Anar al contingut

Catedral de Breslavia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Catedral de San Juan, Breslavia, Polonia, 2017-12-20, DD 13.jpg
Catedral de Breslavia

La catedral de sant Juan el Batiste en Breslavia (Plantilla:Lang-pl, en alemán: Breslauer Dom, Kathedrale St. Johannes dones Täufers), és l'iglésia sèu de l'arquidiócesis de Breslavia i una fita de la ciutat de Breslavia en Polònia. La catedral, ubicada en el districte d'Ostrów Tumski, és una iglésia gòtica en afegitons neogóticos. L'actual catedral és la quarta iglésia que ha segut construïda en eixe lloc i va ser casi totalment reconstruïda despuix dels danys que va sofrir pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial.

En 1907, la catedral va ser declarada basílica.[1]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Catedral de San Juan, Breslavia, Polonia, 2017-12-20, DD 09-11 HDR.jpg
Portada de la facha occidental.
Archiu:Breslauer Dom Werner.png
Vista de la sillería.
Archiu:Cathedral of Wroclaw 1945.jpg
Catedral en el XVIII.

Una primera iglésia en el lloc de l'actual catedral va ser construïda baix el domini de la dinastia dels Přemyslidas a mitan de el X, un edifici de pedra sense llaurar en una única nau d'uns 25 m de llongitut, que tenia un transepto distintiu i un àbsit. Despuix de la conquista polaca de Silesia i de la fundació de la diòcesis de Breslavia baix el duc Piasta Bolsław I Chrobry al voltant de l'any 1000, eixa iglésia bohemio va ser reemplaçada per una edificació basilical més gran, en tres naus, una cripta i torres en el seu costat oriental. La primera catedral va ser, no obstant, destruïda molt pronte, provablement per les tropes invasoras del duc Bretislao I d'Bohemio al voltant de 1039.

Una iglésia major, d'estil romànic, va ser construïda pronte en el seu lloc en els temps del duc Casimiro I el Restaurador, i es va expandir de forma similar a la catedral de Płock a instàncies del bisbe Walter de Malonne en 1158.

Despuix del final de l'invasió mongola, l'iglésia va ser de nou reconstruïda en gran part en l'actual estil gòtic bàltic o gòtic de rajola. Va ser el primer edifici de la ciutat construït en rajola, quan va començar la construcció del nou cor i del deambulatorio en 1244. La nau, junt en la sacristia i els fonaments dels prominents campanars occidentals, no es va afegir fins a 1341, baix el mandat del bisbe Nanker.

El 19 de juny de 1540, un incendi va destruir la coberta, que va ser restaurada 16 anys despuix, en estil renaixentiste. Un atre incendi, el 9 de juny de 1759, va cremar les torres, la coberta, la sacristia i alguns manuscrits. El dany va ser reparat llentament durant els següents 150 anys. En el XIX, Karl Lüdecke va reconstruir l'interior i el costat occidental en estil neogótico. Ademés, a principis de el XX, també va intervindre Hugo Hartung, especialment en les torres arruïnades durant el fòc de 1759.

Archiu:Cathedral of Wroclaw 1945.jpg
La catedral en 1945, despuix dels bombardejos de la II Guerra Mundial.

La catedral va ser destruïda casi en la seua totalitat (al voltant del 70% de la construcció) durant el lloc de Breslau i el pesat bombardeig del Eixèrcit Rojo en els últims dies de la Segona Guerra Mundial. Gran part dels accessoris de l'interior es varen salvar i estan exposts en l'actualitat en el Museu Nacional de Varsòvia. La reconstrucció inicial de l'iglésia va durar fins a 1951, quan va ser consagrada de nou per l'arquebisbe Stefan Wyszynski. En els anys següents, atres aspectes varen ser reconstruïts i renovats. La forma original de les torres, cònica, no va ser restaurada fins a 1991.

La catedral posseïx el major orgue de tubos de Polònia, construïda en 1913 per E.F. Walcker & Sons de Ludwigsburg, Baden-Württemberg, per al Centennial Hall, llavors el major orgue del món.

Arquitectura i mobiliari

[editar | editar còdic]

L'actual catedral és una basílica gòtica de tres naus orientades rodejades per un deambulatorio. La catedral té tres entrades: la portada principal occidental i dos entrades posteriors des del nort i el sur.

