Anar al contingut

Caulonia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Caulonia (Kaulonia en dialecto grecocalabrés) és una comuna italiana de 7.407 habitants de la Província de Reggio Calàbria en Calàbria i, ademés, el nom d'una antiga ciutat grega propenca.

El municipi comprén Caulonia Centre Storico (cridat coloquialmente Caulonia Superiore) i Caulonia Marina.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 7797 10 224 8486 9152 10 756 13 838 12 607 12 004 13 004 10 998 10 080 8281 8259 7756
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Història

Antigüedad

Artícul principal → Caulonia (antigua ciudad).
Moneda de Caulonia, c. 475-450 a. C.
Restos de un templo.

Caulonia (griego Καυλωνία, Kaulònia, latín Caulonia) va ser una ciutat de la costa este de Brucio entre Locri i el golf de Scyllacium.

Va ser una colonia griega d'orige aqueo que Pausanias diu que va ser fundada per Tifó de Egio, pero Esteban de Bizancio diu que va ser colónia de Crotona. El seu nom original va ser Aulonia perque estava situada en una vall profunda (grec aulon), pero immediatament va prendre el de Caulonia ya que és l'únic nom que apareix en les monedes.

Caulonia, Crotona i Síbaris varen formar una Lliga en el temple de Zeus Homorios com a lloc comú de reunió, pero la lliga no va durar.

Va sofrir desórdens despuix de l'expulsió dels pitagóricos de Crotona i durant un temps va haver allí conflictes civils. Es diu que el mateix Pitágoras va buscar refugi en la ciutat en ser expulsat de Crotona.

No es torna a parlar d'ella fins a l'época en que Dionisio I de Siracusa (389 a. C.) va invadir la Magna Grecia i va sitiar Caulonia. Atres ciutats de la Magna Grècia varen ser en la seua ajuda encapçalades per Crotona, pero varen ser derrotades per Dionisio en el río Heloros o Heleporos, i la ciutat es va haver de rendir. Els seus habitants varen ser duts a Siracusa i el seu territori entregat als aliats de Dionisio (la ciutat de Locros). Els nous amos varen enviar colon i va ser una ciutat de segon orde.

Quan Dion va desembarcar en Sicília, Dionisio II de Siracusa estava estacionat en Caulonia en una flota. Durant la guerra entre Pirro de Epiro i Roma, la ciutat va ser ocupada per mercenarios romans i destruïda. Els seus habitants varen fugir a Sicília.

Durant la segunda guerra púnica va tornar a ser habitada i es va fer partidària de Aníbal. Roma i auxiliars de Rhegium varen tractar d'ocupar-la, pero Aníbal va aplegar a temps i va alçar el asedio. No se sap quàn va caure en mans dels romanos, si ben va ser, llògicament, quan el restant del Bruttium, i segurament va ser castigada com atres ciutats, i provablement va quedar deserta.

Edad Media

Castelvetere, nom de Caulonia, sembla ser d'orige bizantí o tardorromano.

Feudatarios de Castelvetere de 1200 a 1479[1]

  • Galvano Lancia (c. 1262-1268)
  • Matteo De Hyeres (c. 1269-1271)
  • Scarano de Taranto (1271-C.1278)
  • Ancel De Chevreuse (i. 1278 -……)
  • Hervè De Chevreuse, tal volta fill (.... - 1283)
  • III Ruffo de Calàbria comte de Catanzaro (c. 1331 + 1340)
  • Antonello Ruffo vaig donar Calàbria, fill, conte de Catanzaro (1340+1377)
  • Nicolò Ruffo de Calàbria, fill, comtesa de Catanzaro i marquesa de Cotrone (1377 †c. 1434)
  • Giovannella Ruffo de Calàbria, filla, comtesa de Catanzaro, (1434-†1435)
  • Enrichetta Ruffo de Calàbria, germana, comtesa de Catanzaro, esposa d'Antonio Centelles Ventimiglia, comte de Catanzaro (casat 1441, depost 1445)
  • Regio Governatore Galeotto Baldaxi (entre 1445 i 1462)
  • Antonio Centelles Ventimiglia, antedicho, restablit en 1462, depost en 1466.
  • Regio Governatore Giacomo Carafa (c. 1466-1479)

Edad Moderna

A partir de finals del XV la família nobiliaria de Carafa poseyeó el territori de Caulonia.

