Chusquea montana
El taihuén canya chica, tihuén o quila nana (Chusquea montana) és una espècie botànica de bambú del gènero Chusquea, que creix en el bosc valdiviano, en el suroest del Con Sur d'Amèrica del Sur.
Descripció
[editar | editar còdic]Chusquea montana és un bambú arbustiu, perenne, de rizoma paquimorfo, que presenta canyes massices, glabras, en diàmetros de 2 a 7 mm i altures de 2 a 3 metros, creixent empinada o recolzada en les branques dels arbusts o arbres menuts del bosc subantártico. Els engrossats nucs estan poblats de considerables ulls, de les quals naixen primes i hojosas branques.
Els fulls de la canya posseïxen baïnes en una llongitut de 3 a 6 cm, glabras, en la base ampla, en els màrgens basals sobreposts a la canya, diminutamente pestañosas en el sector del coll i en les vores propenques a la lígula; la ventral diferenciada per mig d'un curt vorell membranoso, la dorsal està absent; les làmines són de forma triangular, persistents, erectas, escabrosas en les vores, i posseïxen llongituts de 4 a 9 mm.
Les ramificacions tenen llongituts de 4 a 20 cm. Els fulls d'estes medixen de 8 a13 cm de llarc i de 6 a 10 mm d'ample; són planes, de forma lanceolada, majorment poc esclerificadas, en prominent nervación central pero sense vénulas internerviales visibles. Els màrgens són alguna cosa revolutos, esclerificados i en notables escabrosidades. Pecíol molt curt, ample i glabro.
Reproducció i creiximent
[editar | editar còdic]Com ocorre en atres espècies de #bambú, és monocárpica, és dir, posseïx un cicle sexual esquematizado en: floració-semillación-mortalitat, el que ocorre despuix d'un creiximent de la planta que demanda décades, i efectuant-se de manera sincrónica, generalment en mates o pegats de superfície variable, en lloc d'en enormes extensions geogràfiques de la seua distribució (cobrint varis graus de latitut), com ocorre en atres espècies congenéricas.
La seua floració i mort aumenta exponencialment la proporció de combustible fi sec en el sotobosque, lo que es traduïx en un increment de la inflamabilidad del bosc, per lo tant, de l'aument del risc d'incendis forestals.
Epidemiológicament, despuix de la semillación ocorre, com a resposta ecològica, una “ratada”,[1] és dir, una multiplicació en números exorbitantes de vàries espècies de rosegadors, particularment de la rata de peu chic (Loxodontomys micropus), de la rata de pèl llarc (Abrothrix longipilis), de la rata olivàceu (Abrothrix olivaceus) i de la rata colilargo (Oligoryzomys longicaudatus);[2][3] este últim animal és el reservorio fonamental del virus Hanta, agent etiológico que provoca el síndrome cardiopulmonar per Hantavirus (HCPS),[4] que afecta als humans de qualsevol edat, i en els que causa una mortalitat d'entre el 30 i 35 %.[5]
El creiximent, i per lo tant la tornada a la dominancia del sotobosque, és llent. Els eixemplars que varen nàixer com a conseqüència de la floració produïda en la primavera-estiu 2001-2002 (Chusquea montana f. montana),[6] després de casi 12 anys presentaven només una altura mija de 80 a 100 cm.
Usos
[editar | editar còdic]Les seues llavors i brots blans i brots nous es consumixen i preparar d'igual manera que com es realisa per al cas del colihue.
Taxonomia i distribució
[editar | editar còdic]Chusquea montana va ser descrita originalment en l'any 1864 pel naturaliste alemà Rodolfo Amant Philippi.[7]
- Distribució
És endèmica de l'Argentina i de Chile.
Presenta dos formes, considerades antany com a espècies plenes:
- Chusquea montana forma montana Phil. (quila nana) La seua altura és major a 1 m. Les canyes són de color groc i posseïxen un diàmetro de 5 a 7 mm. Creix en sols ben drenados de les faldes de les montanyes, particularment dins del bosc de lenga (Nothofagus pumilio).
- Chusquea montana forma nigricans (Phil.) Matthei (tihuén) La seua altura és menor a 1 m. Les canyes són de color café rojós i posseïxen un diàmetro de 2 a 6 mm. No presenta divisions en les seues tallos. Creix en sols rocosos molt humits: terrenys anegados, pantanosos o turberas.[9]
La seua distribució per altituts la situa des dels 500 fins als 1000 m s. n. m..
