Centre històric de Varsòvia

El centre històric de Varsòvia (Stare Miasto, "Starówka") és el barri més antic de la ciutat. Està llimitat per Wybrzeżi Gdańskie, a lo llarc del Vístula, i pels carrers Grodzka, Mostowa i Podwale. És un dels atractius turístics més importants de Varsòvia.

El cor del barri és la Plaça del Mercat, en els seus restaurants, cafens i tendes tradicionals. Els carrers aledaño són una mostra d'arquitectura medieval, en les murallas, la barbacana i la Catedral de Sant Joan. En el caixco antic de Varsòvia^[1] també es poden trobar monuments com el Castell Real, la Columna del Rei Segismundo, el Monument a la Sirena de Varsòvia^[2] i numeroses iglésies històriques.^[3]

Completament destruït a raïl del Alçament de Varsòvia en 1944, el centre històric va ser reconstruït en total fidelitat gràcies a un important esforç de movilisació nacional. En 1980 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco com a «eixemple únic de reconstrucció pràcticament total del conjunt d'un patrimoni arquitectònic històric dels sigles XIII a XX».^[4]

Història

Varsòvia va ser fundada en el XIII. Inicialment rodejada per una muralla de terra, abans de 1339 va ser fortificada en murs de rajola. Originalment, la ciutat va créixer al voltant del palau dels ducs de Mazovia, que posteriorment es va convertir en el Palau Real de Varsòvia.

La Plaça del Mercat (Rynek Starego Miasta) va ser construïda a finals de el XIII o principis de el XIV en el camí que unia el palau en la Ciutat Nova, al nort. Fins a 1817, el principal edifici de la plaça era l'Ajuntament, construït abans de 1429. En 1701, la plaça va ser remodelada per l'arquitecte neerlandés Tylman van Gameren, i en 1817 l'Ajuntament va ser demolit. Des de el XIX, els quatre costats de la Plaça del Mercat duen els noms de quatre polacs notables que varen habitar en els costats respectius: Ignacy Wyssogota Zakrzewski (sur), Hugo Kołłątaj (oest), Jan Dekert (nort) i Franciszek Barss (este).

En el XIX, pel ràpit creiximent de la ciutat, la Ciutat Vella va perdre la seua importància com a centre administratiu i comercial. El centre històric va començar a degradar-se i es va convertir en llar de les classes més pobres. No va ser fins a l'independència de Polònia, despuix de la Primera Guerra Mundial, quan les autoritats locals varen començar a ocupar-se de nou d'este districte.

En 1918, el Palau Real va tornar a ser sèu de la més alta autoritat de Polònia, ara del President de la República i la seua cancelleria.

A finals dels anys 1930, sent alcalde Stefan Starzyński, es va començar la restauració de la Ciutat Vella, restauració que es va vore interrompuda per la Segona Guerra Mundial.

Durant l'Invasió alemana de Polònia de 1939, gran part del barri va ser destruïda per la Luftwaffe alemana, en una campanya de terror que prenia com a blancs les àrees residencials i els monuments històrics. Despuix del sege de Varsòvia de 1939, es va començar la reconstrucció, pero immediatament despuix del Alçament de Varsòvia (d'agost a octubre de 1944), lo que quedava en peu va ser destruït sistemàticament pel eixèrcit alemà. L'estàtua anomenada "el chicotet insurgent" (Małi Powstaniec), erigida en les muralles medievals, commemora l'alçament.

Despuix de la guerra, la Ciutat Vella va ser reconstruïda meticulosament pels polacs. Es varen reutilisar els materials originals sempre que va ser possible; rajoles i elements decoratius, rescatats de les enrunes, es varen insertar en els seus llocs originals. Les detallades pintures vedutistas de Bernardo Bellotto (XVIII), aixina com els dibuixos d'estudiants d'arquitectura del periodo de entreguerras, varen ser fonamentals per a la reconstrucció.