Catedral de Bourges
La catedral de Saint-Étienne de Bourges és la sèu de la diòcesis de Bourges (departament del Cher i del Indre). Considerada com una de les joyes del art gòtic francés, la seua construcció es va iniciar en 1195 i es va allargar fins a finals de el XIII, per a ser finalment consagrada el 13 de maig de 1324. Com totes les iglésies construïdes abans de la separació Iglésia-Estat, pertany al Estat francés. Des de 1862 està classificada com a monument històric.
El seu disseny únic, el seu tímpan, escultures i vitrales són particularment destacables. Admirable per les seues proporcions i l'unitat de la seua concepció, és un testimoni fefaent, que va més allà de la seua bellea arquitectònica, de l'espenta del cristianisme de la França medieval. L'estil precursor d'esta catedral va constituir un eixemple excepcional per a l'arquitectura gòtica. Ignorada durant molt temps es distinguix, no obstant, de totes les demés catedrals, sense tindre res que envejar al prestigi de que gogen les catedrals de Reims, Chartres o París.
Esta catedral va ser inscrita en decembre de 1992 en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco. Durant l'examen d'evaluació portat a terme per a decidir la seua eventual inscripció com a monument mentres que ben cultural, la comissió de l'Unesco va posar de manifest que la catedral de Bourges va significar una fita de gran importància en el desenroll de l'arquitectura gòtica ademés de constituir-se en un símbol de la potència de la religió cristiana en la França de l'Edat Mija.cita requerida Ademés d'estes qualitats fonamentals, destaca la seua impressionant bellea deguda a la gestió magistral d'un espai de proporcions armoniosas i d'una decoració de la més alta qualitat.{{
Història
[editar | editar còdic]Es té constància de que, en el lloc a on hui es troba la catedral de Bourges, va existir un centre de cult cristià en el III quan la ciutat romana d'Avaricum protegia a la primera comunitat cristiana de la Galia. En el mateix lloc es varen construir, successivament, quatre edificis: dos criptes monumentals varen ser erigides per San Ursino en el III; una atra per l'arquebisbe Saint Palais en el IV, i una atra per l'arquebisbe Raul de Turenne en el IX. Gozlin, arquebisbe de sanc real (germà de Roberto el Piadós) va ser el constructor de la primera catedral romànica a principis de el XI. No es tenen senyes concretes de dita catedral romànica.
En 1195, un any despuix del gran incendi que va destruir la catedral romànica de Chartres i va impulsar la construcció allí de la nova catedral gòtica que hui es conserva, l'arquebisbe de Bourges, Henri de Sully (germà d'Eudes de Sully, bisbe de París), va fer una donació al capítul de la catedral de Bourges. Esta donació constituiria el punt de partida per a la construcció d'una nova catedral també en Bourges, que, com en Chartres, substituiria a l'antiga catedral romànica.
Bourges, ciutat real des de 1100, estava situada, en aquella época, al llímit sur del domini real, a molt poques llegües de l'Aquitània, possessió anglesa llavors. Per una atra part, l'arquebisbe de Bourges ostentava el títul de Primat d'Aquitània, per lo que la seua autoritat, en ocasions posada en dubte, s'estenia fins a Bordeus.
La nova catedral va ser el primer edifici gòtic que es va construir al sur del riu Loira, sent la seua transcendència sumament important tant per al prestigi del rei de França com per al del propi arquebisbe. Insígnia del domini dels capetos en el migdia de França, la catedral de Saint-Étienne de Bourges tenia que ser única en la seua concepció. Va ser llavors quan es va decidir portar a terme la construcció d'un edifici de gran envergadura comparable a Nostra Senyora de París, en la que es varen incloure algunes innovacions.
Per a conseguir açò, va caldre construir-la fòra de les velles muralles que rodejaven el recint gal-romà estenent-se fins a les fosses. Per a salvar el desnivell existent va caldre construir un basamento que anticipava, exactament, el pla de la capçalera. És la denominada iglésia baixa i a la que, equivocadament, se li crida la cripta.
