Chaupiñamca
Chaupiñamca (també com: Chawpi Ñamka) és una deesa nomenada dins del Manuscrit de Huarochirí. Chaupiñamca és considerada una deesa mare i la contraparte femenina del deu Pariacaca.[1]
Aixina mateix, la deesa Chaupiñamca és associada en la sexualitat, les danses i la fertilitat.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de la deesa es compon d'un terme quechua, el qual és Chawpi o Chaupi (mig o centre; ell o la del mig / ell o la que està en mig).[2]
Respecte al terme Ñamca, no existix una traducció específica sobre això. No obstant, dins del Manuscrit de Huarochirí, s'explica un possible orige del terme.
Concepte
[editar | editar còdic]Dins d'Huarochirí, la deesa Chaupiñamca sol ser associada a events que estan relacionats en la fertilitat.
En la mateixa font, ella és descrita com la deesa creadora i/o animadora de les dònes; mentres que el seu germà Pariacaca és el creador i/o animador dels hòmens.[3] A raïl de lo anterior, tots els sers humans es referixen a la deesa com a mare.
En ser la contraparte femenina de Pariacaca, de la mateixa manera que este últim, la deesa Chaupiñamca tenia quatre germanes (són cinc germanes en total si es conta a la pròpia Chaupiñamca). Dins d'este grup, la deesa Chaupiñamca era la major entre totes elles.
Respecte als seus noms, s'exhibixen dos versions; no obstant, la versió més generalisada és la següent: Chaupiñamca (la major), Llacsahuato, Mirahuato, Urpihuachac i Lluncuhuachac (possiblement la menor).
Pese a les antedichas descripcions, lo cert és que la figura de Chaupiñamca resulta ser prou complexa. La raó d'això radica en el fet de que existixen versions distintes sobre ella i les seues germanes. Dites versions són el frut de la percepció pròpia de cada aillu i/o comunitat, la qual varia una de l'atra. Al respecte, la mateixa font de Huarochirí fa referència a lo dit:[4] [5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ritos i tradicions de Huarochirí». Consultat el 14 de novembre de 2023.
- ↑ Gonzalo Portocarrero. «Ecos de Huarochirí: despuix de la chafada de lo indígena en el Perú». Consultat el 14 de novembre de 2023.
- ↑ «Deus i hòmens de Huarochirí». Consultat el 11 de novembre del 2023.
- ↑ José Antonio Hudtwalcker Morán. «Chaupiñamca i el ball del Casayaco: alcanç preliminars de l'estudi iconográfico del mant pintat trobat per Max Uhle en l'illa Sant Lorenzo». Consultat el 14 de novembre del 2023.
- ↑ Sergio Andrés Sandoval. «Chaupi Ñamca: takiscantari rumicunamanda huarmihuaca». Consultat el 14 de novembre de 2023.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chaupiñamca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.