Escut Antimissils

El Escut Antimissils o ABM (de l'anglés Anti-Ballistic Missiles), també cridat Defensa Nacional de Missils, és un programa militar que l'administració de George W. Bush va implementar en Estats Units des de la seua arribada al despaig oval en 2000. Este sistema de defensa antimissils està dissenyat per a interceptar missils enemics ans que apleguen al seu destí. El terme més comú per a cridar a este sistema entre els militars és ABM.
Només Rússia i Estats Units han posat en funcionament escuts semblants. Rússia va utilisar el sistema Antimissils A-35 que usava interceptores Galosh en caps nuclears, seguit del A-135, A-235 i S-500 en caps convencionals. China està també desenrollant un escut antimissils d'altes capacitats actualment basat en l'HQ-19/26/29. Israel i atres països disponen d'escuts contra amenaces de menor entitat.
Estats Units va iniciar el desplegament del sistema LIM-49 Spartan en missils Spirit. El nou sistema no utilisa caps explosius sino un proyectil en energia cinètica. L'eixèrcit d'Estats Units té sistemes de curt alcanç en operació, els quals són: Missil Patriot, sistema AEGIS en la mar, sistema Arrow de defensa en Israel, i sistema NASAMS en Noruega.
Una part fonamental per al programa és el Radar SEA BASED, un radar flotant que va ser traslladat des de Pearl Harbor a Adak, en les illes Aleutianas, que té com a missió vigilar l'àrea russa de Kamchatka i part de China.[1]
Este nou esforç militar d'Estats Units pot iniciar una nova carrera armamentística mundial per a perfeccionar els missils balístics, tal és el cas de Rússia en el seu missil RT-2UTTH Topol-M. Per una atra part, s'han plantejat sérios dubtes sobre l'eficàcia real dels sistemes antimissil.
El cost proyectat de 2004 a 2009 del programa serà de 59.000 millons de dólars dins del presupost del Pentágono.
A finals de 2004, ya s'havien posat en operació 7 missils interceptores en Ft. Greely, Alaska (63.954° N 145.735° W).
Escut ABM

En la seua obsessió per la modernisació tecnològica, també va establir com una de les seues prioritats la futura construcció d'un escut antimissils hereu del proyecte Iniciativa de Defensa Estratègica (SDI). Va revitalisar els programes de desenroll i test de missils, gràcies a que, en decembre de 2001, l'Administració Bush va denunciar el tractat ABM firmat en 1972 en l'Unió Soviètica i que imponia traves al desenroll d'eixe tipo de programes balístics.
El Secretari Rumsfeld va explicar que Estats Units tenia que fer front als "Estats tirans" (Corea del Nort i Iran) estenent el proyecte des de Canadà fins a Nova Zelanda, d'Europa a Àsia. En maig de 2001 es va mamprendre una ofensiva diplomàtica per a convéncer als seus aliats de l'OTAN de les virtuts del nou programa d'Escut Antimissils. No obstant, es va trobar en l'oposició de la majoria de governs estrangers que veen en el proyecte un incentiu per a una nova carrera de armament.
Este nou sistema presuponia l'abandó de la llògica de la dissuasió, encara en vigor. El programa es desenrollaria en tres fases. En una primera etapa -2007- serien desplegats en Alaska una vintena de missils. En una segona fase, Estats Units podria colocar en alerta a atres 100 missils defensius, disposts per a desbaratar i neutralisar possibles enzes en el hipòtesis de que l'enemic haguera situat en un missil varis caps per a enganyar a la defensa adversària. Esta segona fase no estaria a punt abans de 2010. La tercera fase s'iniciaria en 2011 en l'instalació de 125 missils defensius en Alaska i atres 125 en Dakota del Nort. El dispositiu es completaria, per a assegurar la seua eficàcia, ademés d'en este cinturó de missils en terra, en l'instalació en l'espai de satèlits encarregats de desviar el vol dels missils intercontinentals enemics.
El cost de l'instalació estaria considerat en centenars de mils de millons de dólars. Per a això, en els seus quatre primers anys de mandat, el president Bush va demanar un increment del 50% en el presupost de Defensa i per als següents dèu anys, Donald Rumsfeld va reclamar una ampliació del presupost de 200.000 a 300.000 millons de dólars.
Segons els seus crítics, la nova doctrina estratègica de Rumsfeld corria el risc de debilitar la construcció d'una pau basada en el control mutu. Pero en contrapartida a este escut antimissils, el Pentàgon es va comprometre a reduir unilateralment la cantitat d'armes nuclears nortamericanes. Lo que es va traduir en la firma d'un controvertit acort de reducció d'armes nuclears entre el president Bush i Vladímir Putin el 24 de maig de 2002. Segons el tractat firmat, durant els 10 anys següents, Estats Units i Rússia desmantellarien en dos terços les seues atarassanes nuclears de llarc alcanç. Estats Units passaria de les prop de 7,000 caps nuclears de que disponia en 2002 a unes 2,200 en 2012, mentres que Rússia reduiria les seues 6,000 caps fins a 2,000. Un dels punts més polèmics d'este tractat radica que qualsevol de les parts pot retirar-se del mateix sense previ avís.
