Cipermetrina

La cipermetrina és un insecticida no sistémico i no volàtil que actua per contacte i ingestió. Oferix un control efectiu d'insectes, sense activitat sobre àcars i baixa toxicitat per als mamífers. Té molt bona efectivitat en lepidòpters, coleòpters i hemípteros. La cipermetrina també és utilisada per a controlar les moscas i demés insectes en els habitàculs dels animals domèstics i plagas que afecten la salut pública (mosquits i panderoles).

Va ser desenrollat pel grup de Michael Elliott (Rothamsted Research) i és un piretroide tipo II.

Modo d'acció

La cipermetrina és un insecticida piretroide d'ampli espectre. Es va sintetisar en 1974 i va ser comercialisada per primera volta en 1977 com un piretroide sintètic altament actiu.

Es considera un insecticida eficaç contra una àmplia gama de plagues en agricultura, salut pública i ganaderia. En agricultura, el seu us principal és contra plagues de fullage i certes plagues en sols superficials, com els cucs, pero per la seua ràpida descomposició, no es recomana el seu us contra plagues per baix de la superfície del sol.

La cipermetrina actua sobre els canals de sodi depenents de voltage ubicats en els axones de les neurones. Açò deriva en una sobrexcitación del sistema nerviós central (SNC) i sistema nerviós perifèric (SNP). Existix una acció directa tòxica, i una indirecta del tipo repelencia.

Els insectes absorbixen la cipermetrina en la superfície del cos, per lo que es propaga per tot el cos de l'insecte. Este piretroide causa que els canals de sodi de les cèlules nervioses ya no es tanquen. Els ions Na+ fluïxen lliurement en l'interior de la cèlula i es produïxen impulsos nerviosos incontrolables.

Açò conduïx primer a estats d'excitació en convulsions, després a problemes de coordinació i finalment a una paràlisis. L'insecte queda immòvil en pocs minuts, cridat "efecte de derribe". L'efecte repelent es basa en un irritament dels elements tàctils en les extremitats ("efecte de retracció del peu") dels artròpodes.

Sobre l'insecte s'origina una excitació primària de el SNP, que fa que l'insecte agite els seus membres i ales, alluntant-se del lloc de tractament (flushing-out). Després s'absorbix a través de l'exoesquelet quitinoso dels artròpodes, per lo que s'estimula el sistema nerviós central. Una volta ingressat l'insecticida al cos de l'insecte, provoca una paràlisis de el SNC (periodo de residència) i l'insecte queda paralítico. Al no poder alimentar-se durant més de 120 hores, mor per inanició. La mort de l'insecte només ocorre despuix d'algun temps. Les garrapatas moren en dos dies. L'efecte de la cipermetrina dura de 2 semanes a 5 mesos.

Si la dosis és insuficient, molts dels insectes afectats poden degradar enzimáticamente la cipermetrina (desintoxicació de esterasasas i oxidasas de funció mixta). La degradació enzimàtica pot previndre-se per mig de l'adició de sinergistas com el butóxido de piperonilo (BOP).

• α-cimpermetrina
  α-cimpermetrina
• Cipermetrina
  Cipermetrina
• Fòrmula estructural per a α-cimpermetrina
  Fòrmula estructural per a α-cimpermetrina

Toxicitat

És considerat fitotóxico per al colinabo, fenollera, nap i rave, per lo que no deu utilisar-se en estos cultius.^{cita requerida}

Pot produir un lleu irritament en la dermis i moderat irritament en els ulls. La cipermetrina és un irritante ocular i sensibilisant de la dermis. Pot ser mutágeno, teratógeno o carcinógeno i no s'acumula en teixits grassos.

Els treballadors exposts sense protecció facial a piretroides sintètics, inclosa la cipermetrina, solen reportar una sensació transitòria d'ardor o «hormigueo» en la cara, que es produïx generalment uns 30 minuts despuix de l'exposició al piretroide.

En humans

La cipermetrina, com tot piretroide, no és mortal per al ser humà, pero pot aplegar a produir efectes crònics tals com a bossades, marejos permanents, vèrtic o migranya.

En cas d'ingestió no es deu induir a la bossada, sino que es deu enjuagar la boca en abundant aigua neta, i després concórrer al mege d'emergència. Tampoc es deure donar de beure llet ni substància grassa alguna.

En térmens de toxicitat humana, l'ingesta diària admissible (IDA) és de l'orde de: 0,05 mg⋅kg^-1⋅dia^-1.

Ecotoxicidad

En térmens d'ecotoxicología, s'observen dosis letals 50 (DL50) l'orde de les quals de magnitut es mostra a continuació:

• CL50 para peixos : 5 mg⋅L^-1,
• CL50 para Daphnias : 3 mg⋅L^-1,
• CL50 para algas : > 0,1 mg⋅L^-1.

És altament tòxic per a les abellas i extremadament tòxic per als peixos.^{cita requerida}