Catedral de Sant Joan Batista (Pskov)
La catedral de Sant Joan Batista (en ruso: Собор Иоанна Предтечи) és una iglésia ortodoxa russa situada en la ciutat russa de Pskov. Es troba en el marge esquerra del riu Velíkaya (en el districte de Zavelichie), front al Kremlin de Pskov. Construïda en el territori de l'ara desaparegut monasteri de Juan el Batiste del XII. Durant varis sigles, va ser lloc d'enterrament de les princeses de Pskov. Des de 2007, la catedral ha servit com a part en Pskov del monasteri suburbà de Krypetsk. En 2019 va ser inscrita per l'UNESCO en el Patrimoni de l'Humanitat, part del conjunt «Iglésies de l'escola d'arquitectura de Pskov».[1]

Es tracta d'un temple de pedra de sis pilars interiors i tres àbsits en tres cúpules en forma de caixco, cobertes en mosaic. L'edifici té proporcions achaparradas, sembla arraïlat en el sol (per l'aument de la capa vegetal de la seua entorn en 1,5 metros). La simplicitat de la construcció destaca per l'absència casi completa de decoració en la frontera.
Datació
La qüestió de la data de la catedral va donar lloc a moltes controvèrsia.[3] Els investigadors del XIX - principis del XX, creïen que el fundador de l'iglésia de pedra en nom de Juan Batiste en Pskov va ser enterrat allí: la princesa Eufrosina de Pskov (en el monacato en el nom de Eufrasia). Els investigadors posteriors han negat esta versió i han atribuït el temps de construcció d'un temple cap als anys 1120-1130. El possible fundador d'un monasteri era la viuda del príncip Vsévolod de Pskov.[4]
G.V. Alferova (1958) ha demostrat la gran afinitat arquitectònica de l'edifici de Sant Joan Batiste en un atre temple de Pskov, la catedral de la Transfiguración del monasteri Mirozhski, i ha datat abdós edificacions en una única época, havent datat l'iglésia principal del monasteri del Mirozha en els anys 1137-1138.[5]
Yu. P. Spegalski va considerar insolvents les dates propostes, senyalant l'interior inexplorado de la construcció. Despuix de realisar un estudi arqueològic del temple en 1964, V. D. Beletski va sugerir que per analogia en l'iglésia de Pskov de Dmitri Solunski, el monument va ser construït entre els anys 1119-1139. P. N. Maximov va atribuir la fàbrica de la catedral a finals del XII, indicant la seua mida, d'un menor número de finestres, no localisades en files rítmiques,[3] A.I. Komech (m. 2007) es va referir al temps de l'aparició de l'edificació en els anys 1137-1142.[6]
С. P. Mijáilov va supondre que el model per a la construcció del temple de Sant Joan, podria ser la catedral de la Natividad de Nóvgorod del Monasteri de Sant Antonio, que tenia una solució figurativa, una frontera, una disposició i un interior similars. Estes dos també tenen les dimensions principals molt propenques. Aixina, la llongitut de les portes occidentals cap a «lloc de montanya» en la de Juan Bautista medixen 16,4 m, i en la de la Natividad 16,5 m d'esgambi de l'espai interior, sobre 10,3 m idèntica l'esgambi de les naus laterals.[2] Sobre l'iglésia de la Natividad del Monasteri de Antoniev com una possible mostra directa de la catedral de Sant Joan Batista de Pskov també es va referir A. I. Komech.[7]
Història
Es desconeix la data de construcció de la catedral de Juan el Batiste. Segons la llegenda, el monasteri de Juan va ser fundat per l'esposa del príncip Pskov Yaroslav Vladimirovich, Efrosina Rogvolodovna. La princesa, en el monacato de Eufrasia, supostament va ser la primera abadeixa del monasteri. La catedral va ser mencionada per primera volta en els anals en l'any 1243.[8] L'arquitecte S.P.Mikhailov va sugerir que la catedral va ser construïda per orde de Vsévolod de Pskov poc despuix de la construcció de l'Iglésia de Sant Joan Batista de Nóvgorod.. Formes arquitectòniques i la coincidència casi completa dels tamanys de les rajoles de les dos iglésies (en Pskov - 4.5–5.5 × 22–25 × 34.5–36 cm, i en Nóvgorod - 5–5.5 × 22– 24 × 35–36 cm).[9] En 1243, Eufrasia va ser assessinada en Livonia i enterrada en la catedral de Sant Joan. Llavors, els registres clericals del XIX varen informar que «... l'iglésia va ser construïda en l'estiu de 1247 per la princesa Eufrasia, tia del noble príncip Dovmont». El temple es menciona en els anals de l'any 1433, quan va haver un gran incendi en Pskov: «... I més allà del riu en els monasteris de Sant Joan, l'iglésia en fòc es va omplir de llampades en l'obscuritat i els icons es varen enfosquir ...».[4]
En els sigles XVI-XVII, el Monasteri de Sant Joan, va ser mencionat repetidament. Molts monarques varen ser contribuents al monasteri. Després, en 1510, el Gran Duc Basilio III de Moscou va otorgar al monasteri un certificat d'inaccessible, que posteriorment va ser confirmat pels sars Fedor Ivanovich, Mikhail Fedorovich i Alexei Mikhailovich. En 1615, el monasteri va ser pres per les tropes del rei suec Gustavo Adolfo, que intentava capturar Pskov. En 1693, el monasteri posseïa 64 llauradors i agricultors. En 1743, el monasteri va caure en decadència: cinc monges vivien en ell. Una descripció detallada del monasteri es remonta a 1763: «l'Iglésia de la Natividad de Juan el Batiste és freda, de pedra, de tres cúpules en un campanar de pedra, en el que penjaven dos campanes grans i dos menudes. En ella hi ha una iglésia càlida de costat a costat, d'una cúpula, també de pedra, en nom de Sant Andrés. Els edificis restants del monasteri, en l'excepció dels cellers de pedra, varen permanéixer de fusta».[10]
