Centre cerebral del llenguage
La zona cerebral del parla (o més exactament centres, per eixemple, l'àrea de Broca i l'àrea de Wernicke) es referix a les àrees del cervell que eixerciten una funció especial per al processament i producció del parla.
Consens científic actual
Les noves tècniques de formació d'imàgens mèdiques, tals com PET i fMRI han permés als investigadors generar imàgens que mostren qué àrees d'un cervell viu estan actives en un moment donat.[1] En el passat, l'investigació es basava principalment en l'observació de la pèrdua de capacitat resultant de danys a la corfa cerebral. Des d'eixe alvanç, toda una serie de àrees relativament grans del cervell s'han trobat implicades en el processament del parla. En l'investigació més recent, regions subcorticales (els que es troben per baix de la corfa cerebral, tal com el putamen i el núcleu caudado), aixina com les àrees pre-motor (BA 6) han rebut una major atenció. Ara s'assumix generalment que les següents estructures de la corfa cerebral prop de les corfes auditives primàries i secundàries eixerciten un paper fonamental en el processament de veu:
- Gir temporal superior (STG): processament morfosintàctic (secció anterior), integració de l'informació sintàctica i semàntica (secció posterior).
- Gir frontal inferior (IFG, àrea de Brodmann (BA) 45/47): processament sintàctic, memòria de treball.
- Gir frontal inferior (IFG, BA 44): processament sintàctic, memòria de treball.
- Gir temporal mig (MTG): processament lèxic semàntic.
El hemisferi esquerre és normalment dominant en les persones destres, encara que activacions bilaterals no són poc comuns en l'àrea de processament sintàctic. Ara s'accepta que el hemisferi dret juga un paper important en el processament de les característiques suprasegmentales acústics com la prosòdia.
La majoria de les àrees de processament de llenguage es desenrollen en el segon any de vida en un hemisferi del cervell, que a sovint correspon a l'opost de la mà dominant. El 98 % de les persones destres tenen el hemisferi esquerre dominant, i la majoria dels esquerrers el hemisferi dret. Aixina i tot, els investigadors senyalen que en el procés gradual d'envelliment, el llenguage parlat comença a ser una funció compartida per abdós hemisferis.
Evolució del hemisferi cerebral
Entre els 25 i els 67 anys d'edat, aproximadament, l'àrea de control del llenguage es va distribuint de manera cada volta més uniforme, fins que l'activitat del llenguage pot ser medida en abdós hemisferis per igual.
Este coneiximent pot oferir una nova esperança per a la rehabilitació de les funcions cerebrals en adults despuix d'un atac d'apoplejía (derrame cerebral) o de lesions traumàtiques del cervell. El fet de que l'adaptabilitat per al llenguage es veu inclús en les persones més velles, recolza la noció de que estos pacients poden rehabilitar-se i tornar a la vida productiva, possiblement inclús despuix d'un derrame cerebral devastador.
Referències
- ↑ «Functional imaging and related techniques: an introduction for rehabilitation researchers».Journal of Rehabilitation Research and Development.47(2)
- vii–xxxiv.ISSN 1938-1352.doi:10.1682/jrrd.2010.02.0017.Consultat el 2025-07-31.
Bibliografia
- Donald Loritz: How the Brain evolved Language, Oxford University Press 1999, ISBN 0-19-511874-X (hardcover), ISBN 0-19-515124-0 (paperback).
- Friederici, A.D.: «Towards a neural basis of auditory sentence processing». Trends in Cognitive Sciences, 6:78, 2002.
- Kaan, E. and Swaab, T.Y.: «The brain circuitry of syntactic comprehension». Trends in Cognitive Sciences, 6:350, 2002.
- Dronkers, N.F., Pinker, S. & Damasio, A.: «Language and the Aphasias». En: Kandel, E.R., Schwartz, J.H. & Jessel, T.M. (eds.) Principles of Neuroscience, 4.ª ed., Nova York: McGraw-Hill, 2000, 1169-1187.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro cerebral del lenguaje» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.