L'acort subscrit entre Bush i Putin reemplaçava al START II (de 1993, que va fixar la reducció de caps nuclears entre 3,500 i 3,500 per al 2007, pero que mai va aplegar a ser ratificat per la denúncia unilateral nortamericana del Tractat sobre Missils Antibalísticos necessària per a construir l'escut), que substituïa a la seua volta al START I (de 1991, que va marcar l'inici de l'acostament rus-americà). El nou tractat va entrar en vigor tres mesos despuix de la seua ratificació pel Senat nortamericà i per la Duma russa.
El Nou Escut Antimissils tindria bases de missils interceptores en Polònia i en la República Checa.
Rússia s'opon fermament l'instalació d'eixes bases prop de les seues fronteres, Putin va recordar que cap país problemàtic (segons el criteri nortamericà: Iran i Corea del Nort) té capacitat per a llançar missils d'un alcanç de fins a huit mil quilómetros ni els tindria en un futur previsible. “També és obvi que un hipotètic llançament d'un missil de Corea del Nort contra Estats Units via Europa Occidental contradiu les lleis de la balística.” Aixina, va concloure que les raons per a desplegar un escut antimissils en Europa eren atres. En octubre de 2011 Rússia propon preparar un sistema conjunt d'escut antimissils en Estats Units per a enfrontar-se a amenaces conjuntes com a impactes d'asteroides.[2]
Adicionalment, existixen sérios dubtes sobre la capacitat d'est o qualsevol atre sistema antimissils per a destruir ICBMs o SLBMs moderns. En general, es considera que l'Escut Antimissils només seria capaç de derribar les armes d'atacants poc sofisticats.[3][4][5][6][7][8][9] Per una atra part, carix d'utilitat contra atacs alvançats com el pulse electromagnètic de gran altitut, que s'eixecuta llunt de l'alcanç d'estos interceptores.
Vore també
- Guerra nuclear
- Guerra espacial
- Antimissil
- Missil antibalístico
- Sistema de Defensa contra Missils Balístics Aegis
- Cúpula de Ferro
- Iniciativa de Defensa Estratègica
- Sistema de defensa antimissils de la OTAN
- Iniciativa Europea de Protecció del Cel
Referències
- ↑ L'irresistible carrera de George W. Bush Higinio Pol - El Vell Talp, abril de 2007
- ↑ Notícia wikinoticias.és
- ↑ Union of Concerned Scientists/MIT Security Studies Program. Countermeasures: A Technical Evaluation of the Operational Effectiveness of the Planned U.S. National Missile Defense System(Executive Summary and full text)(PDF). UCS-MIT Study, A.M. Sessler (Chair of the Study Group), J.M. Cornwall, R. Dietz, S.A. Fetter, S. Frankel, R.L. Garwin, K. Gottfried, L. Gronlund, G.N. Lewis, T.A. Postol, and D.C. Wright, April 2000.
- ↑ Don't Overestimate NMD: Common Countermeasures Ca Slip By Shield, Richard Garwin, Lisbeth Gronlund and George Lewis, Defense News, July 10, 2000, p.15
- ↑ General Accounting Office report GAO-04-409 Missile Defense: Actions llaure Needed to Enhance Testing and Accountability
- Archivat el 1 de novembre de 2012 archivat en Wayback Machine.(PDF)
- ↑ Missile Defense Agency Statement of Lieutenant General Ronald T. Kadish, USAF Director, Ballistic Missile Defense Organization Before the House Subcommittee on National Security, Veterans Affairs, and International Relations Committee on Government Reform, September 8, 2000 "NMD Counter Countermeasures" section
- ↑ Center for Defense Information IFT-9: A Questionable Success For Missile Defense. Weekly Defense Monitor, Volume 6, Issue #36 October 24, 2002.
- ↑ American Physical Society.Report of the American Physical Society Study Group on Boost-Phase Intercept System for National Missile Defense: Scientific and Technical Issues, Rev. Mod. Phys. 76, S1 2004. David K. Barton, Roger Falcone, Daniel Kleppner, Frederick K. Lamb, Ming K. Lau, Harvey L. Lynch, David Moncton, David Montague, David E. Mosher, William Priedhorsky, Maury Tigner, and David R. Vaughan.
- ↑ Physics Today published by the American Physical Society. Boost-Phase Defense Against Intercontinental Ballistic Missiles. January 2004.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo Antimisiles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.