Caudipteryx
Caudipteryx (gr. "coa emplumada") és un gènero en dos espècies conegudes de dinosauris terópodos caudiptéridos, que varen viure a principis del periodo Cretácico, fa aproximadament 125 millons d'anys, en el Barremiense, en lo que hui és Àsia. Dos espècies han segut descrites, Caudipteryx zoui l'espècie tipo, en 1998,[1] i Caudipteryx dongi, en 2000.[2] Abdós presenten plomas i són molt semblades a aus en la seua apariència general.[1] Els fòssils de Caudipteryx varen ser descoberts en la Formació Yixian de l'àrea de Sihetun en la província de Liaoning norest de China en 1997. Caudipteryx tenia una curta i terminada en palmito, coa en poques vèrtebres, com en pardals i un atre oviraptorosauriano S. Tenia una pelvis i un muscle primitiu, i detalls primitius en el cràneu, en el quadrat-yugal, escamoso, el quadrat, yugales, i finestra de la mandíbula, galta, quijada, i articulació mandibular. Té un esquelet de la mà en un tercer dit reduït, com el dels pardals primitius i del oviraptórido Ajancingenia.
Descripció
[editar | editar còdic]
Caudipteryx, com atres manirraptores, presenta una interessant mescla de característiques d'au i de reptil.[3] En general, les 2 espècies de Caudipterix aplegaven a medir fins a un metro de llongitut i 0,7 d'altura i a pesar entre 6 i 7 quilograms, lo mateix que un gran pavo real. Les característiques del cràneu, braçs i caderas nos indiquen que va ser un terópodo alvançat, no obstant posseïa un recobriment complet de plomes, inclosos braços similars a ales i una elaborada coa de palmito.[1] Les característiques anatòmiques d'este dinosauri eren molt notables. Este celurosaurio posseïa un pico fort, coa i braços emplumados, cràneu menut, esquelet llauger i llarcs dits en garres filudas.[3]
Caudipteryx posseïx un cràneu cúbic en la regió anterior als ulls acurtada. Les obertures nassals elíptiques eren més grans que la finestra anteroorbital, una característica de les aus modernes. Les quijadas en una estructura en forma de pico i en l'extrem del hocico es conservaven solament quatre dents incisives de la mandíbula superior. Les corones dentals eren com a agulles en les raïls de les dents cinc voltes més amples que la part visible de les dents.[4][1] Tenia un tronc compacte, cames llargues i era provablement un corredor ràpit. Caudipteryx tenia 12 vèrtebres cervicals, 9 vèrtebres dorsals i 22 vèrtebres de la coa. Les costelles tenen extensions de gancho, una atra característica característica de les aus.[5]
La coa era curta i constituïa solament una quarta part de la llongitut del cos. Els braços eren prims i la mà mostrava 3 dits, sent el primer metatarsiano solament el 40% més llarc que el segon. El tercer dit es va reduir i va mostrar solament dos falanges, faltant el ungual, l'os de la garra. La cavitat de l'articulació de la cadera, acetàbul, era gran i casi un quarto de la llongitut del ilion. En el cas de les aus, l'acetàbul és solament el 11% de la llongitut del ilion. Les pates atrasseres eren primes i més del doble de llargues que els braços, els ossos metatarsianos s'allargaven.[1]
En les mans tenia plomes simètriques, estes tenien barbes i raquis i que varen medir entre 15-20 centímetros. Estes plomes primàries, es colocaven en forma d'una vela a lo llarc del dit dos, com en aus i atres manirraptores. No hi ha fòssils de plomes secundàries en Caudipteryx que s'unien al braç com en dromeosáuridos, Archaeopteryx i aus modernes.[3] Estes no es presentaven o no es varen preservar. Un palmito de plomes adicionals es va presentar en l'extrem de la coa curta. La mostra de l'holotip mostra onze plomes de coa llargues en el costat esquerre de la coa, que provablement es aparearon en atres onze plomes en l'atre costat de la coa. Les plomes són similars en contorn a les plomes oscilantes de les aus modernes, consistixen en una bandera de plomes feta d'un raquis en un vexilo de barbes i barbilas entrellaçades. Lo curt i la simetria de les plomes, junt en lo curt dels braços sobre el tamany de cos, indiquen que Caudipteryx no podia volar.