A principis del XIX, la reconstrucció va escomençar en el monasteri, en 1805, es va erigir una prop de pedra, es varen reconstruir edificis i celes agrícoles. En 1816, l'iconostasio va ser dorat, i el pis de taulells va substituir al d'abans de fusta. En 1840, la catedral va ser somesa a canvis importants: algunes finestres per a un millor allumenament es varen separar, mentres que unes atres (en el tambor central) es varen colocar per complet. L'interior es va distorsionar aplicant una grossa capa d'algeps a totes les estructures. En 1845, a costa del comerciant A. A. Deryabin, es va desmantellar la destartalada capella de Andreevsky i es va construir una nova en el seu lloc. En 1872, les portes reals varen ser refetes i el iconostasio va ser de nou dorat.[11]
En 1912, l'edifici es varen prendre medides per primera volta.[12] Per decret del Presidium del Comité Eixecutiu de la província de Pskov del 16 de setembre de 1923, el monasteri va ser tancat. Els edificis del monasteri varen ser transferits a la planta proletaria, la casa social estava ubicada en la nau lateral. En març de 1924, les campanes varen ser retirades de la catedral i enviades per a fondre's. A l'any següent, la catedral va ser transferida per a expandir el club social «en la condició de no violar l'estil i l'arquitectura de l'edifici». En l'estiu de 1925, es va otorgar el permís per a destruir el cementeri del monasteri.[4]
Durant la Segona Guerra Mundial la catedral va ser danyada pel fòc en 1944 durant les batalles per la lliberació de Pskov,[4] pero no de forma molt significativa. En 1946, es va portar a terme el «removiment d'enrunes i ruïnes». En 1948 es varen instalar les bases dels pilars de l'extrem occidental, es varen posar en marcha i es varen bloquejar en abrazaderas metàliques el mur occidental del temple. Despuix de desmontar l'altar lateral Andreyevsky, es varen instalar aspes en la frontera nort, de la mateixa manera que en la frontera sur. En el mur occidental, en la part central es va restaurar la finestra. Durant els anys 1948-1950 P. N. Maximov va realisar una important llabor de restauració del monument per al seu rescat i retirada de la «condició d'emergència» en la que es trobava en eixe moment. Al mateix temps, varen retocar principalment la part de la frontera de la catedral. Durant els treballs també es varen restaurar els cabezales en forma de caixco i el revestiment dels compartiment, es varen obrir totes les obertures del tambor principal i es varen arreglar les finestres de rendija en el lloc de les finestres realisades en el XIX.[12]
Despuix de la restauració de la catedral a finals dels anys 1940 i principis dels 1950, es va utilisar durant molt temps, primer com a almagasén de carbó i després com de paper d'una imprenta regional.[4] En 1978, durant els treballs de restauració en l'interior de la catedral en una caseta es va trobar un tesor de 70 objectes.[13] El 27 de decembre de 1990 l'iglésia va ser transferida a la diòcesis de Pskov, durant eixa década, es varen realisar treballs de reparació i reurbanisació del nàrtex.[4] En febrer de 2007 la catedral de Sant Joan Batista va ser transferida al monasteri de Krypetski, per a la creació del Jardí Teològic de Juan el Batiste.[14]
Referències
- ↑ Unesco. «World Heritage: 43th sessió (2019)». Consultat el 26 d'agost de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 (1982) «Исследование собора Иоанна Предтечи в Пскове», Археология и архитектура. Выпуск 172, Moscou: Наука, p. 79.
- ↑ 3,0 3,1 (1982) «Исследование собора Иоанна Предтечи в Пскове», Археология и архитектура. Выпуск 172, Moscou: Наука, p. 78.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Собор Иоанна Предтечи Ивановского монастыря». // opskove.ru. Consultat el 30 d'agost de 2016.
- ↑ (1993) Каменная летопись Пскова XII — начала XVI в., Moscou: Наука, p. 41.
- ↑ (1993) Каменная летопись Пскова XII — начала XVI в., Moscou: Наука, p. 43.
- ↑ (1993) Каменная летопись Пскова XII — начала XVI в., Moscou: Наука, p. 56.
- ↑ Раппопорт (1982). Русская архитектура X—XIII вв.: каталог памятников, Leningrado: Наука, p. 80.
- ↑ (1982) Советская археология (ed.). К вопросу о сложении новгородской архитектурной школы, p. 43.
- ↑ (1982) «Исследование собора Иоанна Предтечи в Пскове», Археология и архитектура. Выпуск 172, Moscou: Наука, p. 74.
- ↑ (1982) «Исследование собора Иоанна Предтечи в Пскове», Археология и архитектура. Выпуск 172, Moscou: Наука, p. 74-75.
- ↑ 12,0 12,1 (1982) «Исследование собора Иоанна Предтечи в Пскове», Археология и архитектура. Выпуск 172, Moscou: Наука, p. 75.
- ↑ (2005).Мир музея.(214)
- ↑ «Крыпецкий монастырь издал брошюру «Собор Рождества Иоанна Предтечи»». // pskov-eparhia.ellink.ru. Consultat el 2 de setembre de 2016.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de San Juan Bautista (Pskov)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.