En 1195 es va escomençar la construcció de la catedral, tan sol un any despuix d'iniciar-se la també gòtica catedral de Chartres. En 1214 la mitat de l'edifici estava casi acabat (una miqueta més del cor actual).
El disseny de la nova catedral era senzill, pero molt armonioso. Es tracta d'una forma de basílica en diferents capelles que rodegen la nau central. Lo que la convertix en un edifici destacable és la perspectiva dels murs laterals i l'unitat de l'espai interior. En un principi, l'arquebisbe Henri de Sully va semblar haver-se inspirat en els plans de Nostra Senyora de París; pero, en morir este en 1199, el seu successor, l'arquebisbe Guillaume de Dangeon, antic abad cisterciense, es va implicar de manera important en el desenroll de la cantería i en la definició del programa iconográfico. El decés de Guillaume en 1209 seguit casi de colp i repent per la seua canonisació, va provocar una afluència de donacions procedents tant dels feligresos com dels peregrins.
Despuix d'una interrupció d'uns dotze anys, en 1225 es va reemprendre la segona part de la construcció (la part principal de la nau i la frontera occidental), treballs que varen proseguir fins a 1230, any en el que es va donar per terminada l'obra principal.
Despuix, els treballs de la frontera varen ser efectuats en més llentitut. En 1313 va caldre apuntalar la torre sur, en la que havien aparegut algunes fissures, implantant en ella un enorme pilar de seguritat. Per l'inseguritat de la torre, va resultar impossible l'incorporar, a la mateixa, el campanar, lo que va motivar que esta fora coneguda com la torre sorda. Es varen proseguir els treballs de consolidació de la frontera i de la torre nort que, en el moment de la consagració de la catedral el 13 de maig de 1324 estava sense acabar.
Els arquitectes que varen precedir al Mestre de Bourges (dels que es desconeix el nom), varen saber preservar la coherència i l'aparent simplicitat del proyecte. L'absència del transepto contribuïx a l'efecte unitari de l'espai.
La torre nort es va desplomar el 31 de decembre de 1506. Va ser reconstruïda entre 1508 i 1542, en harmonia en la frontera gòtica, encara que es varen incorporar alguns elements decoratius renaixentistes. És coneguda com la torre de manteca ya que la mateixa va ser finançada, en part, per les sumes aportades pels feligresos que varen ser dispensats del dejuni preceptiu durant la Quaresma.
Durant les guerres de religió, en 1562, Bourges va ser dominada pels protestants i les escultures de la catedral varen quedar greument danyades.
L'exterior
[editar | editar còdic]
La frontera occidental és la més àmplia de tots els edificis gòtics de França, en més de 40 metros. Té cinc pòrtics de doble porta que corresponen a les cinc naus. Les escultures són realment magnífiques. El pòrtic central està impresionantemente decorat en l'escena del Juí Final.
Des del punt de vista arquitectònic, Bourges va influir notablement en la concepció d'atres catedrals europees: La catedral de París (construïda anteriorment, pero la volta de la qual es va realisar despuix de l'èxit que va obtindre una innovació tècnica portada a terme en Bourges: l'arc arbotante o contrafort), la de Li Mans, la de Coutances, o la de Toledo. Estos arbotantes o contraforts tenen un extraordinari inclinament per a salvar l'enorme desnivell existent entre l'altura de la nau central i els laterals.
Aixina mateix crida l'atenció el complicadísimo rellonge astronòmic dissenyat en 1424 per l'astrònom Jean Fusoris i decorat per Jean Grangier.
L'interior
[editar | editar còdic]
La catedral de Bourges sorprén tant per l'absència del transepto com per la dels seus dobles laterals. Esta particularitat oferix una perspectiva llongitudinal contínua que l'incorporació d'un transepto, en atres construccions, sol entorpir. El tall travesser oferix un perfil piramidal. Esta original disposició possibilita un volum unificat.
