Castell de la Atalaya

El castell de l'Atalaya o de Villena s'alça sobre una estribación del monte de Sant Cristóbal o de la Vila, en la localitat de Villena, al noroest de la província d'Alacant (Espanya), pròxim a les llínees de separació en les províncies d'Albacete, Valéncia i la Regió de Múrcia. Domina l'antiga llínea fronteriça entre Castella i Aragó.

Castell de la Atalaya

Actualment, està considerat com be d'interés cultural (BIC), havent segut declarat Monument històric-artístic pertanyent al Tesor Artístic Nacional per mig de decret de 3 de juny de 1931.

Ademés, ha segut restaurat en diverses ocasions, per lo que en l'actualitat es troba en bon estat de conservació.

Història

Dels orígens al Marquesado

Planta del castell de l'Atalaya.

Va ser construït pels àraps en data desconeguda, encara que no despuix del XII, ya que les fonts àraps ya ho mencionen en l'any 1172. S'ha especulat molt sobre la possibilitat de que la fortalea s'asentir sobre una fortificació o vila romana anterior, encara que l'arqueologia no ha tirat llum a este respecto.

Va ser una important plaça forta dels musulmans, i mostra de la seua robustea és que les tropes de Jaime I varen tindre que sitiar-ho tres voltes per a conseguir prendre-ho, finalment, en 1240, a mans d'un eixèrcit format pels cavallers de l'orde de Calatrava junt en mercenaris almogávares, al mando de Ruy Pérez Ponce de León, comendador d'Alcanyís. Estes incursions suponien una violació del Tractat de Cazola, segons el qual, Villena pertanyia a l'àmbit de conquista castellana. Passaria definitivament a mans castellanes en virtut del Tractat d'Almizra. Primer es va donar en tinença a estos cavallers de Calatrava, pero pronte va passar en poder de l'infant Manuel de Castella en ser nomenat senyor de Villena. A la seua mort passaria a mans del seu fill, l'insigne escritor don Juan Manuel, Príncip de Villena. Este desposó a l'infanta Constanza d'Aragó, filla de Jaime II a l'edat de 6 anys, i la va tindre reclosa en el castell de Villena fins que va complir els dotze anys i va poder consumar el matrimoni. L'estància de Constanza va obligar a don Juan Manuel a efectuar reformes per a millorar la seguritat de la plaça. Durant les seues estàncies en Villena, les seues principals ocupacions varen ser la lliteratura i la caça, molt abundant en aquella época a jujar per les seues pròpies paraules:

Et Villena ai millor lloc de totes les caças que en tot el Regno de Murçia. Et encara dize don Iohan que pocs llocs va vore el mai tan bo de totes les caças, ca de çima de l'alcaçar vora omne caçar garças i anades i gruas en falcones i en açores i perdius i guals i atres aus criden flamenques que són fermosas aus i molt llaugeres per a caçar sinon perque són molt greus de traure de l'aigua ca mai estan sinon en molt gran estany d'aigua salada; et llebres et conills. Otrosí, de l'alcaçar mateix veran córrer monts de javalis et de çiervos et de cabres montesas. Et diu don Ihoan que totes estes caças fizo l'anant a ull de l'alcaçar, et dize que tan açerca matava els javalis que de l'alcaçar podia molt ben conosçer per cara al que davant llegava al. Et dize que sinon per que ai moltes aguilas et que a llocs en l'horta ai molt mals passos, que el diria que era el millor lloc de caça que el mai vera.

Història de Villena: des de la Prehistòria fins a el XVIII

Despuix del linaje dels Manueles, va ser Alfonso d'Aragó el Vell el posseïdor de la fortalea, en ser nomenat primer marqués de Villena. Si va haver rastres del pas del primer marqués pel castell, dò Juan Pacheco, segon marqués de Villena, es va encarregar de fer-els desaparéixer. A ell es deuen els revestiment dels murs, el segon llenç de muralla i les plantes tercera i quarta de la torre, que varen convertir la fortalea en un castell-palau. En 1476, encorajat pels Reis Catòlics, el poble de Villena es va sublevar contra el marqués Diego López Pacheco en una asonada que va costar la vida a mils de judeus i convers que s'havien refugiat en el castell. Des de llavors, ni la ciutat ni el castell varen eixir dels dominis reals, i el marquesado va quedar convertit en títul honorífic.

Edat Moderna

Grafiti veneciano en l'interior del castell de l'Atalaya, realisat per un pres de la Guerra de Successió per mig de la tècnica de l'esgrafiado, és dir, fent aparéixer en blanc les capes inferiors de la paret i deixant en negre la capa superior, ennegrida pel fum de les antorches.

