Centaurea sagredoi
Centaurea sagredoi és una planta herbàcea perenne de la família de les asteràcees o compostes, endemisme exclusiu de la Serra dels Filabres, en la província d'Almeria, Espanya.
Descripció
Seguint la descripció del professor Gabriel Blanca López: la raïl és llenyosa i molt ramificada en la seua part superior, els brots d'uns 20 a 30 (-40) centímetros de llongitut, ramificats des de la base, erectos i de color blanc, tomentosos, lanuginosos en la seua part inferior. Les branques són divaricadas, monocéfalas, anguloso-estriadas, escábridas, espaciadamente foliosas fins a la cabezuela. Les fulles verdes en abdós cares, les basals en roseta, d'uns 6 a 8 centímetros de llongitut, blanc tomentosas, largamente pecioladas i obovado-oblongas, de casi sanceres a pinnatisectas, en segment terminal lanceolado, major que els laterals, sinuado-dentado; els fulls caulinares són més menudes, sésils, decreixent de tamany a mida que ascendix, inferiors pinnatisectas, les mijanes trífidas i les superiors lanceolado-lineares, sanceres, tots els fulls són mucronadas. Les cabezuelas són terminals i solitàries, menudes, erectes, d'entre 12 i 15 milímetros de diàmetro durant l'antesis. Involucre ovoideo-globoso, glabro, escates en 5 nervis, les exteriors i miges en apèndix marró obscur anchamente triangular, pectinado-ciliat, terminat en espina recurvada de 3 o 4 mm de llarga, membranáceo-alado, en 6 a 8 cilios laterals cada una; les ales membranosas decurrentes casi fins a la base de les escates; escates internes lineares en apèndix obovado diàfan-membranoso, largamente decurrentes casi fins a la base. Flors en inflorescència, tubulars, insertades en un capítul d'uns 15 milímetros de diàmetro en bràctees, corola de color blanc violàceu en la base i morat o púrpura en el cim. Els fruts en forma d'aquenio d'uns 5 milímetros de llarc, lineares, estriados, pubescentes, en vilano paleàceu d'entre 1 i 2 milímetros.[1]
Florix entre maig i juny.
Distribució i hàbitat
És un endemisme exclusiu de la Serra dels Filabres (descrita entre Bacares i Serre) i el port de la Ragua en Serra Nevada, en la província d'Almeria, Espanya.
Viu en llocs de les serres almeriense de poca vegetació, sols esquistosos, bàsics, a partir dels 1.500 metros d'altitut sobre el nivell del mar.
Taxonomia
Centaurea sagredoi va ser descrita per Gabriel Blanca i publicat en Anals del Jardí Botànic de Madrit 36: 145. 1979[1980].[2]
- Etimologia
Centaurea: nom genèric que procedix del grec kentauros, hòmens que coneixien les propietats de les plantes medicinals.
sagredoi, epítet genitiu del llatí, “de sagredo”, dedicada al botànic estudiós de la flora d'Almeria, Rufino Sagredo Arnáiz pel professor Gabriel Blanca.[3]
- Citologia
Número de cromosomes de Centaurea sagredoi (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: 2n=18[4]
- Subespècies
Es distinguixen dos subespècies de la Centaurea sagredoi:
- Sinonímia
- Acosta sagredoi (Blanca) Fern.Casas & Susanna[6]
Referències
- ↑ Dos Tàxons nous del gènero Centaurea L.
- ↑ «Centaurea sagredoi». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 d'agost de 2012.
- ↑ Almeria Natural
- ↑ Dos tàxons nous del gènero Centaurea L. Blanca López, G. (1980) Anals Jard. Bot. Madrit 36: 143-152
- ↑ Sobre algunes centaureas del sur d'Espanya
- Archivat el 2 de abril de 2010 archivat en Wayback Machine. per Gabriel Blanca, 1984
- ↑ Centaurea sagredoi en PlantList
Bibliografia
- Blanca López, Gabriel. “Anals Jardí Botànic de Madrit 36: 144, 21 de juny de 1979
Enllaços externs
- Flora d'Almeria Luis Posades Fernández
- Anals Jardí Botànic de Madrit
- AlmeriNatura
- seua.html Universitat de Granada Holotip
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centaurea sagredoi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.