Anar al contingut

Castelo Branco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a buscar el president de Brasil, vore Humberto de Alencar Castelo Branco.

Castelo Branco <phonos file="Pt-pt Castelo Branco FF.ogg">[kɐʃˌtɛɫu ˈbrɐ̃ku]</phonos> és una ciutat i municipi de l'interior de Portugal, capital del distrito homónimo. La ciutat té una població de 34 000 habitants, i el municipi suma un total de 56 000 persones, tenint una extensió de 1439,9 km². És part de la región estadística del Centro (NUTS II) i de la comunitat intermunicipal de la Beira Baixa. La ciutat pren nom d'un castell que actualment es troba en ruïnes. El seu nom, lliteralment, significa «castell blanc».

Símbolos

L'aprovació de l'escut heràldic, el sagell i la bandera de la Cambra Municipal va ser publicada l'11 de giner de 1936 en el Diário do Governo.[1]

«De gules, con un castillo de plata abierto y aclarado de sable. Corona mural de plata de cinco torres. Listel de plata, con la leyenda de sable "Cidade de Castelo Branco"».

Història

No se sap quin és l'orige del nom antic de la ciutat (Moncarche) ni tampoc per qué els templarios ho varen canviar a l'actual. Tal volta tinga que vore en un antic poble –Cattaleucos– que Claudio Ptolomeo va situar entre els celtas de Lusitania i, segons ell, va ser fundat per Cartago en 500 a. C. i pot ser que llavors es tinguera pensat Moncarche (nom que tenia, a l'inici del XIII, la menuda població situada en el lloc del castell) estava situat en el lloc de l'antiga Cattaleucos: «No hi ha una atra notícia sobre l'ubicació de Cattaleucos que la de Ptolomeo i cóm les seues taules no són correctes en les posicions individuals, no podem assegurar l'ubicació de la ciutat.»[2] izquierda|miniaturadeimagen|Vista de la localidad en un mural de azulejos Es creu que Cattaleucos era una ciutat dedicada a la deesa Leucótea.[3] ¿Tindria llògica que una civilisació de navegants (Cartago) dedicara una ciutat a una deesa de la mar i protectora dels marins? La tradició considera que Castraleuca[4] és el nom antic de la ciutat, que pot ser una forma popular i corrupta de Cattaleucos”.[5]

De l'història abans de 1182 poc se sap. Existix un document d'esta data a on es menciona als templarios conviure en Vila Franca da Cardosa. Dita missiva va ser emesa per Fernandes Sanches. En 1213 va rebre la carta foral de Pedro Alvito, cedit pels templarios, en el que apareix per primera volta la denominació Castel-Branco. El papa Inocencio III aplegaria a confirmar este nom en 1215 denominant-la Castelobranco.

En 1510 és concedit el Novo Foral a Castelo Branco, per Manuel I, adquirint més vesprada el títul de notável com a carta de Juan III, en 1535. Es convertix en l'any 1642 en Vila de Castelo Branco, notable cap de la comarca i de les millors de Beira Baixa.

Demografia

Gràfica d'evolució demográfica de Castelo Branco
Any 1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004 2011 2021
Població 11 536 19 093 38 302 50 434 63 091 54 908 54 310 55 708 55 034 56 109 52 291
Senyes segons el nomenclátor publicat per el INE portugués.

Geografia

Clima

Castelo Branco té un clima mediterràneu Csa[6] (templat en estiu sec i calorós) segons la classificació climàtica de Köppen.


Freguesias

Les freguesias de Castelo Branco són les següents:[7][8]


Cultura

Gastronomía

[[Archivo:Queijo de Castelo Branco.jpg|miniatura|Queso de Castelo Branco]] Entre els plats típics de la localitat es trobarien les empanadas de Castelo Branco, la sopa de Matação, el cabrit assado, laburdo, fígado de cebolada, perdiu no forno, cabrit recheado (Alcains), fritada (matança) i embotits (morcela, chouriço, farinheira) en Póvoa de Rio de Moinhos, ensopado de Cabrit en Tinalhas, fressura com ervas, ensopado de cabrit i Seventre (matança) en S. Vicente dona Beira, bucho recheado en Lardosa, maranhos (festa de Voreão) en Salgueiro do Camp, molla de batata co tomata en Ninho do Açor, sopa de grão (casamentos) en Monforte dona Beira, molla de peixe en Malpica do Teixixc i sopa de massa en Cebolais de Cim. Entre els formages estan el queso de Castelo Branco, el formage amarelo dona Beira Baixa i el formage picante dona Beira Baixa.

Entre els dolços es mengen papes de Carolo, arròs dotze, tijeladas, broas de mel, biscoitos de azeite, birla de festa, borrachõés, Pão de Ló, bola de Páscoa, filhós fregides i filhós fintas, minuts (S. Vicente dona Beira), bicas (Escalos de Cim, Lousa, Salgueiro do Camp, Caféde, Sarzedas), cavacas, fascias ou Xurrilhos (Monforte dona Beira) i papes de milho i Cavacõés (Benquerenças).

Ciudades hermanadas

Personalidades

Artícul principal → Categoría:Nacidos en Castelo Branco.


Referències

  1. ↑ «Portaria n. 8:334—Substitue a portaria n.º 8234, que designa a constituïção heràldica dona bandeira, armes i sêlo dona Câmara Municipal de Castelo Branco».Diário do Govêrno. Plantilla:Sin cursiva.
    535-536.
  2. ↑ Henrrique Florez, Hyspania Sagrada, tom 14, Oficina de Pedro Martin, Madrit, 1786
  3. ↑ Gandara, Felipe de la; El Cisne accidental, primera part, Madrit, 1678
  4. ↑ Castraleuca (el castre de la deesa blanca?) és una paraula que no té lloc: Es compon d'una part llatina, castra, i una part grega, leuca, pero traduint-la lliteralment significa, de fet, Castelo Branco
  5. ↑ António Lopes Pires Nunes, Castelo Branco - dones origens à actualidade, pág. 26, ed. Almondina, 2015
  6. ↑ aemet.és, Atles climàtic ibèric.
  7. ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 15 de febrero de 2022.
  8. ↑ «Reposição de freguesias agregadas pela Lei n.º 11-A/2013, de 28 de janeiro, concluindo o procedimento especial, simplificado e transitório de criação de freguesias previsto na Lei n.º 39/2021, de 24 de junho.» (en portugués). Diário da República (13 de marzo de 2025). Consultat el 18 de febrero de 2026.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castelo_Branco&oldid=1552005»