Els vitrales
[editar | editar còdic]L'immens conjunt de vitrales de llibres de llum, ilustren l'ensenyança de l'Iglésia: la vida dels sants i dels màrtirs, les corporacions d'oficis. La major part d'ells procedixen de el XIII. En el XVI es varen afegir noves vidrieres, realisades per l'artiste berruyer (gentilici dels habitants de Bourges) Jean Lecuyer. Les capelles laterals dels sigles XV a el XVII estan decorades en vidrieres que varen subvencionar les famílies notables de Bourges: Tullier, J. Cor, Montigny…
Cripta
[editar | editar còdic]La cripta va ser construïda a finals de el XII. Alberga l'estàtua, en marbre blanc, del duc de Berry, que és l'únic vestigi que queda de lo que va anar un grandiós mausoleu. Destaca, aixina mateix, el friso de la galeria i de la Inhumación.
Posteriorment han segut descobertes unes interessants pintures murals que daten de el XV.
L'orgue
[editar | editar còdic]A principis de el XV es menciona un orgue en la catedral que es va reemplaçar per un atre instrument en 1487. Es va instalar un atre orgue més chicotet sobre la porta nort, en un recodo del triforio. En 1506 coexistien, per tant, dos òrguens: el gran i el menut. El dia de Pentecostés de 1599 un incendi va devastar la carcassa dels laterals i es va cremar l'orgue menut.
En juliol de 1598 el ebanista Jean Pinardeau va construir l'original i bonica tribuna que hi ha actualment i va afegir les dos torretes que soporten els tubos de pedal de 32 peus. L'inauguració d'este nou orgue va tindre lloc el 18 de giner de 1599.
Durant la Revolució francesa el bisbe va ordenar utilisar dit orgue en totes les cerimònies civils, conseguint, d'esta manera, salvar-ho de la destrucció.
Entre els anys 1818 i 1821 es varen portar a terme els treballs de la restauració del mateix.
El 18 de decembre de 1855 es va rebre un orgue de cor construït per la Casa Ducroquet, que es va inaugurar el 30 d'octubre de 1860 a mans de l'organiste de la catedral Jules Boissier-Durán. En 1924 Joseph Rickenbach va instalar una tracció electroneumática i va afegir 17 registres nous.
En 1985 es va firmar un contracte en la casa Alfred Kern&Fills, per a portar a terme la restauració de l'orgue, junt en Pierre Lebouteux, arquitecte de monuments històrics. L'objectiu era el de tornar a l'instrument el seu caràcter històric. Daniel Kern va dirigir els treballs i va tornar a la concepció inicial dels factors Joly-Cauchois per al Gran Orgue. El tercer teclat recitativo va reprendre els jocs de Dallery. Un terç de la cañonada data de el XVII, i el quart teclat d'eco és nou, i se li va tornar el seu color original a l'aparador.
El nou orgue va ser inaugurat el dumenge 18 de maig de 1986.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Amédée Boinet, « La Cathédrale de Bourges », Petites Monographies dones Grands Edifices de la France, Henri Laurens Editeur, Paris - vers 1920.
- Robert Branner, « La Cathédrale de Bourges et sa plau dans l'architecture gothique », Editions Tardy, Bourges - 1962
- Laurence Brugger, « Bourges, la cathédrale », éditions Zodiaque
- Catherine Brisac, « Els vitraux de la cathédrale de Bourges », Nouvelles éditions llatins
- Jean-Yves Ribault, « Un chef d'œuvre gothique: la cathédrale de Bourges», Anthèse editions
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Bourges.- (en francés) Informació en el lloc structurae.de
- bourges.fr
- Fotografies
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Bourges» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Artículs en passages que requerixen referències
- Catedrals gòtiques de França
- Patrimoni de la Humanitat en França
- Catedrals de França del sigle XIII
- Catedrals de Centre-Valle de Loira
- Cher (departament)
- Escultura gòtica
- Escultura en França del sigle XII
- Arquitectura de 1230
- Bourges
- Catedrals de França classificades monument històric (1862)
- Monuments històrics de França en la Via Lemovicensis
- Catedrals catòliques de França
- Edificis gestionats pel Centre dels monuments nacionals
- Temples en advocación a Sant Esteban
- Iglésies de consagració reals de França
- Leonor d'Aquitània
- Patrimoni de l'Humanitat