Ciutat amurallada de Jajce
La ciutat amurallada de Jajce ( bosnio, croata i serbi: Jajačka tvrđava, Serbian Cyrillic ) és un núcleu fortificado migeval de Jajce en Bòsnia i Hercegovina, en una ciutadella en la part alta de la ciutat, en el cim d'un tossal escarpada de forma piramidal, rodejada de muralles defensives d'uns 1.300 metros de llongitut. És una de les capitals fortificadas millor conservades del Regne de Bòsnia, l'última fortalea ans que el regne es dissolguera baix la pressió de l'alvanç militar a l'inici de la conquista pel Imperi Otomà.
Geografia
Tot el complex de la ciutat amurallada de Jajce, en la ciutadella, les muralles de la ciutat, la torre de vigilància Medvjed-kula i les dos torres principals de la ciutat, es troba en l'ala sur d'una gran piràmide rocosa en la confluència dels rius Pliva i Vrbas, tancada per estos rius des del sur-suroest, en el llit del Pliva, i des de l'este-surest pel coll del riu Vrbas.[1]
L'altitut de la fortalea és de 470 metros sobre el nivell de la mar, la dels llac de Pliva de 426,6 metros i la de la cascada de 362,5 metros sobre el nivell del mar. La fortalea, que més vesprada es va convertir en una ciutadella i en el punt central del sistema de fortificacions, i les muralles s'estenen en un perímetro d'uns 1.300 metros i cobrixen un àrea d'aproximadament 11.200 metros quadrats. Tota la zona és interessant des del punt de vista geogràfic i històric.[1][2]
Història
La fortalea va ser construïda per Hrvoje Vukčić Hrvatinić, el fundador de Jajce . No obstant, la ciutat es va convertir en la sèu dels reis bosnio, d'ahí la decoració de l'escut d'armes real en l'entrada de la ciutadella. Una part de la muralla va ser construïda pel rei hongarés, mentres que els otomans varen erigir el polvorí. Els murs són alts i el castell va ser construït sobre un tossal que té forma d'ou, els rius Pliva i Vrbas també protegixen el castell. No hi ha muralla en el sur i l'oest.[3]
Jajce es va construir per primera volta en el XIV i va servir com a capital del Regne independent de Bòsnia durant el seu temps. La ciutat té portes com a fortificacions, aixina com un castell en muralles que conduïxen a les distintes portes que rodegen la ciutat. A uns 10-20 quilómetros de Jajce es troba el castell i la ciutat de Komotin, més antiga pero més chicoteta que Jajce. Es creu que la ciutat de Jajce era abans Komotin, pero va ser traslladada despuix de la pesta negra.
La primera referència al nom de Jajce en fonts escrites és de l'any 1396, pero per a llavors ya existia la fortalea. Jajce va ser la residència de l'últim rei bosnio Stjepan Tomasevic; els otomans varen sitiar la ciutat i ho varen eixecutar, pero la varen mantindre solament durant sis mesos, ans que el rei hongarés Matthias Corvinus la prenguera en el lloc de Jajce i establira la Banovina de Jajce.[4] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 36
Skenderbeg Mihajlović va sitiar Jajce en 1501, pero sense èxit perque va ser derrotat per Juan Corvino assistit per les cases de Zrinski, Frankopan, Karlović i Cubor.
Durant este periodo, la regna Catalina va restaurar l'iglésia de Santa María de Jajce, hui l'iglésia més antiga de la ciutat. Finalment, en 1527, Jajce es va convertir en l'última ciutat bosnio en caure baix el domini otomà.[5] Després, la ciutat va perdre la seua importància estratègica, ya que la frontera es va moure més al nort i a l'oest.
Jajce va passar en el restant de Bòsnia i Hercegovina baix l'administració d'Àustria-Hongria en 1878. El monasteri franciscano de Sant Lucas es va completar en 1885.
