Anar al contingut

Cerrophidion godmani

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cerrophidion godmani (Cerrophidion godmani)

Cerrophidion godmani és una espècie de serp venenosa de la subfamília d'escurçons de foseta (Crotalinae). Es troba en el sur de Mèxic i en Centroamérica.[1]

Descripció

Els adults són relativament grossos, i en general tenen un tamany de 46-55 cm, encara que ocasionalment poden alcançar més de 75 cm.[2] El major tamany medit és de 82 cm.[3]

Posseïxen un orifici (foseta loreal) a cada costat del cap entre l'ull i l'orifici nassal; es tracta d'un orgue molt sensible a les variacions de temperatura que servix per a detectar els assuts de sanc calenta. La foseta loreal és una característica típica compartida per totes les espècies de la subfamília de les escurçons de foseta.

Distribució geogràfica

L'àrea de distribució inclou el sur de Mèxic (surest d'Oaxaca i Chiapas) i Centroamérica (Guatemala, El Salvador, Hondures, el nort de Nicaragua i Costa Rica, fins a l'oest de Panamà). La localitat tipo és "prop d'Ames i en atres parts de l'altiplà de Guatemala". Es troba en una àmplia gama d'hàbitats, ubicats en altituts mijanes i altes (1.400-3.491 m s. n. m.): bosc montano humit i bosc núvol, bosc montano sec inferior, en gran partix pi i roure, i alt mont de montanya i prats.[3]

Noms comuns

Nauyaca-de montanya de Godman, sheta.[1][2][4]

Mèxic: nauyaca de la fredor. Guatemala: cantil frijolillo, cheta, sheta, tamagas. Hondures: timbo chingo, tamagas café. Nicaragua: toboa obscura, toboita. Costa Rica: borot kabi, dubtaven, toboba d'altura.[3] El Salvador: timbo.

Verí

Els efectes del verí d'esta espècie no són ben coneguts. És principalment hemotóxico, en potents factors miotóxicos i proteolíticos. Els síntomes d'enverinament en els sers humans poden incloure intens dolor local, unflament local (pot involucrar tota l'extremitat), prurito generalisat, febra, mal de cap, nàusees i marejos. No obstant, mordeduras semblen ser poc freqüents, i no es varen reportar víctimes mortals confirmades.[3]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Cerrophidion godmani en l'ITIS.
  2. ↑ 2,0 2,1 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. 2 volumes. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 AFBMP. «AFBMP Living Hazards Database: Cerrophidion godmani» (en anglés). Consultat el 1 d'agost de 2010.
  4. ↑ Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.

Enllaços externs