Català (cràter)
Català és un cràter d'impacte en la Lluna, ubicat al surest enorme coberta d'erupció de la conca d'impacte del Mar de l'Est. La superfície circumdant és accidentada.
Es tracta d'un cràter de forma irregular, aproximadament circular. La seua vora és esmolada i presenta escassa erosió a la vista. Parts de la paret interior al nort i al surest semblen haver-se desplomat, deixant corts en falca en la vora del cràter. El fondo és desigual i irregular, sense montículs interiors d'importància.
Du el nom del científic espanyol Miguel Català Sañudo com a reconeiximent als seus treballs en Espectroscòpia, una tècnica d'enorme rellevància en l'astrofísica, i particularment al seu descobriment dels multipletes en l'espectre del manganeso, que va supondre un alvanç en el desenroll de la física quàntica. Català va participar en el desenroll del model B-S-C de la matèria, aportant els seus descobriments experimentals.
Ubicació
editarA l'oest-suroest estan els cràters Rydberg i Gutnick, al nort-noroest el cràter Graff, el cràter Baade més gran a l'est i el cràter Anderson més chicotet al suroest. Al noroest del cràter Català es troben les enormes montanyes dels Montes Cordillera, mentres que a l'est es troba l'entanque de Baade, de 203 quilómetros de llarc.[1] Les coordenades llunars centrals del cràter són 45.7°S 87.37°W, té un diàmetro de 26,77 km i una profunditat d'uns 1 941 km. Per la seua posició, és difícil d'observar des de la Terra, i la seua visibilitat també està subjecta a efectes de libración.
Toponímia
editarEl nom va ser assignat oficialment per l'Unió Astronòmica Internacional (IAU) en el seu congrés d'agost de 1970, celebrat en Sídney.[2] S'assigna eixa mateixa denominació als cràters satèlits adjacents de la superfície llunar.
Segons el Professor Galindo Texaire, expresident de la Real Acadèmia de Ciències:
- L'obra de Miguel Català, pel coneiximent proporcionat dels àtoms a través dels seus espectres, i molt en especial de l'àtom de Fe, ha tingut també aplicacions directes a l'astrofísica. Per això l'Unió Astronòmica Internacional va donar nom a un dels cràters de la part amagada de la lluna: el situat en les coordenades 46° S i 87° W. És un simbòlic reconeiximent de la societat científica internacional a l'impacte que en l'astrofísica va supondre la singular aportació d'este ilustre aragonés.[3]
El professor Velasco recordava que la …fructífera llabor de Català en temes espectroscópicos relacionats en l'Astrofísica, tan clarament reconeguda ya en el treball sobre Fe I … va tindre un reconeiximent oficial per part d'Unió Internacional d'Astronomia, quan en 1970 varen acordar donar el nom de Miguel A. Català a un dels cràters de la Lluna descoberts per mig de satèlits artificials.[4]
- L'obra de Miguel Català, pel coneiximent proporcionat dels àtoms a través dels seus espectres, i molt en especial de l'àtom de Fe, ha tingut també aplicacions directes a l'astrofísica. Per això l'Unió Astronòmica Internacional va donar nom a un dels cràters de la part amagada de la lluna: el situat en les coordenades 46° S i 87° W. És un simbòlic reconeiximent de la societat científica internacional a l'impacte que en l'astrofísica va supondre la singular aportació d'este ilustre aragonés.[3]
Referències
editar- ↑ Pàgina de la NASA sobre cràters llunars: Nomenclatura de la Lluna -Cràter. Web de Llunar Prospector, Centre d'Investigació Ames de la NASA. Archivat des de l'original el 14 de juliol de 2007. Consultat el 20 de novembre de 2022.
- ↑ En general, la IAU ha assignat noms oficials als cràters situats en la cara visible de la Lluna des de 1935, als cràters de la cara amagada de la Lluna des de 1970, i finalment, alguns cràters més menuts (anteriorment considerats cràters satèlit) han rebut nous noms a partir de 1973.
- ↑ Galindo Tixaire, Alberto (1995). "Miguel A. Català: aragonés universal", text de la conferència pronunciada en ocasió del centenari del naiximent de Miguel Català, Arbor, p. 10.
- ↑ Velasco, Rafael (1977). El Món Atòmic de Miguel Català, Madrit: Institut d'Òptica, CSIC.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catalán (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.