercial que va tindre, queda palesa per la troballa de numerosos objectes grecs, fenicios, ibèrics i romans, destacant un miller de monedes. L'identificació d'este assentament en la ceca bilingüe Kili/Gili (III) atén, actualment, a la dispersió espacial de les monedes.

Té una situació estratègica, entre la costa i les comarques interiors, cosa que li va proporcionar un caràcter de núcleu distribuïdor de mercaderies cap a les comarques d'interior. Al jaciment es pot accedir per tres camins diferents. Pel noroest de l'alvertent, pel que es pot circular en vehícul. Pel suroest apleguem a la cota més baixa del poblat. I, per últim, a l'est de la montanya casi perdut per la vegetació i pel que s'aplega a una font situada en la part mija del poblat. En la planura que rodeja la montanya de la Carència es troben molts restants arqueològics, aixina, s'alcen alguns menuts tossals a on s'ubiquen poblats de l'época de Bronze i ibèrics i en alguns terrats del riu Magro es troben també restants de viles romanes. Per la seua situació elevada, des de la ciutat es controlava i divisava un ampli territori: pel suroest i al fondo de la serra de l'actual terme de Dos Aigües i el poblat ibèric de Pique dels Alls (Yátova) i pel surest el port de Buñol. Pel nort es divisen al fondo les últimes estribacions de la serra Calderona i darrere de l'actual localitat de Loriguilla, el cim de la ciutat ibèrica d'Edeta (Llíria). Cap a l'est en un dia clar es pot aplegar a vore el mar Mediterrànea. L'extensió de la ciutat era gran, de més de huit hectàrees, i contaven ademés en doble muralla exterior. La primera muralla tancava un recint denominat per Milacres Gil-Mascarell, “l'acrópolis” , se situa en el punt més alt del cim, és considerat el recint més antic, ocupa 0,3 hectàrees en un perímetro de 246,49 metros quadrats. També es coneix des de les excavacions dels anys 70, una torre denominada torre Este, que no conserva tota la planta les seues mides són 4,26 x 4,90 metros. En l'interior del recint s'han trobat restants de ceràmica ibèrica, itálica en barniz negre, carbó, escoria de metal, malacologia i fauna en una datació dels sigles II-I a. C. En un nivell més baix s'ha trobat ceràmica ática de barniz negre aixina com fenicia i ibèrica. La cronologia d'este nivell seria la del moment de construcció de la muralla que podria estar entre els sigles IV-III a. C. Respecte al recint rodejat per la segona muralla, l'estudi arqueològic i de història antiga, junt a atres disciplines relaciona les reformes i tapiados de la muralla en la presència cartaginesa i romana en Iberia, en els enfrontaments bèlics de la segona guerra púnica (218-201 a. C.) i les Guerres Sertorianas (83–72 a. C.). Este recint es troba situat en mitat de l'ala sur, a 348,60 m, ocupa una superfície de 18.684,52 m², equivalent a 1, 86 hectàrees. La muralla del tercer recint, dataria de l'época de la fundació romana de Valentia (138 a. C.), que tanca una superfície de 85.377, 95 m², poc més de 8,6 hectàrees. Els materials amprats per a la construcció de tots els trams de muralla i de les seues torres, són sellars i terra. La captació d'aigua per a l'abastiment quotidià es va fer de fonts i cisternes aixina com dels alvencs i coves d'esta montanya.

Vore també

• Plom I de la Carència

Bibliografia

• Gil-Mascarell, Milacre. 1975. ‘Resum de les excavacions realisades en el poblat ibèric de la Carència, Turís, Valéncia’ en XIII Congrés Nacional d'Arqueologia, Saragossa, 693-696.
• Albiach, Rosa; Ledo, Antonio; Mata, Consol i Requena, Miguel. 2007. ‘Prehistòria i Història Antiga’ en Turis, Geografia, Història, Art, Conveni Universitat de Valéncia i Ajuntament de Torís, 91-133.