Anar al contingut

Chlorophonia flavifrons

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Emberiza flavifrons Museum Carlsonianum (cropped).jpg
eufonia de les Antilles Menors (Chlorophonia flavifrons)

La eufonia de les Antilles Menors (Chlorophonia flavifrons) és una espècie d'au paseriforme de la família Fringillidae, pertanyent al gènero Chlorophonia; fins a recentment (2023), era considerada una subespecie de Chlorophonia musica. És nativa de les Antilles Menors en el Mar Carib.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per les Antilles Menors, en les illes caribenyes de Barbuda, Antiga, Guadalupe, La Desijada, Dominica, Martinica, Santa Lucía, Sant Vicente i Granada.[1]

Pot ser trobada en una varietat d'hàbitats, que inclouen boscs arbustivos secs, boscs humits i caducifolios. Està present en la majoria dels hàbitats disponibles i àrees pertorbades adjacents, des de que estiguen presents espècies de muérdago (Loranthaceae).[1]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie C. flavifrons va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Anders Sparrman en 1789 baix el nom científic Emberiza flavifrons; el seu localitat tipo no va ser donada, s'assumix: «Sant Bartolomé».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Chlorophonia» és una combinació de les paraula del grec «chloros» que significa ‘vert’ i del gènero Euphonia; i el nom de l'espècie «flavifrons», es compon de les paraules del llatí «flavus» que significa ‘groc’, i «frons» que significa ‘front’.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La present espècie va ser tractada durant molt temps com una subespecie de la eufonia antillana (Chlorophonia musica); les classificacions Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI) ya la consideraven una espècie separada en base en les diferències morfològiques.[4] Lo que va anar posteriorment reconegut pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2023-B-7,[5] i seguit per les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] i Clements checklist/eBird.[7] És monotípica.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Chlorophonia flavifrons en Birds of the World.
  2. . Avibase. Consultat el 13 de novembre de 2023.
  3. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Chlorophonia , p. 103; flavifrons, p. 161»
  4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
  5. (decembre de 2022).North & Middle America Classification Committee.
  6. IOC World Bird List: Finches, euphonias, longspurs, Thrush-tanager
  7. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.