Anar al contingut

Castell de Araya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Real Fortalea de Santiago de Riera de Araya, més conegut com el Castell de Araya, és una fortalea d'orige espanyol del XVIII, situada en Araya, en l'estat Sucre, Veneçuela.

Es tracta de la tracta de la fortificació més antiga que es conserva en Veneçuela, monument nacional des de 1960.

Història

Vista del castell de Araya.

Les salines naturals de Araya havien segut identificades en l'expedició del llitoral de Paria de 1500 de Pedro Alonso Chiquet i Cristóbal Guerra. [1][2]Inicialment no varen despertar molt interés, ya que Espanya contava en un suministrament de sal abundant. No obstant, a partir de 1598, en esclatar la guerra entre Espanya i els Països Baixos, estos últims varen deixar de comprar sal a Espanya, i varen pretendre obtindre-la pel seu conte de Araya. L'objectiu d'Espanya va ser impedir-ho.[3]

De 1604 data la visita del governador Diego Suárez Amaya, l'ingenier Batiste Antonelli i el capità Pedro Suárez Coronel per al reconeiximent del terreny. En 1605, dins de les accions holandeses en Hispanoamèrica de la guerra dels huitanta anys, la flota espanyola va repelir en èxit un atac de corsarios holandés contra Araya. El proyecte de la defensa de les salines de Araya es va abandonar temporalment davant una treua entre abdós països, per a reprendre's en 1621 davant els interessos anexionistes de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, que ya s'havia fet en el control de varis territoris en el Carib com Aruba, Bonaire o Curaçao.


L'ingenier Juan Bautista Antonelli va retornar en 1622 per a iniciar el proyecte de construcció. El 30 de novembre de 1622 una flota 27 barcos holandesos va intentar, sense èxit, l'expulsió dels espanyols per a fer-se en el control de les salines de Araya. Els holandesos varen carregar sal en les seues urcas pero el governador Diego Arroyó, en clara inferioritat numèrica va portar a terme una estratègia per a dificultar-los l'accés a l'aigua dolça que li va permetre contindre als holandesos fins a l'arribada de reforços. El 13 de giner de 1623 es va donar per terminat l'intent de control holandés de les salines, donant mort al comandant holandés en una de les més sonades derrotes holandeses de la conquista holandesa d'Amèrica.[4] Les obres de la fortalea de Santiago varen escomençar immediatament en giner de 1623.[5][6][7][8] Per a giner de 1625 s'havia construït el primer baluart, que va dissuadir al corsario Balduino Enrico de realisar una incursió en les salines.

Despuix de huit anys seguits en Antonelli al front dels treballs, en 1630 el governador de Cumaná, Cristóbal de Eguino, ho va enviar a Madrit per a informar al rei i a la Junta de Guerra de totes les obres realisades i a punt de terminar-se. La seua dedicació va ser alabada i, en premi, se li va oferir “tindre-li present per a la plaça de Cristóbal Roda en Cartagena, quan vacase”. La Junta li va solicitar retornar a Araya per a finiquitar els treballs i, ademés, se li va ordenar passar primer per Sant Joan de Puerto Rico a fi de “dispondre lo convenient per al seu defensa”. Finalisada la fortalea, es va construir el port de Guamache.

En 1734 es varen portar a terme obres millora i reforma pels ingeniers Juan Amador Courten i Pablo Díaz Fajardo.[9]

El 6 de giner de 1762, durant la guerra anglo-espanyola el Castell de Araya va ser inutilisat, volat parcialment per orde del governador de Cumaná.cita requerida El 19 d'agost de 1799 el científic Alejandro de Humboldt va realisar la visita les ruïnes del castell de Araya i les salines.

Descripció

Per a la seua construcció es varen utilisar blocs d'argamasa fabricats dels elements de la pròpia regió, per lo que és comuna en ells trobar gran cantitat de restants de moluscs i atres organismes marins de la zona.


El 31 d'octubre de 1960, les ruïnes del castell varen ser declarades monument històric nacional de Veneçuela en accés restringit per als turistes.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ Pineda, Rafael. 1980. Retrat parlat de Veneçuela. Quaderns Lagoven Lagoven, S.A. Caracas. 2 volums.
  2. ↑ Casas. Fra Bartolomé de les, 1962. Descobriment i conquista de Veneçuela. Acadèmia Nacional de l'Història. Caracas.
  3. ↑ Calvo Rebollar; Calvo Sevillano, {{{nom2}}} (2023). Un bri de sal. Us, obtenció i història de la sal en el món., Saragossa, Espanya: Prames, pp. 295-296. ISBN 978-84-8321-582-1.
  4. ↑ «LA SAL: OBJETIVO CODICIADO POR HOLANDA EN LAS PROVINCIAS DE NUEVA ANDALUCÍA I VENEZUELA DURANTE EL SIGLO XVII. Autor: Rafael I. Dávila P. Temps i Espai. Nº 64. Juliol-Decembre, 2015. pp. 45-71.».
  5. ↑ Ossott, Willy. 1969. Castells colonials Araya - L'Asunción - Pampatar Veneçuela. Publicacions de la Junta de Foment Turístic de la Corporació Veneçuelana de Foment. Caracas-Veneçuela 166p.
  6. ↑ Armes Alfonzo, Alfredo. 1989: Araya, un fardacho fet de brasa volcànica. Veneçuela Terra Màgica, Edicions Corpoven, S.A. Caracas. 16p. ISBN 980-259-239-0
  7. ↑ La Real Fortalea de Santiago de Riera de Araya http://arayeros.com/PAGINA%20SOBRE%20EL%20CASTILLO%20DE%20ARAYA.htm [1] archivat en Wayback Machine.
  8. ↑ Manuel Herrero Sánchez, "L'explotació de les salines de Punta de Arraya. Un factor conflictiu en el procés d'acostament hispà-neerlandés (1648-1677)", Quaderns de Història Moderna, n.º14, 173-194 Editorial Complutense. Madrit, 1993 [enllaç trencat] artícul
  9. ↑ «Pablo Díaz Fajardo | Real Acadèmia de l'Història». dbe.rah.és. Consultat el 2024-01-19.
  10. ↑ Mipunto.com - Veneçuela virtual: Fortalea de Santiago de León de Araya https://web.archive.org/web/20100813111140/http://www.mipunto.com/venezuelavirtual/000/002/010/002/003.html


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Araya&oldid=1544564»