Barons i marquesos de Castelvetere de 1479 al 1806[1]

Dominio de los Carafa (1479-1806)
  • Giacomo Carafa predetto, ORD baró de Castelvetere (7/5/1479-†8/6/1489)
  • Vincenzo Carafa figlio, baró de Castelvetere i ORD comte de Grotteria (1489-†5/9/1526)
  • Giovanbattista Carafa fill, comte de Grotteria i ORD marqués de Castelvetere (5/6/1530-†17/XII/1552)
  • Geronimo Carafa, fill, 2.º marqués (1552-†28/8/1570)
  • Fabrizio Carafa, FIGLIO, ORD marqués i ORD príncip de Roccella, des de 24/3/1594 (1570-†6/9/1629)
  • Geronimo II Carafa, fill, 4.º marqués (1629-†22/X/1652)
  • Fabrizio II Carafa, fill, 5.° marqués (1652-†24/2/1671)
  • Carlo Maria Carafa Branciforte, fill, 60.º marqués (1671-†1/7/1695)
  • Giulia Carafa Branciforte, germana, 60.ª marquesa (1695-†4/XII/1703)
De 1703 a 1707
  • Vincenzo Carafa, 3.º duc de Bruzzano, reconegut hereu de la casa de Roccella el 3 de juny de 1707. 7.º marqués de Castelvetere (1707-+26/4/1726)
  • Gennaro M. Carafa Cantelmo Stuart, fill, 9.° marqués (1726-†31/10/1767)
  • Vincenzo Carafa Cantelmo Stuart, fill, 10.° marqués (1767-†20/3/1814)

Edad Contemporánea

Titulars a partir de 1806[1]

  • Gennaro Carafa Cantelmo Stuart, fill del precedent, XI° marqués de Castelvetere (1814-†l0/11/1851)
  • Vincenzo Carafa Cantelmo Stuart, fill, XII° marqués (1851-†19/7/1879)
  • Gennaro Carafa Cantelmo Stuart, fill, XIII° marqués (1879-†24/9/1903)
  • Luigi Carafa Cantelmo Stuart, germà de l'anterior, comte de Grotteria, XIV° marqués (1903-† 7/5/1913)
  • Vincenzo Carafa Cantelmo Stuart, fill, XV° marqués (1913-†16/10/1918)
  • Gennaro Carafa Cantelmo Stuart, fill, XVI° marqués (1918-†1982)
  • Gregorio Carafa Cantelmo Stuart, nebot, n. 1945 domiciliat en Milán, i actual XVII° marqués de Castelvetere.

Reino de Italia

En 1863, dos anys despuix del naiximent del Reino de Italia, la comuna de Castelvetere va canviar el seu nom a Caulonia, en honor de l'antiga colónia grega de Caulonia, que se sap que estava ent els rius Amusa i Allaro. Despuix d'uns pocs decenis, l'arqueòlec Paolo Orsi va trobar l'exacta ubicació de l'antiga ciutat grega en Punta Stilo, en la comuna de Monasterace.

República roja de Caulonia

Panorámica de Caulonia.

El 6 de març de 1945, va nàixer baix el liderage de l'alcalde de Caulonia, Pasquale Cavallaro, docent inscrit en 1943 en el Partido Comunista Italiano, la cridada Repubblica Rossa vaig donar Caulonia, de brevíssima duració. Varen brotar protestes i tumults dels llauradors subjectes als propietaris de les terres. La purna va botar en l'arrest de Ercole Cavallaro, fill de l'alcalde, acusat de furtar a un noble. El tumult es va estendre en poc temps a les comunas limítrofs, encara que a penes va durar cinc dies, des del 9 de març ya estava controlada. En aquell breu lapsus de temps, els agricultors, els líders del tumult, en repetides ocasions varen proclamar la república i varen establir un eixèrcit i un tribunal populars. Inicialment, el tumult va ser recolzat per PCI local; i despuix, despuix de l'assessinat del sacerdot Ilario Bava i del retor Amato Gennaro, els insurgents es varen trobar aïllats i varen ser desarmats ràpidament. El 15 d'abril de 1945 Cavallaro va dimitir del seu càrrec d'alcalde.

Tots els participants en la sublevació varen ser acusats davant el tribunal de Locri de formació bandes armades, d'extorsió, de violència, d'usurpació privada de funcions públiques i d'homicidi.

Huitanta persones varen ser colpejades en la presó i dos varen morir a causa de la tortura.[2][3]

República italiana

El 2 de juny de 1946 els cauloniesi varen votar en un referéndum per a elegir entre república i monarquía. Els resultats varen ser 2733 a favor de la monarquia i 1343 a favor de la república.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Caulonia vaig donar Gustavo Cannizzaro, Caulonia 2000
  2. ↑ donar-caulonia-uninsurrezione-vaig donar-casa-nostra/ Li 4 giornate della “Repubblica Rossa vaig donar Caulonia”: un’insurrezione vaig donar casa nostra, LiberaReggio.org
  3. ↑ La «Repubblica» vaig donar Caulonia vaig donar Vito Teti, Laltracalabria.it
  4. ↑ Caulonia: 40 anys d'història (en italià)

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Caulonia&oldid=1558917»