Cestrum schlechtendalii

Cestrum schlechtendahlii (Cestrum schlechtendalii)

Cestrum schlechtendahlii és una espècie d'arbust de la família de les solanàcees.

Descripció

Són arbusts o arbres menuts, 2–10 m d'alt, en ramitas robustes puberulentas, glabrescentes. Fulls obovadas o elíptiques, 11–34 cm de llarc, àpiç redonejat, agut o cortamente acuminado, base atenuada (aguda), glabras en la madurea llevat en alguns nervis en el envés; pecíols 1–3.5 cm de llarc, glabros. #Inflorescència arracades curtes i axilars, raquis tomentuloso, pedicels fins a 1 mm de llarc, flors nocturnes; càliç tubular-campanulado, 2–3.2 mm de llarc, llops deltoides, 0.2–0.7 mm de llarc, en un mechón de tricomes en l'àpiç, purpúreos; corola blanc-verdosa, a voltes purpúrea, tubo angostamente obcónico, 10–15 mm de llarc, expandint-se llaugerament en l'1/3 apical i llaugerament contret per avall dels llops, glabro llevat en la base per dins, llops 3–5 mm de llarc, puberulentos; filaments lliures per 3–4.2 mm de la seua llongitut, a voltes unflats, rara volta en una dent prop del punt d'inserció, glabros o pubescentes just per damunt del punt d'inserció. Baya ovoide, 7–9 mm de llarc, purpúreo obscura; llavors 4–6 mm de llarc.

Distribució i hàbitat

Espècie comuna, es troba en els boscs humits, de les zones atlàntica i pacífica; a una altitut de 400–600 metros; fl dic–mar, fr dic–may; àmpliament distribuïda en Amèrica tropical.

Taxonomia

Cestrum schlechtendahlii va ser descrita per George Don i publicat en A General History of the Dichlamydeous Plants 4: 482–483. 1837.

Etimologia

Cestrum: nom genèric que deriva del grec kestron = "punt, picadura, buril", nom utilisat per Dioscórides per a algun membre de la família de la menta.

schlechtendahlii: epítet otorgat en honor del botànic alemà Diederich Franz Leonhard von Schlechtendal.

Sinonímia

• Cestrum multiflorum Schltdl.
• Cestrum polyanthum Steud.
• Cestrum schwenckiiflorum Dammer
• Cestrum silvicola Britton ex Francey