Gir temporal superior
El gir temporal superior és una circumvolució del cervell. És la primera circumvolució del lòbul temporal també cridada T1 abreviadament. Constituïx el llavi inferior de la cisura de Silvio i es continua cap a arrere en el gir supramarginal.[1] Conté la corfa auditiva i la seua lesió determina el trastorn cridat afàsia de Wernicke.
Història
El psiquiatra Wernicke en 1874, va associar el terç posterior del gir temporal superior esquerre en la comprensió del llenguage oral; va descriure lo que més vesprada es denominaria afàsia sensorial.
Para Luria en 1977 existien
centres, organisats en "sistemes de zones"
que treballaven armónicament, cada una eixercint un paper dins del sistema funcional complex, situades en àrees diferents i distants.
Anatomia
El lòbul temporal superior presenta una porció silviana i una atra lateral extra-silviana.
La porció intra-silviana correspon a la superfície del pla temporal superior.
Allí es troben els girs temporals transversos anterior i posterior (o de Heschl), que solament en un a dos terços del sector medial d'estos girs, alberguen la corfa auditiva primària i que es corresponen en les àrees 41 i 42 de Brodmann.
La porció extra-silviana lateral del gir temporal superior, en els seus dos terços laterals i cabals alberga l'àrea 22, coneguda com a àrea de Wernicke.
Referències
- ↑ Diccionari Enciclopèdic Ilustrat de Medicina Dorland. 1996. McGraw-Hill - Interamericana d'Espanya. Vol. 2. ISBN 84-7615-984-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Giro temporal superior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.