Cephalotaxus harringtonia
Cephalotaxus harringtonia, el cefalotaxo drupáceo,[1] (en chinenc, Sant Jian Shan 三尖杉 / sǎnjiānshān), també conegut com Inugaya, és una espècie arbòrea de la família de les Cephalotaxaceae. Esta conífera és un arbust o chicotet arbre originari de Japó, pero és ocasionalment utilisat en jardins occidentals i varis cultivars existixen en este propòsit. S'ha cultivat en Europa des de 1829, per lo que molts horticultores estan familiarizados en l'espècie japonesa de cefalotaxo drupáceo, nomenat aixina en honor del Comte de Harrington, una de les primeres plantes que creixen en un jardí europeu.
Té creiximent llent podent viure varis sigles, pero sense alcançar la longevitat del teixixc.
Descripció
[editar | editar còdic]És un chicotet arbre siempreverde, que pot alcançar 10 m d'altura, encara que en els nostres parcs i jardins a penes passa de talla arbustiva.
El seu nom científic procedix del vocable grec kephalos, cap, aludint a la forma de les seues inflorescència masculines i de taxus, per la seua semblança en el teixixc. Està dedicat al comte de Harrington, anglés protector de les ciències en el XIX. La denominació comuna fa referència a la seua semblança en el teixixc i a una de les illes d'orige.
El tronc està molt ramificat, en corfa de color marró grisàceu a marró rojós, badada, que es desprén en tires allargades i irregulars. La copa és redonejada, espessa i més densa en els eixemplars masculins. Les branques ixen erectes o llaugerament estovades i presenten un color marró obscur. Les branques són verdosas al principi i més tart de color marró rojós. Els ulls són ovoides, recobertes de escates numeroses i molt menudes. Les fulles són aciculares, coriàcees i encara que ixen espiralades se situen de manera subdística sobre un curt rabillo, estan dispostes en V a cada costat de les branques i es presenten tumults cap a la part superior. Medixen de 2 a 5 cm de llongitut per 3 a 4 mm d'esgambi, estretint-se bruscament cap a l'àpiç, i són de color vert obscur relluent per la cara superior, en 3 bandes verdosas i 2 bandes blanquecinas en la part inferior.
Les flors formen grups i apareixen en plantes diferents [dioicas], són abundants i groguenques o blanc-cremosas i ixen en les branques de l'any anterior.
Les inflorescència masculines són globosas o redonejades, medixen fins a 10 mm de llongitut i es disponen sobre un curt pedúncul que se situa en les aixelles dels fulls. Desprenen el polen de març a maig. Les femenines són de color verdoso, estan compostes de dos carpelos rodejats de escates i situades al final de les branques cobertes en parells de flors que són de color crema clar, encara que es convertixen en marró en el temps, i de forma globular.
La formació fructífera està formada per escates carnosas, té l'aspecte d'una oliva o chicoteta pruna de 2 a 3 cm de llongitut per 1,5 a 2cm d'esgambi, es dispon sobre un pedúncul de 5 a 12 mm de llongitut i té color vert oliva que despuix es torna marró rojós. En el seu interior tanca una llavor elíptica. La maduració sol ser en setembre del segon any.
Els brots nous del cefalotaxo drupàceu permaneixen verts durant tres anys despuix de formar-se. Les ulls són de color vert, de forma globular i molt chicotetes en només 1 mm de llongitut. Hi ha una fila de fulls presents a cada costat del brot, i s'alcen per damunt d'elles i es curven llaugerament cap a dins. Les files són a sovint verticals, pero poden ser més aplanadas en les zones sombreadas. Les fulles són àmpliament llineals en forma i medixen al voltant de 5 cm de llarc per 0,3 cm d'ample. Estan abruptament apuntades en l'àpiç, de textura coriácea i la superfície superior de vert groguenc mat. l'envés de les fulles mostren dos amples bandes estomatals, clares i platejades.[2]
Usos
[editar | editar còdic]la coberta carnosa que recobrix la "llavor" és comestible, sent suau i dolç, encara que Cephalotaxus harringtonia var. nana és considerat més deliciós; sent la "llavor" amarga i no comestible. El consum d'estos és popular en Japó, a on es mengen regularment, i inclús hi ha plantacions d'eixemplars femenins en este propòsit.
Té fusta de color groc i moderadament dura, pero poc apreciada.
Es cultiva igualment pel seu valor ornamental, aïllat o en forma de bardiça puix admet molt ben la retallada. Existixen diferents varietats de jardineria, sent la més corrent la forma columnar que, a voltes, pot confondre's en el teixixc comú. Té la copa compacta, de branques i branques verticals que poden inclinar-se en l'edat i fullage de fulls més curts i de color vert obscur, casi negre, que es disponen de forma radial al voltant de les branques.
Cultiu
[editar | editar còdic]Preferix terrenys llaugers, poc calizos i prou frescs. Viu be en qualsevol tipo de sols, encara que els preferix humits i en bon drenage. Es desenrollen a ple sol, pero també soporta l'ombra d'arbres grans, i es deuen protegir dels vents. Tolera les calors millor que el teixixc. Rebrota de cep.
Es multiplica posant en terra les llavors immediatament despuix de la recollida o despuix de estratificarlas en terra de petorra.
La germinació pot tardar 18 mesos o més. Es poden estaquillar les branques terminals en març en llit templat, o en agost en llit fret. Les branques laterals no arraïlen fàcilment. Les varietats es reproduïxen per esgall. Té la facilitat d'emetre moltes raïls, per lo que forma un bon cepellón.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cephalotaxus harringtonia» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cephalotaxus harringtonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.