Castro de les Rabas

Archiu:Castro de Las Rabas 01.jpg

Castro de les Rabas

El castre de les Rabas és un jaciment arqueològic espanyolque es troba en Celada Marlantes, dins del terme municipal de Campoo de Enmedio, en Cantàbria (Espanya). Des de 2004 és be d'interés cultural de Cantàbria, en la categoria de jaciment arqueològic, declarat per Decret 37/2004, de 22 d'abril.

Descripció

El castre de les Rabas, conegut en la bibliografia com a «assentament càntabre de Celada Marlantes», es localisa en el parage del mateix nom, a un quilómetro i mig al noroest de la localitat de Celada Marlantes. L'emplaçament està circundado per algunes lomas llaugerament més elevades cap al nort i l'oest, cridades les Carrasques, La Mayuela i les Quintanas. Pel sur i l'est els llímits orogràfics vénen marcats pel caixer del riu Marlantes.

El coneiximent del jaciment de les Rabas sembla estretament unit a les excavacions en la vila romana de Julióbriga iniciades en la década dels anys 1950. Les exploracions de la zona, en relació en el traçat de la via romana que seguix el curs del riu Besaya fins a la costa, va conduir a la troballa de vestigis arqueològics en este assentament prerromano i que han segut datats en el I

Les excavacions realisades en 1968 i 1969 varen proporcionar indicis d'una destrucció violenta reconeixibles en forma de nivells d'incendi i el descobriment de peces metàliques de caràcter clarament militar romana.

L'arqueòlec Eduardo Peralta Labrador ha interpretat que este enclavament va tindre que ser abandonat o pres per les armes durant l'alvanç de les forces romanes cap a les fonts de l'Ebre i que la principal raó de ser d'este emplaçament va ser la de tindre un control dels accessos a la comarca, tant a través del collado de Penya Cutral com del pas seguint el curs del riu Marlantes per la localitat de Sopeña.

La major part de les intervencions es varen realisar en la vertent nort del castre, que va proporcionar abundant material ceràmic i metàlic. La ceràmica predominant està realisada a mà i en variats motius decoratius tant impresos com a incisos i en motius típics (acanaladuras, uñadas, espigats, etc.) de les cultures del Ferro I, i encara anteriors. Junt a estes, pero en menor número, apareixen ceràmiques de tradició celtibérica de pastes fines, decorades en motius característics de dita cultura. De la mateixa manera, el material metàlic conformat per puntes de llança, gavinets afalcatados, fíbulas de diversa tipologia, astrals, taches, etc. nos informa de la superposició sobre el substrat anterior de les influències dels pobles del Ferro II.

L'última campanya ha tret a la llum els restants d'uns possibles fondos de cabanyas circulares, en la vaguada que formen la vertent nort del castre de les Rabas i les estribacions de l'alt de la Mayuela.

A 800 metros de distància d'este jaciment, en el lloc de la Poza, es troben els restants de dos campaments romans de campanya (castra aestiva) superposts que s'enquadren cronològicament en el context de les Guerres Càntabres, entre els anys 29 i 16 a. C. En els anys 2003 i 2004 es varen realisar excavacions temporals en este lloc, alguna cosa més elevat que el jaciment de la Raba i que va anar parcialment danyat per les obres d'un gaseoducto construït en la década de 1980.

Els indicis de destrucció del castre de les Rabas fa creure que l'enclavament va ser sitiat i pres per les tropes acantonades en el primer dels campaments superposts, situat en el front més accessible del castre.

Despuix del domini de la zona es va alçar un atre campament més chicotet en el mateix lloc i en la mateixa orientació que el primer ya abandonat. La seua funció, presumiblement i d'acort a la cronologia dels restants trobats, era estajar un destacament de la Legio IV Macedonica de no més de 5000 hòmens que tindria la llabor de mantindre la pau i, en especial, la construcció d'infraestructures relacionades en les vies de comunicació necessàries per a l'administració del territori.

Durant les obres del citat gaseoducto es va descobrir una necròpolis alt-medieval en el parage de «Convent de Santa Olalla», molt pròxim al castre i a la localitat de Celada Marlantes. Esta necròpolis assegura l'idea d'una continuïtat històrica del poblament en la comarca.