En l'Argentina habita solament la forma montana en el suroest del país, en la Patagonia, en la regió occidental del llac Nahuel Huapi, parc nacional Nahuel Huapi, en el departament Els Lagos de la província del Neuquén, i en el departament Bariloche de la província del Riu Negre.[10][11][12]
En Chile es distribuïx en el centre-sur abdós formes, des de la Regió del Biobío fins a la Regió dels Lagos la forma típica, i des de l'última regió fins a la Regió Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp la forma nigricans.[13][14]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Habita en el districte fitogeográfico subantártico valdiviano de la província fitogeográfica subantártica, convivint en atres espècies del mateix gènero, les que en conjunt fan dens i impenetrable al sotobosque forestal, sent particularment abundants en les àrees rebujades dins del bosc o en les vores del mateix, generant xares cridades localment colihuales o quilantos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jaksic, F. M. & M. Llima (2003). Myths and facts on ratadas: Bamboo blooms, rainfall peaks and rodent outbreaks in South America. Austral Ecology 28:237-251.
- ↑ Medina, R. A., F. Torres-Pérez, H. Galeno, M. Navarrete, P. A. Vial, R. I. Palma, M. Ferrés, J. A. Cook & B. Hjelle (2009). Ecology, genetic diversity, and phylogeographic structure of Vages virus in humans and rodents in Chile. Journal of Virology 83:2446–2459.
- ↑ Palma, R. I., I. Rivera-Milla, J. Salazar-Bravo, F. Torres-Pérez, O. F. J. Pardiñas, P. A. Marquet, A. I. Spotorno, A. P. Meynard & T. L. Yates (2005). Phylogeography of Oligoryzomys longicaudatus (Rodentia: Sigmodontinae) in temperate South America. Journal of Mammalogy 86:191–200.
- ↑ Padula, P. J., R Figueroa, M. Navarrete, I. Pizarro, R. Càdis, C. Bellomo, C. Jofre, L. Zaror, I. Rodríguez & R. Murúa. 2004. Transmission study of Vages hantavirus infection in wild sigmodontine rodents. Journal of Virology 78:11972–11979.
- ↑ Holz, A., & Palma, R. I. (2012). #Floració de #bambú en Chile i Argentina: actual floració massiva del colihue, història natural i riscs associats. Revista Bosc Natiu, 50, 40-46.
- ↑ Holz, C. A. & T. T. Veblen (2006). Tree regeneration responses to Chusquea montana bamboo die-off in a subalpine Nothofagus forest in the southern Vages. Journal of Vegetation Science 17:19-28.
- ↑ Philippi, Rodolfo Amant (1864). Linnaea. vol 33 (3-4): pp 298.
- ↑ Philippi, R. A. (1865). Anals Univ. Chile 27: pp 323.
- ↑ Pacheco, N. (2013). Chusquea (Poaceae) en el Parc Nacional Puyehue, Regió dels Lagos, Chile. Chloris Chilensis Any 16: N° 1.
- ↑ Correja, Maevia N., i Nicora, Elisa. (1978). Flora patagónica. Buenos Aires: INTA – Partix III. Gramineae. Colecció científica.
- ↑ McClure, F. A. (1973). Genera of bamboos native to the New World (Gramineae: Bambusoideae) Smithsonian Contr. Bot. vol. 9 pp 1-148 ISSN 0081-024X.
- ↑ Judziewicz, I. J., Soreng, R. J., Davidse, G., Peterson, P. M., Filgueiras, T. S. & Zuloaga, F. O. (2000). Catalogue of New World Grasses (Poaceae): I. Subfamilies Anomochlooideae, Bambusoideae, Ehrhartoideae, and Pharoideae Contr. O.S. Natl. Herb. vol. 39 pp. 5-128.
- ↑ Judziewicz, I. J., Clark, L. G., Londoño, X. & Stern, M. J. (1999). American Bamboos. Smithsonian Institution Press. Washington D. C. i+vii, pp. 2-392.
- ↑ Matthei, O. R. (1998). Les espècies del gènero Chusquea Kunth (Poaceae: Bambusoideae), que creixen en la X Regió, Chile. Gayana, Bot. vol. 54 pp 199-220.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chusquea montana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.