Castell d'Utrera

Castell d'Utrera

El castell de Utrera, també denominat com la alcazaba de Utrera, és una antiga fortificació situada en el municipi espanyol d'Utrera, en la província de Sevilla. Els seus restants conten en la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Característiques

Està ubicat al noroest de la ciutat, sobre un cerro natural molt pròxim a l'iglésia de Santiago el Major. Apareixia unit al recint amurallado de la ciutat com espolón alvançat del seu sistema defensiu. L'esquema d'este castell és propi del XIV, moment en el que s'eixecuten bon número d'ells tant en la Banda Morisca com en la Banda Gallega.

Oferix una planta rectangular ajustada en orientació noreste-suroest a la superfície del tossal. Presenta torres quadrades de menor tamany en els cantons orientats a l'interior del recint amurallado i de planta rectangular i major esgambi en aquells costats (noroest i suroest) que s'ajusten al escarpe del tossal. Tant les torres exteriors com les cortines estan realisades en tapial massiç. La diferència de disseny de les torres pot ser deguda a la funció que les externes segurament complien com estribos de l'estructura havent colapsat totalment alguna d'elles.

En el seu front noreste, molt escarpado, es troba l'accés en va de mig punt defés per la Torre del Homenage, imponent edificació de planta quadrada, construïda en cantons amplis en sellars de pedra alcoriza i panys centrals en tapial. Presenta dos plantes cobertes en voltes, de huit panys l'inferior sobre trompes i vaída la superior en àmplies finestres centrals en mig punt dotades de ladroneras soportades per tres ménsules lobuladas parcialment perdudes, conservant-se alguns restants de les garites. El terrat superior també dispon de ladroneras en els seus cantons en ménsulas lobuladas en sentit diagonal que presumixen l'existència de garitas esquinadas superiors en tancament de merlones entre elles, elements desapareguts en l'actualitat.

Des del punt de vista arqueològic es conta en la recopilació de materials realisada per Mena Villalba durant les llabors de removiment de terres realisades en els anys 1990 en el pati d'armes.

Història

Les referències que es tenen sobre este lloc són essencialment documentals, en notícies escassament concloents. El castell de Utrera conformaria com una de les places de retaguàrdia per a la defensa del regne de Sevilla. Front a esta fortalea, es trobarien atres emplaçades en llocs de vanguarda en la rodalia de la frontera (la coneguda Banda Morisca), destacant el castell de les Aguzaderas, Lopera, El Coronil, Els Molar o Alocaz. Les dates aportades per González Jiménez insinuen, sense propondre-ho expressament, que la fundació del castell o a lo manco la construcció de la primera llínea de muralla de la que va dispondre Utrera es va acometre entre 1325 i 1350.

En la Crònica d'Alfonso X el Sabio es menciona el paper jugat pel castell de Utrera durant l'alçament musulmà baix domini cristià de 1262; es tracta del conegut passage del flare de l'Orde de Calatrava D. Alimán i la seua valerosa defensa del castell durant estos tumults. En l'Història del rei D. Alfonso XI, capítul CCLI, se cita que era costum congregar a l'eixèrcit cristià en Utrera, d'a on es partia per a les campanyes militars, com la que en 1333 va reunir en esta vila als reis de Castella i Portugal contra els d'Àfrica (Albohazen) i Granada.

Vore també

• Anex:Bens d'interés cultural de la província de Sevilla
• Anex:Patrimoni Històric Andalús en el Baix Guadalquivir

Referències

• Informació obtinguda del Portal de la Junta d'Andalusia: Institut Andalús del Patrimoni Històric - Castell d'Utrera, disponible a través d'una llicencia-tipo Creative Commons Reconeiximent 3.0.