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]Els fòssilés de Caudipterix han segut trobats en sediment de lo que solia ser un llac en Liaoning, província de China. Els restants es varen trobar en l'àrea de Sihetun prop de la ciutat de Beipiao, en el membre Jiulongsong de la formació Chaomidianzi, part del grup Jehol. Açò subyacer a la Formació Yixian, l'edat de la qual s'ha determinat que és del Jurásico Superior al Cretácico inferior.[1] Este gènero va ser nomenat i identificat per Philip Currie, Ji Qiang, Mark Norell i Ji Shuan basandoce en el holotip NGMC 97-4-A, un esquelet en plomes i el paratipo NGMC 97-9-A. Dos espècies han segut descrites, la primera C. zoui, en 1998 és considerada l'espècie tipo[1] i C. dongi, basat en IVPP V.12344, un esquelet parcial d'un individu incomplet en extremitats anteriors casi completes, extremitats posteriors, pelvis i impressions de plomes va ser trobat en Zhangjiagou, Sihetun, en 2000.[2] El fòssil va ser recolectat en l'estiu boreal de 1998 per l'equip de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropología de l'Acadèmia de Ciències China. L'espècimen procedix de la formació Yixian en la localitat de Zhangjiagou a uns 3 quilómetros del famós lloc de Bepiao, província de Liaoning en el Noreste de China. És un esquelet casi complet en impressions de plomes i millor articulat que els dos eixemplars de C. Zoui[2]
El descobriment de Caudipteryx va dur a uns dels majors estudis de les relacions entre les aus i els dinosauris. Este debat va aplegar a vàries conclusions que es poden resumir en estos punts: Caudipteryx és un membre d'Oviraptorosauria, o un au, o abdós, i les aus poden ser o no dinosauris. Degut a que Caudipteryx posseïx indiscutibles plomes penaceas, com les aus modernes, i degut a que molts anàlisis cladísticos ho consideren un dinosauri no aviano, ovirráptorido, i proveïx a temps de la seua descripció una de les proves més fortes que les aus descendixen de dinosauris. Lawrence Witmer va dir:
«La presència d'indiscutibles plomes en un indiscutible terópodo no aviano va tindre la força d'una bomba atòmica, eliminant qualsevol dubte sobre les relacions entre les aus i els terópodos.»[4]}
No obstant, no tots els científics recolzen la teoria que Caudipteryx és indiscutiblement no aviano, i alguns dubten del consens entre els paleontòlecs com Alan Feduccia, que s'opon que les aus són terópodos i Caudipteryx és un au no voladora no relacionada en els dinosauris.[6] Jones et al. en 2000 varen trobar que Caudipteryx és un au per comparacions matemàtiques en les proporcions del cos entre aus no voladores i terópodos no avianos. Dyke and Norell, en 2005, varen criticar estos anàlisis i per la seua banda varen obtindre els resultats oposts.[7][8] Atres investigadors com Zhou, que no participen en el debat en l'orige de les aus, considera que les relacions de Caudipteryx són debatibles.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Ji, Q., Currie, P.J., Norell, M.A., and Ji, S. (1998). "Two feathered dinosaurs from northeastern China." Nature, 393(6687): 753–761. doi:10.1038/31635PDF fulltext
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Zhou, Z., and Wang, X. (2000). "A new species of Caudipteryx from the Yixian Formation of Liaoning, northeast China." Vertebrata Palasiatica, 38(2): 113-130. PDF fulltext
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Witmer, L.M. (2005). “The Debat on Avian Ancestry; Phylogeny, Function and Fossils”, Mesozoic Birds: Above the Heads of Dinosaurs: 3–30. ISBN 0-520-20094-2
- ↑ 4,0 4,1 Witmer, L. M.. (2002). The Debat on Avian Ancestry; Phylogeny, Function and Fossils. In: Luis M. Chiappe, Lawrence M. Witmer (Hrsg.): Mesozoic Birds. Above the Heads of Dinosaurs. University of Califòrnia Press, Berkeley CA o. a., ISBN 0-520-20094-2, S. 3–30.
- ↑ Zhou, Z.; Hou, L. (2002) The Discovery and Study of Mesozoic Birds in China. In: Luis M. Chiappe, Lawrence M. Witmer (Hrsg.): Mesozoic Birds. Above the Heads of Dinosaurs. University of Califòrnia Press, Berkeley CA o. a., ISBN 0-520-20094-2, S. 160–183.
- ↑ Feduccia, A. (1999). The Origin and Evolution of Birds. 420 pp. Yale University Press, New Haven. ISBN 0-300-07861-7.
- ↑ PDF [1] archivat en Wayback Machine.Supplementary information
- ↑ Dyke, G.J., and Norell, M.A. (2005). "Caudipteryx as a senar-avialan theropod rather than a flightless bird." Acta Palaeontologica Polonica, 50(1): 101-116 PDF fulltext
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caudipteryx» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.