El centre històric de Florencia representa el barri 1 de la ciutat, reconegut com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1982. El centre històric de Florencia, en Itàlia, inclós en l'interior del sege dels vials traçats sobre les velles muralles medievals, comprén els més importants bens culturals de Florencia. Delimitat pel traçat de les muralles de el XIV, edificades gràcies a la potència comercial i econòmica reunida, va conéixer en els dos sigles successius el seu màxim esplendor.
Prop del Duomo es troba el Museu dell'Opera del Duomo, en el que poden trobar-se objectes escultòrics procedents de les obres exteriors del Duomo, el campanil i el batisteri. Igualment, pot alcançar-se en facilitat Orsanmichele, inicialment un mercat de gra que després va ser iglésia, i en la que mereix la pena la decoració escultòrica d'artistes com Ghiberti, Donatello i Verrocchio.
El centre històric pot apreciar-se en la seua totalitat des dels tossals de les afores, en particular des del Forte Belvedere, des del Piazzale Michelangelo creat en 1860 en la basílica romànica de Sant Miniato al Mont i del tossal de Fiesole que oferix un dels panorames més sugestius de la vall del Arno.
El centre de Florencia hi ha ademés numeroses tendes per a comprar i passejar, tant d'alta moda com els cafens històrics junt en mercats a l'aire lliure. Ademés hi ha numerosos locals nocturns, bars americans i llocs de trobada per a l'aperitiu. Ací va nàixer el còctelNegroni.
En 1982 l'ICOMOS va propondre la candidatura del centre històric de Florencia com a lloc del Patrimoni de la Humanitat, observant que hi havia molts motius per a que Florencia haguera figurat entre les primeres llistes del Patrimoni de la Humanitat. Varis són els aspectes referits als criteris de el ICOMOS que destaquen de la ciutat. Aixina, s'observa que és possible recórrer tota l'història de la ciutat, des del «quadrilàter romà» en la zona de la Plaça de la República, passant pels carrers medievals fins al palau Pitti. Es recorda igualment que no és només patrimoni històric-artístic, sino també científic i naturalístico, concentrat en un centre històric. Acaba calificant a Florencia com a
un «museu difuso», no un simple contenidor d'obres d'art sino una obra d'art en sí mateixa.
També es destaca el fet de que siga una ciutat de llarga tradició artesanal i comercial. l'artesania d'alta calitat, especialment en metals preciosos com l'or o l'argent, ha respectat les antigues tècniques de treball. Sobre el comerç, se seguixen pràctiques comercials antigues i és una ciutat en la que pot anar-se de compres, si be pot resultar cara (alta costura, per eixemple). Igualment se senyala que el centre històric està integrada en les tossals que la rodegen. Ya des dels temps del Grand Tour acodien a Florencia millons de visitants, per a gojar d'este entorn i els seus monuments, pero també de la tradició eno-gastronòmica local, destacant en particular els vis.
Per totes estes circumstàncies, l'Unesco va estimar que Florencia responia a casi tots els criteris definits per la convenció, senyalant-se com a criteris de justificació: i, ii, iii, iv i vaig vore:
Considera que es complix el criteri i en la mida en que Florencia és una obra d'art en sí mateixa, que s'ha anat decantant a lo llarc de sis sigles i que, encara sense contar els seus museus (l'Arqueològic, els Uffizi, el Bargello, el Palau Pitti, la Galeria de l'Acadèmia, etc.), conté la major concentració d'obres d'art reconegudes universalment del món.
En l'àmbit del criteri iii es destaca que Florencia va ser una potència comercial en l'Edat Mija i el Renaixença, havent deixat mostres molt coherents d'això: carrers sancers, palaus fortificados, logias, fonts, el Posa't Vecchio, que data de el XIV i està ple de tendes.
Per últim està directament associat en events i idees, en treballs artístics i lliteraris de destacada significació universal (criteri vaig vore), ya que en Florencia es va forjar, entorn a l'Acadèmia Neoplatónica, el concepte del Renaixença. El humanisme modern va nàixer ací en obres com les de Marsilio Ficino o Pico della Mirandola.