Central tèrmica de Sabón

La central tèrmica de Sabón es troba en el polígon industrial de Sabón en el municipi d'Arteijo (La Corunya) en Espanya. Estava integrada per dos unitats, l'antiga de fueloil de 480 MW i una atra de cicle combinat en una potència de 400 MW que va escomençar a funcionar en l'any 2008. És propietat de l'empresa Naturgy.
Està situada a una altitut de 30 m s. n. m. sobre el nivell de la mar, llimitada al nort per Punta Cancela i la població de Rañobre, a l'est pel embassament de Rosadoiro, al sur pel polígon industrial de Sabón i a l'oest per la plaja de l'Alba.[1]
La central de fuel constava de dos grups, el grup I de 120 MW i el II de 350 MW, que varen iniciar les seues operacions el 20 d'abril de 1972 i l'1 d'abril de 1975, respectivament.[1] Abdós varen ser donats de baixa en decembre de 2011 i posteriorment desmantellats.[2]
Història
La C.T. de Sabón va iniciar la seua activitat en 1972 en dos grups de producció d'energia elèctrica que utilisaven el fuelóleo com a combustible principal. GAS NATURAL FENOSA va solicitar en 2010 el tancament dels dos grups de fuelóleo de la central tèrmica que, en 40 anys d'antiguetat, havien agotat la seua vida útil. En 2008 va escomençar a funcionar el grup de cicle combinat, que opera en gas natural, en una potència de 400 MW.
La primera pedra de la central de cicle combinat de gas de Sabón, construïda per Unión Fenosa, va ser colocada en juny de 2006. L'inversió estimada per a la construcció, desenroll i posada en marcha alcançava els 221,3 millons d'euros i s'estimava la seua posada en marcha en novembre de 2007. L'emplaçament va ser elegit per la seua proximitat a la planta de regasificació de Mugardos, la seua fàcil conexió a la ret de gasoductes i a la ret elèctrica, i per la seua rodalia a Punta Langosteira.[3]
El proyecte afirmava reduir el consum d'aigua en un 35 per cent respecte de les necessitats d'una central tèrmica convencional.[3] Aixina i tot, la central consumix un cabal de 263306 m3/any procedent de la ret d'abastiment municipal, ascendint el cabal abocat d'aigües industrials a 101258 m3/any.[4]
Sabón consumix 181522 t/any de gas natural i cantitats menors de fuelóleo (3575 t/any) i gasoil (68 t/any). Per la seua banda, el consum d'energia elèctrica ascendix a 6999 MWh/any.[4]
Els principals contaminants atmosfèrics són: Diòxit de carbono 511000 t/any (2009), Òxit nitroso 39.5 t/any (2008), amoníac 27400 t/any (2009), Òxits de nitrogen 219 t/any (2009), Òxits de sofre 1500 t/any (2008), Arsènic i composts 34,4 kg/any (2008), Cadmi i composts 68.8 kg/any (2008), Cromo i composts 236 kg/any (2008), Mercurio i composts 40.6 kg/any (2009) i Níquel i els seus composts 125 kg/any (2009).[4] El seu fumeral de 200 metros d'altura és, despuix del fumeral de 356 metros de la central tèrmica d'As Pontes, la construcció més alta de Galícia.[5]
Ya aprovats els permissos per a montar sobre lo que era la tèrmica un segon cicle combinat, en maig de 2009 el grup Gas Natural-Unión Fenosa es va propondre la venda de la central.
No obstant l'operació no es va concretar i la companyia va descartar la conversió de la vella central. En octubre de 2010 el govern va autorisar a Gas Natural-Unión Fenosa a tancar els grups I i II de la central tèrmica de Sabón, concedint un terme de dos anys per al seu desmantellament.[6] En 2019 es va completar el derrocament del fumeral[7] que duya en desús des de 2008.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Declaració ambiental, Sabón, 2006
- Archivat el 14 de maig de 2012 archivat en Wayback Machine.
- ↑ La Veu de Galícia «El fumeral de Sabón desapareixerà a finals de més.» Consultat el 30 de juny de 2020
- ↑ 3,0 3,1 Nou cicle combinat en la Corunya
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Central de Sabon, Registre Estatal d'Emissions i Fonts Contaminants
- ↑ Nota en La Veu de Galícia
- ↑ El Govern faculta a Gas Natural a tancar els cicles de fuel de la tèrmica de Sabón
- ↑ https://www.laopinioncoruna.es/gran-coruna/2020/03/07/despues-sabon/1483763.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central térmica de Sabón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.