Central termoelèctrica solar
Una central termoelèctrica solar o central termosolar és una instalació industrial en la que, a partir del calfament d'un decorregut per mig de radiació solar i el seu us en un cicle termodinàmic convencional, es produïx la potència necessària per a moure un alternador per a generació d'energia elèctrica com en una central termoelèctrica clàssica.
Funcionament de les centrals termosolares
[editar | editar còdic]Consistix en l'aprofitament tèrmic de l'energia solar per a transferir-la i almagasenar-l'en un mig portador de calor, generalment aigua. Esta és una de les ventages de la tecnologia CSP, l'almagasenament tèrmic. La tecnologia més comunament utilisada per a almagasenar esta energia són les sales foses (nitrats) d'almagasenament tèrmic. La composició d'estes sales és variable, sent la més utilisada la mescla de nitrat de potassi, nitrat de sodi i últimament s'ha incorporat el nitrat de calcio.
Instructivamente, és necessari concentrar la radiació solar per a que es puguen alcançar temperatures elevades, de 300 °C fins a 1000 °C, i obtindre aixina un rendiment acceptable en el cicle termodinàmic, que no es podria obtindre en temperatures més baixes. La captació i concentració dels rajos solars es fan per mig d'espills en orientació automàtica que apunten a una torre central a on es calfa el decorregut, o en mecanismes més chicotets de geometria parabòlica. El conjunt de la superfície reflectante i el seu dispositiu d'orientació es denomina heliostato.
Els decorreguts i cicles termodinàmics triats en les configuracions experimentals que s'han ensajat, aixina com els motors que impliquen, són variats, i van des del cicle Rankine (centrals nuclears, tèrmiques de carbó) fins al cicle Brayton (centrals de gas natural) passant per moltes atres varietats com el motor Stirling, sent les més utilisades les que combinen l'energia termosolar en el gas natural. Encara que generalment s'ampra aigua com a decorregut en el cicle termodinàmic, actualment hi ha en desenroll mescles de diòxit de carbono supercríticas que podrien proporcionar un major rendiment.[1]
Potència instalada en el món
[editar | editar còdic]En la taula a continuació es mostra el detall de la potència instalada per països a finals de 2021. Espanya és actualment líder mundial en esta tecnologia:
| País o Regió | Total 2005 |
Total 2006 |
Total 2007 |
Total 2008 |
Total 2009 |
Total 2010 |
Total 2011 |
Total 2012 |
Total 2013 |
Total 2014 |
Total 2015 |
Total 2016 |
Total 2017 |
Total 2018 |
Total 2019 |
Total 2020 |
Total 2021 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Total mundial | 354 | 355 | 449 | 484 | 663 | 969 | 1598 | 2553 | 3425 | 4335 | 4705 | 4815 | 4915 | 5465 | 6451 | 6690 | 6800[3] | |
| [[Image:Plantilla:Bandera/UE|border|20px|UE]] Unió Europea | 0 | 0 | 11 | 62 | 384 | 638 | 1108 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | |
| [[Archiu: |
20px|Espanya]] Espanya | 0 | 0 | 11 | 61 | 382 | 632 | 1102 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 2300 | 2300 | 2300 | 2300 | 2300 |
| Erro al crear miniatura: Estats Units | 354 | 355 | 427 | 432 | 512 | 517 | 517 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 1738 | 1738 | ||||
| [[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]] China | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 23 | 238 | 438 | 538 | 538 | |
| [[Image:Plantilla:Bandera/Suràfrica|border|20px|Suràfrica]] Suràfrica | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 300 | 400 | ||||
 Marroc
|
0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 20 | 20 | s.d. | s.d. | 160 | s.d. | s.d. | 180 | 380 | ||||
| [[Image:Plantilla:Bandera/Índia|border|20px|Índia]] Índia | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 225 | 225 | ||||
| Erro al crear miniatura: Emirats Àraps Units | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 100 | 100 | ||||
| Erro al crear miniatura: Aràbia Saudita | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 50 | ||||
 Argèlia
|
0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 25 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 25 | 25 | ||||
| [[Image:Plantilla:Bandera/Egipte|border|20px|Egipte]] Egipte | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 20 | 20 | 20 | 20 | 20 | 20 | 20 | 20 | ||||
| [[Image:Plantilla:Bandera/Iran|border|20px|Iran]] Iran | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 17 | 17 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | ||||
| [[Image:Plantilla:Bandera/Austràlia|border|20px|Austràlia]] Austràlia | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 12 | 12 | ||||
| Erro al crear miniatura: Tailàndia | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 5 | 5 | ||||
| [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] Itàlia | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 4.7 | 4.7 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | ||||
| Erro al crear miniatura: Alemània | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 1.5 | 1.5 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Applied Sciences.10(15)
- 5049.ISSN 2076-3417.doi:10.3390/app10155049.Consultat el 2022-12-22.
- ↑ Plantilla:Cite
- ↑ «Blue Book of Chinenca's Concentrating Solar Power Industry, 2021».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central termoeléctrica solar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.