Anar al contingut

Centre històric de Florencia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ponte Vecchio 001.jpg
Centre històric de Florencia

El centre històric de Florencia representa el barri 1 de la ciutat, reconegut com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1982. El centre històric de Florencia, en Itàlia, inclós en l'interior del sege dels vials traçats sobre les velles muralles medievals, comprén els més importants bens culturals de Florencia. Delimitat pel traçat de les muralles de el XIV, edificades gràcies a la potència comercial i econòmica reunida, va conéixer en els dos sigles successius el seu màxim esplendor.

Monuments d'interés

[editar | editar còdic]
Archiu:Il Duomo di Firenze. caps block 1
Santa Maria del Fiore.

El centre espiritual de la ciutat és la plaça del Duomo en la catedral de Santa María del Fiore, de la que destaca la cúpula elaborada per Brunelleschi, la més gran de la seua época. A un costat està el campanar de Giotto, cobert de marbre en tres colors: vert, blanc i rosa. Llimita en el batisteri de Sant Joan, del que destaquen les famoses portes de bronze cridades «portes del Paraís» que va fer Lorenzo Ghiberti; les portes del sur són obra d'Andrea Pisano.

Prop del Duomo es troba el Museu dell'Opera del Duomo, en el que poden trobar-se objectes escultòrics procedents de les obres exteriors del Duomo, el campanil i el batisteri. Igualment, pot alcançar-se en facilitat Orsanmichele, inicialment un mercat de gra que després va ser iglésia, i en la que mereix la pena la decoració escultòrica d'artistes com Ghiberti, Donatello i Verrocchio.

D'ací cap al nort estan el Palau Medici Riccardi de Michelozzo i la Basílica de Sant Lorenzo de Filippo Brunelleschi. Les capelles dels Médici (Cappelle Medicee), estan formades per la cridada Cappella dei Principi, octogonal mausoleu familiar en tombes dels grans ducs; la cripta i la Sacristia Nova (Sagrestia Nuova) obra de Miguel Ángel. Miguel Ángel va dissenyar igualment la Biblioteca Laurenciana. En el cor d'esta parròquia de Sant Lorenzo es troba el Mercato Centrale, que ocupa un edifici decimonónimo de ferro fos i cristal.

Més allà es troba el Museu Nacional de Sant Marcos, en les obres mestres de Fra Angélico, com una Anunciación d'al voltant de 1445. El convent de Sant Marcos ho varen fundar en el XIII pero va ser reconstruït per Michelozzo. En 1563 es va fundar l'acadèmia de Belles arts, la primera d'Europa que va ensenyar tècniques de pintura i escultura. El seu Galeria (Galleria dell'Accademia) expon com a obra més famosa el David de Miguel Ángel (1501-1504). En la plaça de la Santíssima Anunciada es troba el Loggiato dels inocents, antic orfenat de la ciutat obra de Brunelleschi i en decoració de camafeos d'Andrea della Robbia (1498) en el pòrtic. En el cantó opost pot vore's l'iglésia que dona nom la plaça, d'exterior renaixentista frut d'una reconstrucció de Michelozzo (1444-1481) i interior barroc; en l'atri poden vore's frescs de pintors manieristas com Rosso Fiorentino o Jacopo Pontormo. En la plaça es troba una estàtua del duc Fernando I realisada per Giambologna i terminada en bronze per Tacca en 1608. Prop es troba el Giardino dei Semplici, inaugurat en 1543.


En les afores de Sant Marque pugues també vore's el palau Pandolfini, dissenyat per Rafael en 1516. En el cenáculo de Santa Apolonia pot vore's un fresca d'Andrea del Castagno (1460). En el Museu Arqueològic (Museu Archeologico) s'exhibixen objectes egipcíacs, etruscs, grecs i romans que provenen de les coleccions mediceas.

Archiu:Firenze Palazzo della Signoria, better known as the Palazzo Vecchio.jpg
Palau Vecchio.

Cap al sur de la catedral es troba el centre polític-cultural de Florencia en la Plaça de la Senyoria (Piazza della Signoria) en la Font de Neptú (obra d'Ammannati, 1575) i la cridada Loggia dei Lanzi (1382) d'Orcagna a on poden vore's obres escultòriques com el Perseo de Cellini (1554) i el Rapte de les Sabinas de Giambologna (1583). En la plaça de la Senyoria es troba el Palau Vecchio (1332). Prop d'ell es troba la veïna Galeria dels Uffizi, antic palau construït en 1560-1580 per a les oficines dels Médici. Molt pròxim es troba el Museu vaig donar Storia della Scienza, en àmplia dedicació a Galileo Galilei i en peces com a mapes antics o globos terráqueos. En les rodalies es troben el Museu del Bargello i la basílica de Santa Creu. En el claustre d'esta basílica es troba la Capella Pazzi, una de les més belles arquitectura renaixentistes, eixemplar i rigorosa, obra mestra de Brunelleschi.

Plaça de la República.

