Centaurea eriophora

Centaurea eriophora (Centaurea eriophora)

Centaurea eriophora és una espècie de planta perenne pertanyent a la família de les asteràcees.

Descripció

És una planta anual. Els brots alcancen un tamany de 15-70 cm d'altura, erectos, alados, en branques divaricadas en la mitat superior, generalment cano-aracnoideus. Fulls decurrentes, cano-aracnoideas, rara volta subglabras; les inferiors oblanceoladas, de sanceres a pinnatífidas; les superiors lineares o linear-lanceoladas. Capítuls en fulls involucrantes, solitaris, terminals, a voltes axilars en la mitat inferior del talle. Involucre de 20 x 20 mm, subgloboso, blanc-aracnoideu. Bràctees externes i miges ovado-elíptiques; apèndix de 13-19 mm, lanceolado, espinós, no decurrente, generalment pardo o purpúreo, en 4-6 espines laterals de fins a 5 mm en la mitat inferior. Flores hermafrodites, amatillas, en tubo de 9-10 mm i llim de 7,5-8 mm. Aquenios de c. 4 x 2,4 mm, ovoideos, llaugerament comprimits, escassament vilosos, generalment negre-lluents; fil cárpico lateral, cóncau, glabro. Vilano de 6-8 mm, escábrido, negrenc. Florix i fructifica de (abril) maig a juny.

Distribució i hàbitat

Es troba en pasturages i xares sobre sols bàsics en Espanya en Els Alcores, Llitoral onubense, Campiña Baixa, Campiña Alta. Subbética. En el sur de Portugal (Algarve), Nort d'Àfrica (Argèlia, Marroc), Macaronesia (Canàries.

Taxonomia

Centaurea eriophora va ser descrita per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum 916. 1753.

Citologia

Número de cromosomes de Centaurea eriophora (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: 2n=24

Etimologia

Centaurea: nom genèric que procedix del Grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

eriophora: epítet latino que significa "lanosa".

Sinonímia

• Calcitrapa eriophora (L.) Moench
• Cyanus eriophorus Gaertn.
• Eriopha eriopha Hill
• Jacea pratensis Lam.

Noms comuns

Castellà: penca enmarañado, penca lanudo.