Anar al contingut

Cernuella virgata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cernuella virgata (Cernuella virgata)

Cernuella virgata és un gasteròpode terrestre molt comú en la península ibèrica. És propi d'Europa occidental i meridional; pero ha segut introduït per l'home en distintes parts del món.[1] Pot observar-se descansant sobre soports verticals com a arbres, brots de herbáceos i arbustivos, tanques, etc.

Característiques

Cernuella virgata és un caragol de tamany mig, en 10-25 mm de diàmetro i 6-19 mm d'altura; posseïx una espiral alta en 5 a 7 tornades d'hèliç.[2] La seua coloració és variable, encara que sol ser blanquecina i moltes voltes presenta bandes espirals estretes de color marró o negrenc. Posseïx un melic prou ampli i casi totalment descobert.

Espècies similars

Cernuella virgata pot confondre's en facilitat en Theba pisana, una atra espècie de pulmonado comuna en la península ibèrica, i en la que freqüentment conviu sobre la mateixa planta. T. pisana té l'espiral menys elevada i el melic recobert casi per complet per una expansió de la columela.

Biologia i ecologia

Cernuella virgata descansa, a voltes en gran número, en soports verticals com a troncs d'arbres, brots herbáceos o arbustivos, a on conviu en freqüència en Theba pisana.

És una espècie invasora i una plaga per a l'agricultura en diverses zones d'Austràlia, a on va aplegar sobre 1920.[3]

Distribució

Cernuella virgata és originària del continent europeu a on es coneix de les illes britàniques, Benelux, França i regió mediterrànea des de la península ibèrica fins a Grècia; per l'est alcança Bulgària, Romania i Ucrània.[4]

Com espècie no nativa, ha segut descripta en Brasil i Uruguay.[1]

Gastronomia

Cernuella virgata, junt en Theba pisana, és consumida en Espanya com tapa en els bars, sobretot en Andalusia, a on són coneguts com a caragols chics.[5]

Vore també

Referències