Anar al contingut

Catalpa bignonioides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Catalpa bignonioides inflorescence.jpg
Catalpa bignonioides, (Catalpa bignonioides)


La Catalpa bignonioides, la catalpa comuna,[1] és un arbre de fronda, oriunt del surest d'EE. UU. en Alabama, Florida, Geòrgia, Luisiana i Mississipi. També és cridada arbre Indi.



Archiu:Catalpa bignonioides MHNT.BOT.2023.13.40.jpg
Catalpa bignonioides MHNT

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un arbre de fins a 15 m d'altura i tronc gris-pardo que pot aplegar a tindre 1m de diàmetro, caducifolio, de fulls de fins a 20-30 per 15-20 cm, simples, opostes o verticiladas, anchamente ovadas, cordiformes, de marge sancer o dentado, acuminadas, glabras per la fes i tomentosas pel envés, largamente pecioladas; tenen inconspicuas glándulas nectariferas en les aixelles de les seues venes primàries. Florés en panícula terminal, en cáliz bilabiado, hendido fins a casi la base, de color vert o purpureaceo i corola campanulada bilabiada, en el tubo inflado i 5 lòbuls irregulars de color blanc-rosat en taques puntuals i/o llineals purpúreas i grogues. Té 2 estams fèrtils introrsos, insertats en la base del tubo corolino i 3 estaminodios. l'ovari és bilocular, d'estil llarc i estigma bilobulado; conté molts òvuls. El frut és una càpsula, péndula, recta a llaugerament curvada, de sub-cilíndrica a elipsoide -en les sutures de dehiscencia en els 2 extrems distales-, de 15-50 cm de llarc i d'ample centimétrico; és més o menys asurcada longitudinalmente, de color vert i després pardo en madurar, en forma de baïna, de dehiscencia loculicida perpendicular al tabic (dur, rígit i arrugat longitudinalmente molt irregularment) de separació dels lóculos, en numeroses llavors (una miqueta més d'una per centímetro de llarc de la càpsula), sense endosperma, largamente aladas lateralment i en mechones de pèls en abdós extrems de dites ales; medixen uns 2,5-4 cm i tenen color beich dorat-satinado.[2][3][4]

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

Li l'usa molt com ornamental, tant en peus aïllats com cercant passejades, trobant-la en freqüència en la mitat Sur d'Espanya. Preferix sol humit i ple sol. A pesar del seu orige meridional de EE. UU., és apte i creix en tot eixe país i el sur de Canadà, i s'ha naturalizado en tot lo món. És una espècie que resistix be la polució. Ademés de poder posar-la en jardins públics.

La fusta és molt bona i dura, per lo que li la treballa no fàcilment; molt usada per a postes i travessers de F. C..

Propietats

[editar | editar còdic]

Totes les parts d'esta planta són venenoses, havent-se comprovat la presència, entre atres composts, d'iridioides Catalpol i Catalposina i els flavonoides Luteolina i Bignonósido. Encara en açò, en la medicina tradicional dels pobles en els que es desenrolla, s'atribuïxen a esta planta propietats eméticas, laxantes, diuréticas, analgésicas i sedantes, utilisant-se per al tractament de #abrasió i problemes dérmicos i el tractament del asma i la tós.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita per Thomas Walter i publicada en Flora Caroliniana, secundum, 64, en 1788;[5] és un sinònim que substituye al tàxon descrit per Carlos Linneo, en Species Plantarum, vol. 2, p. 622, en 1753 baix el nom de Bignonia catalpa[2][2]

Etimologia

Vore: Catalpa' bignonioides: epítet latino compost que significa "similar a Bignonia.

Sinonímia
  • Bignonia catalpa L. - basiónimo
  • Bignonia spectabilis Salisb.
  • Catalpa arborea Baill.
  • Catalpa bignonioides f. aurea Bureau
  • Catalpa bignonioides f. koehnei (Hesse) Dode
  • Catalpa bignonioides f. nana Bureau
  • Catalpa bignonioides f. pulverulenta Bean
  • Catalpa bignonioides f. rehderi Paclt
  • Catalpa bignonioides f. variegata Bureau
  • Catalpa catalpa (L.) H.Karst. nom. inval.
  • Catalpa communis Dum.Cours.
  • Catalpa cordifolia Moench
  • Catalpa syringifolia Sims
  • Catalpa syringifolia var. koehnei Hesse
  • Catalpa ternifolia Cav.
  • Catalpa umbraculifera Ugolini
  • Catalpium amena Raf.[6][7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. 2,0 2,1 Bignoniaceae en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
  3. Catalpa en Flora of China, vol. 18, p. 215–216, 1998
  4. [1] Keeler, H.L. - Our Native Trees and How to Identify Them; a popular study of their habits and their peculiarities, pp. 225–228 - Charres Scriber's Sons, New York, 1900
  5. «Catalpa bignonioides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de setembre de 2013.
  6. Sinònims en The Plant List
  7. «Catalpa bignonioides». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 de setembre de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]