La fortalea va tindre un important paper en les Regirades de les Germanías, ya que allí es va refugiar el virrey Diego Mendoza despuix de la seua derrota en Gandia, i d'ella varen partir les tropes per a arrebatar del poder dels sublevats la ciutat de Valéncia. En la Relació que va enviar el Concejo de Villena a Felipe II en 1575 apareix descripció considerablement extensa del castell i la seua situació:

En la çiudad de Villena, a la part hazia orient, ai un castell [...] fabricat sobre una penya, del qual castell prinçipia la prop i mur que rodeja i abraça part del dit poble, i esta part del poble es diu lo çercado de la çiudad. I este castell és una torre, la major i mes grossa, que es diu d'omenaje, la qual des del sol daqui a la mitat della és de tapieria d'argamasa, molt forta tota la tapieria i molt grossa tapieria; i de la mitat de la torre arri[ba], daqui a l'arremate de la seua altura, és tota de molt bona manposteria de pedra i argamasa. I esta torre, en torno della, té dos çercas, una dins d'una atra, i estes çercas tenen les seues torreones de manposteria de pedra i argamasa, i estes dos çercas, la de mes fòra és de manposteria de pedra i argamasa, i la segona çerca i de mes dins del dit castell, és de tapieria d'argamasa, en els seus torreones de manposteria com esta dit, i tots almenados, i en part estan derroydas i tenen neçesidad de rreparos. Este castell no té armes ni tirs ni muniçiones; té dins una yglesia de La nostra Senyora, i dins de la çerca té una anoria en la que ai aigua manantial, i mes adins té un algibe d'aigua.

Relació (1575)

També va ser escenari important en la Guerra de Successió, quan 50 hòmens fidels als borbones varen soportar un sege de 8 dies dels austríacs, a els qui, finalment, varen fer alçar el sege. Este fet li va valdre el títul de Fidelísima, que va afegir als que ya posseïa de Molt Noble i Molt Lleal.

Inclús ya en la Guerra de l'Independència d'Espanya contra els francesos va ser el castell de l'Atalaya punt estratègic, fet pel qual va manar el mariscal Suchet volar les cobertes de la torre de l'homenage, incloent gran part de les dos voltes almohades, que junt en les del castell de Biar, són unes de les més antigues d'Espanya i de tot el Magreb.

Abandó i restauració

A partir de llavors, el castell va quedar abandonat, convertint-se en lloc de pastura i cementeri de gossos vagabunts, com va denunciar en el seu moment l'arqueòlec villenense José María Soler García. No solament això, sino que ademés les cases que varen ser sorgint a partir del XIX al voltant del castell varen utilisar en moltes ocasions materials presos de la fortalea. Als esforços de Soldre es deu que a partir de 1958 s'hagen portat a terme obres de restauració, aixina com també les diverses excavacions realisades en el perímetro de la fortalea, que han permés recuperar interessants materials sobre l'història de la ciutat i la fortalea, part dels quals es troben exupuestos en el Museu Arqueològic "José María Soler".

Les primeres obres de restauració, de 1958, es varen centrar en la reconstrucció de les cobertes de la torre de l'homenage i de les torrecillas que la coronen. Durant els anys 60 es varen restaurar les muralles que rodegen el pati d'armes, i en 1971 es varen reconstruir les dos gavetes que flanquegen la porta d'entrada al castell. Des de llavors, i fins a l'actualitat, s'han anat portat a terme obres de chicoteta envergadura en certa periodicitat. Demostra que el castell torna a formar part de la vida de la ciutat el fet de que, des de 1961 es llancen des d'allí els fòcs artificials de l'inici de les festes de Moros i Cristians, i que des de 1977 es realisen les representacions de les embaixades mora i cristiana de dites festes en l'escenari real del castell. Ya en la década de 1990 es varen rehabilitar totalment les afores de la fortalea i es va posar en marcha l'allumenament nocturn del monument.

Estructura

Torre de l'homenage des de la plaça d'armes, en el aljup avall a l'esquerra.

Interior de la quarta sala de la torre.

Fortalea

La porta principal d'accés al castell està orientada al NO, encara que existixen atres dos més chicotetes que es troben cegades en l'actualitat. A lo llarc de la part superior del llenç de muralla exterior corre un camí de ronda que comunica totes les torres entre sí. La porta d'entrada a la plaça d'armes està orientada al BAIX. A la dreta de la porta es troba una barbacana a on recentment s'han excavat uns restants que es creu que pertanyen l'ermita de la Verge de les Neus, l'existència de les quals es coneixia per documents escrits.

El recint de la plaça d'armes és de planta poligonal i dispon de torres cúbiques en els ànguls, llevat en un, a on es localisa la torre de l'homenage. Estos murs varen ser construïts en época almohade i revestits en el XV per orde de don Juan Pacheco. Per damunt d'este llenç de muralla també corre un camí de ronda, que comunica directament en la torre de l'homenage. Tant les torres com els murs estan arrematats per almenas rectangulars.

Gràcies a les excavacions de José María Soler se sap que adossats als murs de la plaça hi havia diverses estructures, entre elles almagasens, habitacions per als centinelas i caballerizas. Prop de la porta d'entrada de la torre de l'homenage es troba el aljup del castell, una sala en volta de canó.