Travessant el Posa't Vecchio (1345), el més antic que es conserva i que va ser dissenyat per Taddeo Gaddi, s'aplega al barri d'Oltrarno, en general tranquil en la via Maggio com el carrer de major activitat. Un atre pont, més a l'oest, és el pont Santa Trinitat, obra de Ammannati en 1567. La propenca Santa Trìnita té una frontera dissenyada per Buontalenti, qui també va fer la font i gàrgola de la plaça de Frescobaldi. De Oltrarno destaca el palau Pitti, enorme palau real en varis museus i una gran colecció de pintures, destacant la Galleria Palatina, Museu degli Argenti i els Appartamenti Monumentali. Darrere del mateix es troben els jardins de Bóboli, creat per als Médici en acabant de que compraren el Palau Pitti, i eixemple de jardineria renaixentista. l'iglésia de Santa Felicita té una estructura frut de la rehabilitació de el XVIII de Ferdinando Ruggieri. També en este barri es troben Sant Spirito de Brunelleschi en el seu cenacolo i l'iglésia de Santa María del Carmine coneguda sobretot per la capella Brancacci (Cappella Brancacci), en fresca de Masolino, Masaccio i Filippino Lippi. En este barri hi ha atres palaus destacats: el Guadagni, el de Bianca Cappello i el Guicciardini.

Archiu:FiI caps block 4 0189 bordercropped.jpg
Plaça de Santa Croce.

Al suroest de la catedral es troba la Plaça de la República, en a on durant sigles es va celebrar el mercat de la ciutat. En les seues rodalies estan el palau Davanzati que alberga el Museu dell'Antica Casa Fiorentina i l'imponent palau Strozzi (sèu de grans exposicions i de prestigioses institucions culturals). En la zona poden vore's igualment Santa Trìnita en fresca de Ghirlandaio, el Mercato Nuovo i el palau de la Part Güelfa.

En la zona oest es troba la basílica de Santa María Novella, en la frontera ideada per Leon Battista Alberti, en el seu interior es troba la famosa Trinitat de Masaccio. Igualment, l'iglésia de Ognissanti, o Tots els Sants, en la tomba de Botticelli i famoses fresca de Ghirlandaio. Palaus coneguts en esta part de la ciutat són el palau Antinori (1461-66) i el Rucellai (1446-57).


El centre històric pot apreciar-se en la seua totalitat des dels tossals de les afores, en particular des del Forte Belvedere, des del Piazzale Michelangelo creat en 1860 en la basílica romànica de Sant Miniato al Mont i del tossal de Fiesole que oferix un dels panorames més sugestius de la vall del Arno.

El centre de Florencia hi ha ademés numeroses tendes per a comprar i passejar, tant d'alta moda com els cafens històrics junt en mercats a l'aire lliure. Ademés hi ha numerosos locals nocturns, bars americans i llocs de trobada per a l'aperitiu. Ací va nàixer el còctel Negroni.

Reconeiximent

[editar | editar còdic]
Archiu:Piazza San Giovanni 1. caps block 6
Plaça Sant Giovanni.

En 1982 l'ICOMOS va propondre la candidatura del centre històric de Florencia com a lloc del Patrimoni de la Humanitat, observant que hi havia molts motius per a que Florencia haguera figurat entre les primeres llistes del Patrimoni de la Humanitat. Varis són els aspectes referits als criteris de el ICOMOS que destaquen de la ciutat. Aixina, s'observa que és possible recórrer tota l'història de la ciutat, des del «quadrilàter romà» en la zona de la Plaça de la República, passant pels carrers medievals fins al palau Pitti. Es recorda igualment que no és només patrimoni històric-artístic, sino també científic i naturalístico, concentrat en un centre històric. Acaba calificant a Florencia com a

un «museu difuso», no un simple contenidor d'obres d'art sino una obra d'art en sí mateixa.

També es destaca el fet de que siga una ciutat de llarga tradició artesanal i comercial. l'artesania d'alta calitat, especialment en metals preciosos com l'or o l'argent, ha respectat les antigues tècniques de treball. Sobre el comerç, se seguixen pràctiques comercials antigues i és una ciutat en la que pot anar-se de compres, si be pot resultar cara (alta costura, per eixemple). Igualment se senyala que el centre històric està integrada en les tossals que la rodegen. Ya des dels temps del Grand Tour acodien a Florencia millons de visitants, per a gojar d'este entorn i els seus monuments, pero també de la tradició eno-gastronòmica local, destacant en particular els vis.

Archiu:Piazza della Repubblica 01. caps block 9
Plaça de la República.

Per totes estes circumstàncies, l'Unesco va estimar que Florencia responia a casi tots els criteris definits per la convenció, senyalant-se com a criteris de justificació: i, ii, iii, iv i vaig vore:

  • Considera que es complix el criteri i en la mida en que Florencia és una obra d'art en sí mateixa, que s'ha anat decantant a lo llarc de sis sigles i que, encara sense contar els seus museus (l'Arqueològic, els Uffizi, el Bargello, el Palau Pitti, la Galeria de l'Acadèmia, etc.), conté la major concentració d'obres d'art reconegudes universalment del món.
  • Es complix el criteri ii perque des d'ací irradiaron influències per a tot l'art europeu, en particular en el desenroll de les arts monumentals i l'arquitectura; i varen sorgir en este mig dos genis universals: Leonardo dona Vinci i Miguel Ángel.
    Archiu:Caps block 10 Innocenti Research Centre.jpg
    Spedale degli Innocenti.
  • En l'àmbit del criteri iii es destaca que Florencia va ser una potència comercial en l'Edat Mija i el Renaixença, havent deixat mostres molt coherents d'això: carrers sancers, palaus fortificados, logias, fonts, el Posa't Vecchio, que data de el XIV i està ple de tendes.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons