Anar al contingut

Cim de Lisboa de 2010

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El president rus Dmitri Medvédev, el president nortamericà Barack Obama i el president francés Nicolas Sarkozy, en el cim de Lisboa

El Cim de Lisboa de 2010 va ser la reunió de caps d'Estat i de Govern dels Estats membres de l'OTAN celebrada en Lisboa els dies 19 i 20 de novembre de 2010.

Assistents

Estats membres

(from left to right) Prime Minister of Luxembourg Jean-Claude Juncker, Prime Minister of the Netherlands Mark Rutte, and Rutte's foreign minister Uri Rosenthal.

Estats no membres

Font: [1]

Desenrolle

La majoria dels líders presents en Lisboa, entre els que es trobava com invitat el president rus Dmitri Medvédev, varen destacar com un dels principals guanys del cim haver posat fi a la tensió que es va viure en Rússia durant l'administració de l'anterior president nortamericà George W. Bush a causa del seu proyectat Escut Antimissils. El secretari general de l'OTAN Anders Fogh Rasmussen, va afirmar: "[el cim] no només enterra els fantasmes del passat sino que els exorciza". Per la seua banda el president nortamericà Barack Obama va parlar de Rússia com de "un soci, no un adversari" de l'OTAN, a lo que el president Medvédev va respondre: "Ara mirem en optimisme al futur". L'acort alcançat entre Rússia i l'OTAN consistia que la primera acceptava analisar els plans de l'organisació noratlántica de dotar-se d'un escut antimissils, als que presentaria les seues alegacions en juny de l'any següent. "Tenim que aclarir en qué consistix i els europeus deuen aclarir les seues idees", va declarar Medvédev. Per la seua banda Rasmussen va afirmar: "per primera volta en el història, l'OTAN i Rússia colaboraran per a defendre's".[7]

El proyectat escut antimissils, que protegirà tot l'espai europeu, formarà part del nou "Concepte estratègic" (Strategic Concept) de l'organisació aprovat en el cim per als pròxims dèu anys.[7]


El tercer gran tema abordat en el cim va ser la qüestió de la guerra d'Afganistan, sobre la que el president rus es va mostrar dispost a colaborar en l'ISAF permetent que aplegue material "no letal" a Afganistan a través del seu país i colaborant en el govern afgà en la lluita antidroga. Per la seua banda els líders dels dèu països de l'ISAF, junt en el president afgà Hamid Karzai, varen acordar escomençar en la primavera de 2011 la transició en Afganistan en previsió de terminar-la a finals de 2014 quan es completaria la retirada de dos terços de les tropes de l'OTAN desplegades aquell país, fent-se càrrec de la seguritat l'eixèrcit afgà, i permaneixent el terç restant -uns 50.000 efectius- desenrollant llabors de respal. El president Barack Obama va assegurar, no obstant, que Estats Units mantindria desplegada la seua capacitat antiterrorista fins a estar segur de que Al Qaeda no anara una amenaça. En el mateix sentit es va expressar el secretari general de l'OTAN, Rasmussen: "Si els talibán o qui siga es creuen que nos anem es van a dur una sorpresa. Nos quedarem fins a terminar el treball".[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 [enllaç trencat]
  2. ↑ «NOS Nieuws – NAVO moet anders». Nos.nl. Archivat des de l'original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 20 de novembre de 2010.
  3. ↑ [enllaç trencat]
  4. ↑ «Afghanistan On Obama's Agenda At NATO Summit». National Public Ràdio (18 de novembre de 2010). Consultat el 19 de novembre de 2010.
  5. ↑ «Gillard, Smith head for Lisbon NATO summit». News.ninemsn.com.au (13 de setembre de 2009). Archivat des de l'original, el 21 de novembre de 2010. Consultat el 20 de novembre de 2010.
  6. ↑ «Mikheil Saakashvili to Attend NATO Lisbon Summit – News Agency InterpressNews». Interpressnews.ge (16 de novembre de 2010). Archivat des de l'original, el 4 d'octubre de 2011. Consultat el 20 de novembre de 2010.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Ricardo M. Rituerto. «L'OTAN enterra la guerra freda en Lisboa», El País, 21 de novembre de 2010.