Chitinamit
Chitinamit —o, també, Chitinamit-Chujuyup— és un lloc arqueològic maya ubicat en les terres altes de Guatemala. Se li va identificar com Jakawitz, la primera capital dels maya-quichés.[1]
Localisació
El lloc està localisat en el departament de Quiché en el municipi d'Uspantán.[2] Chitinamit data del periodo clàssic primerenc al periodo posclàssic tardà. Cobrix aproximadament 2 ha, lo que ho fa un dels llocs més grans de la regió.[3]
El jaciment, del que es pot vore el riu Queca, es troba en una zona montanyosa considerada pobra per a l'agricultura. Per tant, és provable que la seua ubicació haja obedit a raons de caràcter estratègic-defensives.[4] Es localisa en el mont cridat «Chujuyup», en l'extrem oest de la «vall de Chujuyup».
Té el jaciment una espècie de muralla de pedra que ho defén. També posseïx terrats de pedra i un joc de pilota. Aixina mateix un temple dedicat al deu quiché cridat Jakawitz. L'ocupació del lloc sembla haver aplegat a un súbit i violent final, per l'evidència aportada per un gran número de proyectils de pedra i per indicacions de l'incendi dels edificis.[5]
Va ser excavat en 1977 per l'arqueòlec Kenneth Brown de l'Universitat de Houston.[6] Chitinamit té també estructures residencials construïdes en un estil estrany a l'acostumat entre els mayas de la regió i atribuïts, pel seu estil, a les dinasties de l'ètnia quiché que varen dominar el lloc un temps.[7] L'arquitectura del lloc està desenrollada entorn a una plaça central.[8]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Guatemala|20px|Vore el portal sobre Guatemala]] Portal:Guatemala. Contingut relacionat en Arqueologia.
- Cerro Quiac
- Chojolom
- Cultura Maya
- Q'umarkaj
Notes i referències
- ↑ Sharer & Traxler 2006, p. 622
- ↑ Ministeri de Cultura i Deports. Ítem 1005.
- ↑ Sharer & Traxler 2006, p. 290;Smith 2005, p. 423;Van Akkeren 2002, p. 1
- ↑ Christenson 2003, 2007, p.210.
- ↑ Fox 1989, p. 674.n.9.
- ↑ Carmack & Weeks 1981, pàg. 324-326;Van Akkeren 2002, p. 1;Christenson 2007, p. 210
- ↑ Fox 1987, 2008, p.91.
- ↑ Carmack 2001a, p. 288
Bibliografia
- (1981).«The Archaeology and Ethnohistory of Utatlan: A Conjunctive Approach».Society for American Archaeology.46(2)
- 323–341.
- (2001a) Kikulmatajem li K'iche'aab': Evolució del Regne K'iche, Guatemala: Iximulew. OCLC 253481949. ISBN 99922-56-22-2.
- «Popul Vuh: Sacred Book of the Quiché Maya People» (en en). Mesoweb: An Exploration of Mesoamerican Cultures. Consultat el 30 de giner de 2011.
- (1989).«On the Rise and Fall of Tuláns and Maya Segmentary States».Blackwell Publishing per a l'American Anthropological Association.Oxford/Arlington, Virginia:91(3)
- 656–681.Consultat el 30 de giner de 2011.
- (2008) Maya Postclassic state formation (en en), Cambridge, Anglaterra i Nova York: Cambridge University Press. OCLC 297146853. ISBN 978-0-521-10195-0.
- Ministeri de Cultura i Deports. «Base de Senyes Llocs Arqueològics». Ministeri de Cultura i Deportes. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2011. Consultat el 30 de giner de 2011.
- Sharer, Robert J.; Traxler, {{{nom2}}} (2006). The Ancient Maya, 6.a edició (en en), Stanford, Califòrnia: Stanford University Press. OCLC 57577446. ISBN 0-8047-4817-9.
- (2005).«City Size in Clapix Postclassic Mesoamerica».Sage Publications.31(4)
- 403–434.doi:10.1177/0096144204274396.
- (2002).«El lloc en a on va eixir el primer sol per als K’ich’i; Jakawits, la seua nova ubicació.».Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia.Guatemala:
- 1–12.Consultat el 30 de giner de 2011.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chitinamit» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.