Cerro Zapotecas
El cerro Zapotecas, conegut informalment com el «Zapo», és un cerro d'orige volcàico ubicat en Sant Pedro Cholula, en l'estat mexicà de Pobla.
Geografia
[editar | editar còdic]
El Zapotecas es localisa al centre del municipi de Sant Pedro Cholula, a l'oest de Cholula de Rivadavia, la capçalera municipal. El zócalo de Cholula, cridat Plaça de la Concòrdia, es troba a escassos 3 km. Tres pobles —Sant Cristóbal Tepontla, Sant Gregorio Zacapechpan i Sant Francisco Coapa— compartixen les ales meridionals del cerro, mentres que el flanc nort es troba menys densament poblat.
Geogràficament, el Zapotecas està en el centre-oest del vall de Pobla-Tlaxcala, un replanell pertanyent al Eix Neovolcánico de Mèxic. En els seus 2380 m s. n. m.,[1] el Zapotecas conta en una altitut més be modesta comparat en els demés cerros de la zona, i més encara en les altes montanyes que rodegen la vall, entre les que es troben vàries de les més altes del país. No obstant, la seua localisació en la part més plana de la vall ajuda a que puga divisar-se des de varis punts del mateix.
Com el restant de la vall, el Zapotecas goja d'un clima templat per altitut. La temperatura mija anual és de 16 °C, mentres que la precipitació, la major part de la qual es registra en l'estació plujosa (maig a octubre), oscila entre els 800 i 1000 mm.[2]
Presència humana
[editar | editar còdic]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom del cerro prové del vocablo tzapotēcatl (en náhuatl: originari de Zapotlán o del lloc dels zapotes). Este nom va ser donat pels habitants de Tepontla, els qui eren ètnicament zapotecos.[3]
Història
[editar | editar còdic]Investigacions arqueològiques han tirat evidències d'una contínua chafada humana en el Zapotecas des del Preclásico tardà (II aprox.).[4] Encara que esta presència va ser discreta en un inici, el cerro posteriorment va servir de refugi a la població cholulteca quan, al voltant de l'any 600 EC, va ser abandonada la zona al voltant de la Gran Piràmide.[5] A partir de llavors, el Zapotecas es va convertir provablement en un punt focal de l'activitat de la zona, ya que s'han descobert restants de basamentos de temples, estructures habitacionales i un joc de pilota en el terrat principal, aixina com d'obres hidràuliques en el cràter.[6] Esta ocupació del cerro sembla estar associada a les pugnes de poder entre els pobles del Valle de Mèxic (Teotihuacán) i els de la costa del Golf de Mèxic (El Tajín), que varen concloure en l'emplaçament d'un posat fronteriç olmeca-xicalanca en la propenca Cacaxtla, actual estat de Tlaxcala, al voltant de l'any 650.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ INEGI. «E14B42: Huejotzingo». Cartes topogràfiques 1:50 000. Consultat el 29 de setembre de 2016.
- ↑ INEGI. «Sant Pedro Cholula, Pobla». Prontuario d'informació geogràfica municipal dels Estats Units Mexicans. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2016. Consultat el 2 d'octubre de 2016.
- ↑ Tapla Almonte, Margarita(giner-març 2005).Elements.BUAP.12(57)
- 39ss.Consultat el 3 d'octubre de 2016.
- ↑ Salomón, Ma. TeresaConsultat el 2 d'octubre de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 (2001) Evans, Susan Toby, i David L. Webster (ed.). Archaeology of Ancient Mexico and Central America: An Encyclopedia (en anglés), Garland Publishing, p. 115. ISBN 0-8153-0887-6.
- ↑ (1987) Joseph B. Montjoy i Donald L. Brockington (ed.). L'auge i la caiguda del Clàssic en el Mèxic Central, UNAM, pp. 248ss. ISBN 968-36-0427-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro Zapotecas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.