Sistema de fortificació
Ciutadella i baluarts
La ciutadella de Jajce és el punt central de la ciutat amurallada de Jajce. És la primera que es va construir, en el cim del tossal anomenat Hum a 470 m s. n. m., a finals del XIII i principis del XIV com a fortalea per al Gran Duc de Bòsnia, Hrvoje Vukčić. Estava rodejada per un chicotet assentament en les ales orientals, com lo està actualment. Des de llavors va ser reparada, reconstruïda i ampliada en numeroses ocasions.[1]
En l'actualitat, la ciutadella consta d'un portal principal, decorat en l'escut d'armes de la dinastia real Kotromanić, dos grans bastions, i en el seu interior una torre de pólvora. Les muralles són transitables en un camí a lo llarc de tota la seua llongitut, que conecta el Gran Bastió Sur en el Gran Bastió Nort, construïts en els cantons diagonalment oposts.[1]
Muralles en portes de la ciutat i torres de vigilància
Es varen afegir les muralles i les portes de la ciutat, fins a comprendre tot l'assentament per davall en les seues grans muralles. La fortalea es va convertir en una ciutadella i en el punt central del sistema de fortificacions, les muralles de les quals s'estenen en conjunt en un perímetro d'uns 1.300 metros i cobrixen una superfície d'uns 11.200 metros quadrats.[1]
El perímetro amurallado tanca a Jajce per dos costats, en les dos portes principals de la ciutat, una a cada costat, la porta principal del nort, la "casa de la ciutat de Banja Luka", i la porta principal del sur, la "casa de la ciutat de Travnik".[1]
Les muralles del perímetro nort s'estenen des del cantó noreste de la fortalea, prop de la Torre del Rellonge, fins a la porta de "Mračna kapija", seguida per la porta i el bastió de "Velika tabija", i des de Velika tabija fins a la "torre de Džikovac", des d'allí fins a la "torre de Papaz", aplegant a la porta principal de la ciutat, la "porta de Banja Luka", i des d'ací la muralla seguix en direcció al riu Vrbas, terminant en el "tabije de Šamić". La muralla del perímetro occidental comença en el cantó occidental de la ciutadella, prop del seu portal principal, i seguix en direcció surest cap a avall fins a la "torre de Medvjed", després, la muralla seguix cap al sur fins al riu Pliva, i després gira cap a l'est cap a la porta principal del sur de la ciutat, la "garita de Travnik", a on termina.[1]
Montage arquitectònic
Monument Nacional
La ciutat amurallada de Jajce està situada en la confluència dels rius Pliva i Vrbas. Va ser fundada i va escomençar a desenrollar-se en l'Edat Mija i va adquirir la seua forma definitiva durant el periodo otomà. Hi ha vàries iglésies i mesquites construïdes en distintes époques durant diferents regles, lo que fa de Jajce una ciutat prou diversa en este aspecte. Està declarada Monument Nacional de Bòsnia-Hercegovina, i, de la mateixa manera que l'antic núcleu de la ciutat de Jajce, inclosa la cascada, i atres llocs individuals fora del perímetro de la ciutat amurallada, com el Mitreo de Jajce, està designat com El conjunt natural i arquitectònic de Jajce i propost com a tal per a la seua inscripció en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. La proposta d'inscripció es troba actualment en la llistaindicativa de la UNESCO.[6][7]
Galeria
-
Fortalea de Jajce -
Bastió de la fortalea de Jajce -
Fortalea de Jajce, entrada suroest en l'escut d'armes real de Kotromanić
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «The historic urban area of Jajce - the historic site». old.kons.gov.ba. Commission to preserve national monuments of Bòsnia and Hercegovina. Consultat el 2021-03-06.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 25 de giner de 2022.
- ↑ Dr. Ćiro Truhelka Kraljevski grad Jajce
- ↑ The wider benefits of investment in cultural heritage: Case studies in Bòsnia and Hercegovina and Sèrbia. Council of Europe, 2015
- ↑ Pinson, Mark (1996). The Muslims of Bòsnia-Hercegovina, the Historic Development from Middle Ages to the Dissolution of Yugoslàvia, Second edició, United States of America: President and Fellows of Harvard College, p. 11. ISBN 0-932885-12-8. «[...] in Bòsnia Jajce under Hungarian garrison actually held until 1527»
- ↑ «The natural and architectural ensemble of Jajce – UNESCO World Heritage Centre». UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 2018-01-10. Consultat el 2017-12-25.
- ↑ «UNESCO World Heritage Centre – Tentative Lists: Bòsnia and Hercegovina». UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 2017-07-16. Consultat el 2017-07-25.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Walled city of Jajce» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.