Torre de l'homenage

Plaça d'armes del castell. Es poden apreciar restants d'edificacions en els murs este i sur aixina com els seus fonaments.

La torre de l'homenage, de planta quadrangular, és l'estructura més característica de l'edifici i destaca i s'eleva per damunt del restant del conjunt. Els dos primers cossos es varen construir en época almohade per mig d'una tècnica d'encofrat denominada tapial, que consistix en l'utilisació de caixons de fusta que es reblixen de terra, cudols, aigua i calç. D'esta manera es forma un bloc sòlit que es lluïx posteriorment per mig del "fals despiece", que vist de llunt simula estar constituït de sellars. L'entrada principal dona accés a una sala quadrada de 7 x 7 metros, el mur dels quals té de mija 3,5 metros i que carix de punts d'allumenament a banda de la pròpia porta. Esta sala està coberta per la primera de les voltes nervades d'orige almohade, datada de finals del XII. Els huit arcs que la sustenten formen en el centre de la mateixa una estrela d'huit puntes. A mà dreta, a través d'una porta de mig punt, es troba l'escala que dona accés a la segona sala. Este tram està cobert en bovedillas apuntades i conserva en les parets grafits d'époques musulmana i cristiana. Al final de l'escala es troba una reproducció del grafit de la ‘mà de Fátima’, que el seu original es troba en el Museu Arqueològic de Villena. La segona sala està coberta per una atra volta almohade de la mateixa data que l'anterior. En esta sala es troben importants esgrafiados, portats a terme per presoners de la Guerra de Successió, que representen edificis d'estil italiano. Altura de la torre 27,68m.

Els dos cossos superiors es varen construir per orde de don Juan Pacheco a mitan del XV a pur de mampostería. A la tercera sala no s'accedix directament, a diferència de les dos primeres, sino que posseïx la seua pròpia porta d'entrada, mostra de que esta era la part privada del castell. En ella es conserven uns grafits i rosetones també de la Guerra de Successió. La seua coberta, que també va ser restaurada, és de fusta. La quarta sala, a la que també s'accedix per mig d'una porta pròpia, està coberta per una volta de canó de rajola, l'única techumbre original que es conserva. En estes dos sals existixen sengles finestres d'arc rebaixat que servixen d'allumenament natural.

A través d'una escala empinada coberta en bovedillas apuntades s'aplega a la part superior de la torre, que està coronada per unes chicotetes torres volades a l'estil lusità-castellà. Des d'allí es divisa gran part del terme municipal, destacant el pas natural de la costa al Replanell, de gran importància estratègica.

Les voltes almohades

Cúpula almohade en la primera planta de la torre de l'homenage, una de les poques d'Espanya, junt a les del castell de Biar, usades en edificis militars.

La coberta dels dos primers cossos de la torre està realisada per mig de voltes de rajola, el sistema de la qual de nervis entrecreuats és de clara procedència musulmana. La volta de la primera sala, d'uns 7 x 7 metros està formada per 8 arcs de ferradura de rajola massiça a sardinel, apreciant-se distinta gruixa en les juntes radials llevido a la diferència de llongitut entre l'intradós i el trasdós de l'arc. La separació dels nervis entre eixos d'1,3 metros i apareixen dos parells disposts paralels als murs i atres dos formant 45" en els anteriors. En els cantons apareixen trompes que servixen per a ochavar la planta i distribuir les nervaduras. La volta de la segona sala, d'uns 6 x 7,5 metros està formada per 11 nervis de les mateixes característiques que els de la primera sala. La disposició dels nervis es realisa paralelament als costats del recint, de manera que apareixen tres longitudinalmente i quatre transversalmente que són intersecados per dos parells paralels a les diagonals. Aisladamente, els arcs del primer pis són peraltados i els del segon rebaixats en curvatura contínua pero no uniforme i, per tant, asimètrics.

En 1811, durant la Guerra de l'Independència, el mariscal Suchet va fer volar parcialment les cobertes de la torre, entre elles les voltes almohades, trencant la part central de les mateixes i fent desaparéixer aproximadament una tercera part de la seua superfície. Es varen restaurar per primera volta en 1958 i l'última intervenció va tindre lloc en 2000. L'estructura de la plementería ya no pot observar-se ya que en l'última actuació que va portar a terme la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana s'ha lluït tota la volta, en lo que no es pot distinguir la forma de resoldre l'intersecció de les nervaduras.

Vore també

• Castell de Salvatierra (Villena)
• Ruta dels Castells del Vinalopó
• [[Archiu:{{#switch:Comunitat Valenciana|20px|Vore el portal sobre Comunitat Valenciana]] Portal:Comunitat Valenciana. Contingut relacionat en Comunitat Valenciana.
• [[Archiu:{{#switch:Arquitectura|20px|Vore el portal sobre Arquitectura]] Portal:Arquitectura. Contingut relacionat en Arquitectura.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de la Atalaya.
• Ajuntament de Villena, Villena ¡Un tesor!, Guia turística de Villena..
• Castell de l'Atalaya (Villena)