Capelles

[editar | editar còdic]

Darrere del cor hi ha tres capelles:

  • Capella de Santa Isabel, en el sur, construïda en 1682-1700 com a mausoleu del bisbe Federico de Hesse-Darmstadt. La capella va ser dedicada a Santa Isabel d'Hongria, que el seu cult havia segut popular en la ciutat des de l'Edat Mija. És un bon eixemple de l'arquitectura barroca i forma el contrapunt de la capella de l'Elector. El disseny va ser provablement treball de Giacome Schianzi, que també està acreditat va ser l'autor de les pintures de la cúpula, que, junt en pintures murals de Andreas Kowalski, mostren la mort, sepultura i glòria celestial de Santa Isabel. L'estàtua de Santa Isabel va ser creada per Ercole Ferrata, alumne de Bernini. Front a l'altar, en l'atre costat de la capella, està la tomba de la moradura, obra de Domenico Guidi, un atre dels pupils de Bernini. Representa a la moradura agenollada rodejada de alegoria de la Veritat i l'Eternitat. Per damunt de la porta de l'iglésia hi ha un bust de la moradura eixecutada pel taller de Bernini.
  • Capella Mariana, gòtica, directament darrere del cor, construïda per l'arquitecte Peschel baix les órdens del bisbe Preczlaw de Pogarell en 1354-1365. Ademés de la tomba del seu fundador també alberga la tomba del bisbe Juan IV Roth, obra de Peter Fischer el Vell. Una famosa història de la Segona Guerra Mundial es referia a una famosamente bella estàtua de marbre de la Verge i el Chiquet, creada per Carl Johann Steinhäuser en 1854, que es va mantindre en la capella. Quan els russos varen bombardejar la catedral, les flames es varen detindre miraculosament davant de l'estàtua caiguda, preservant les tres capelles atrasseres de la destrucció. A pesar de la caiguda, el bombardeig i la destrucció general, l'estàtua va permanéixer ilesa.
  • Capella de l'Elector o capella de Corpus Christi, en el costat nort, d'estil barroc, construïda en 1716-1724 com a mausoleu del bisbe comte Palatino Francisco Luis de Neuburg. Francisco Luis va anar també bisbe de Tréveris i de Magdeburgo, fent d'ell un dels electors en dret a elegir a l'emperador alemà, d'ahí el nom de la capella. Va ser dissenyada per l'arquitecte vienés Johann Bernhard Fischer von Erlach. Les pintures decoratives varen ser obra de Carlo Carlone i les escultures que de Fernando Brokoff.
  • Capella de Sant Joan el Batiste, junt a la torre noreste de la catedral, construïda en 1408 i més vesprada reconstruïda com a mausoleu del bisbe Johann V Thurzo.
  • Capella del Redentor, ara capella del Santíssim Sacrament, construïda en 1671-1672 per orde del canonge Johann Jacob Brunetti en un disseny de Carlo Rossi. La decoració d'estuc va ser obra de Domenico Antonio Rossi. La capella té epitafis o el seu fundador o al seu germà, el bisbe auxiliar Johann Brunetti. Es troba en el quart tram de la nau sur.
  • Capella de la Resurrecció, abans capella mortuoria, construïda en 1749 gràcies a una donació del dean Johann Christoph von Rummerskirch en un disseny possiblement de Bartholomäus Wittwer. La pantalla va ser obra de Felix Anton Scheffler: els estuc i pintures són de Raphael Joseph Albert Schall i Theodor Hammacher. Es troba en el segon tram del passadiç septentrional.
  • Capella de Sant Casimiro, anteriorment dedicada a Sant Leopoldo, albergava anteriorment un famós tríptic encarregat en 1468 pel canonge Pedro von Wartenberg. No obstant, despuix de la Segona Guerra Mundial el quadro va ser enviat al Museu Nacional de Varsòvia.[2]

Enterrament

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Vore en l'entrada «Bazylika Archikatedralna św. Jana Chrzciciela» del lloc GCatholic.org, disponible en [1].
  2. ↑ «Cathedral Basilica of St John the Baptist Wrocław Poland» (en en-us). Catholic Shrine Basilica. Consultat el 2026-01-04.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catedral_de_Breslavia&oldid=891605»